Tarragona renuncia a obres per arribar a temps als Jocs Mediterranis

TarragonaUn palau d’esports en obres, sense data d’inauguració i amb una última fase encara no licitada i que podria quedar aparcada. Un velòdrom que s’havia de remodelar del tot i en què finalment només s’hi farà una actuació superficial -encara per decidir- per manca de pressupost. Una piscina olímpica encara en construcció i que s’acabarà un mes abans de la inauguració. Un camp de tir que encara no té definida la seva remodelació i que obligarà a portar les proves a un poliesportiu, renunciant a algunes modalitats per manca d’espai. Són algunes de les incògnites que planen sobre els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 a menys de tres mesos de la seva inauguració el 22 de juny. L’esdeveniment s’havia de celebrar el 2017 i es va ajornar davant la impossibilitat de complir els terminis per tenir acabades les obres de construcció dels equipaments necessaris, un cas insòlit en la història de l’esport mundial.

Malgrat l’ajornament, no s’arribarà al compromís de manera sobrada, tot i que l’organització assegura que tot estarà a punt. “El 90% del que necessitem està acabat”, sosté el regidor socialista de l’Ajuntament i comissionat dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor. Reconeix que alguns terminis “són justos” i que això obliga a “executar obres fins al final” i esperar “que no hi hagi imprevistos”. “Per això estem monitoritzant dia a dia aquests projectes que tenim en marxa”, afegeix, i assegura que estan tranquils, perquè tenen el “coixí” d’un mes per poder testar els equipaments.

El comissari reconeix que s’han hagut de redimensionar alguns dels projectes que s’havien previst quan es va començar a treballar en la candidatura, i ho atribueix al fet que els últims anys han sigut “molt complicats econòmicament”. “Tindrem tot el que necessitem i seran uns bons Jocs, amb instal·lacions dins dels estàndards”, insisteix.

El poc marge de temps per acabar els equipaments de Tarragona 2018 ha generat controvèrsia entre els partits de l’oposició. Laia Estrada, regidora de la CUP, formació contrària a l’esdeveniment, els considera “una irresponsabilitat, un projecte estrella que ha degenerat en projecte estrellat”. “L’han anat redimensionant a la baixa a mesura que prenien consciència de la realitat, i ho han fet amb molta improvisació i sense transparència”, critica. Posa l’exemple del pla de viabilitat de l’Anella Mediterrània, on hi ha els principals equipaments: “Presentar-lo a tres mesos de la inauguració, després d’una pròrroga d’un any, és un exemple de negligència”.

Des d’ERC, Pau Ricomà, atribueix el “lamentable” ajornament a “la falta de compromís de l’Estat”. Ricomà retreu la falta de decisió i de transparència de l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. “No ens genera gens de confiança la seva gestió: anem a contrarellotge i hi ha molts aspectes que ja haurien d’estar en marxa, des de les proves test de les instal·lacions fins a la venda d’entrades i marxandatge”, apunta el republicà. ERC també és crítica amb la futura gestió de les instal·lacions de l’Anella Mediterrània un cop finalitzats els Jocs. Ricomà recorda que el govern municipal preferia una gestió privada, que hagués costat uns 150 milions, però que un informe tècnic d’INEFC ha avalat recentment que la gestió sigui pública, a través d’un Patronat. “Amb aquest informe sobre la taula, és prioritari definir la fórmula que faci sostenible el manteniment”, sosté Ricomà. Estrada, en canvi, és més contundent: “Els Jocs Mediterranis hipotecaran la ciutat, perquè a part dels costos d’equipaments que no són necessaris n’haurem d’assumir el manteniment, quan tenim altres necessitats, com la construcció d’un hospital nou”.

Dubtes de l’impacte econòmic

Un dels motius de Tarragona per impulsar aquests Jocs Mediterranis és l’impacte econòmic al territori. Villamayor el defensa: “Hem generat un miler de llocs de treball i per cada euro que hem invertit els tarragonins la ciutat en rep cinc, i hem dinamitzat un sector com el de la construcció que estava molt aturat”. En canvi, el president de la patronal CEPTA, Antoni Belmonte, relativitza aquestes xifres: “L’impacte econòmic ha sigut molt menor del que es va vendre inicialment, perquè en els últims 10 anys les inversions s’han redimensionat a la baixa”. “Hi han treballat algunes empreses, poques, algunes de fora del territori, però ara això ja s’ha acabat”, apunta, i marca el repte de futur: “Ara veurem si aquestes instal·lacions són sostenibles en termes de manteniment. S’ha de fer bé perquè no suposi un llast per a la ciutat en els pròxims anys”.

El comerç espera “un bon impacte per al sector, que s’està preparant per aprofitar l’ocasió”, en paraules del president de Pimec Comerç a Tarragona, Florenci Nieto. Avisa, però, que al carrer “no es respira” que hi hauran uns Jocs Mediterranis. “Ens hem quedat curts en campanyes de promoció i estem perdent una gran oportunitat tant a nivell de ciutat com de país”, opina Nieto. Per això, insta l’organització a fer un esprint en aquesta direcció. Salva Minguella, de l’associació de comerciants La Via T, és més pessimista: “Els esportistes estaran dispersos, fora de la ciutat, i els comerciants del centre no ens en beneficiarem”. Creu que els Jocs Mediterranis “no s’haurien hagut de fer, no s’estan promocionant bé i la sensació és que es llençaran els diners i haurem d’assumir un llast per als pròxims anys”.