Per què al Camp de Tarragona es detecten més agressions sexuals

TarragonaLa demarcació del Camp de Tarragona és la que més menors d'edat víctimes d'agressions sexuals atén a Catalunya. Concretament, una mica més del doble que la Barcelona metropolitana i les Terres de l'Ebre i fins a sis cops més que les comarques barcelonines. "No és que hi hagi més depredadors sexuals", ha explicat la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, sinó que el procés de detecció i de denúncia s'ha simplificat gràcies al pla pilot engegat el 2020 amb el projecte Barnahus, que permet atendre les criatures i els adolescents que han patit algun tipus d'agressió sota un mateix sostre per evitar que hagin d'anar d'un lloc a un altre repetint el seu testimoni. El model, que s'implementarà aquest any a tot el país amb 12 centres més, "posa el menor al centre" i són els professionals (policies, psicòlegs, fiscals i jutges) els que s'hi acosten, adaptant-se a l'edat i la maduresa dels menors.

Barnahus va obrir les portes en un edifici del Complex Educatiu de Tarragona l'any 2020 i des de llavors ha atès 622 menors víctimes de violències sexuals. D'aquest total, 518 eren dones i 104 homes. La meitat va néixer abans del 2009 i 68 després del 2008, i pel que fa a qui és l'agressor, en 286 casos va ser algú de la família i en 336 era algú de fora del nucli familiar. Aquest any, fins al 21 de setembre, s'han atès 55 víctimes. La Generalitat va triar aquesta ciutat per provar aquest model islandès d'atenció integral a infants i adolescents, perquè des del 2018 tots els professionals involucrats ja treballaven coordinats en una unitat. En aquests cinc anys, les deteccions d'agressions s'han multiplicat per quatre.

La filosofia de les Barnahus (casa dels nens, en islandès) se li va ocórrer un matí del 1998 a Bragi Gudbrandsson, que en aquell moment acompanyava als jutjats els menors víctimes i cada dia veia el patiment que suposava per a elles haver de reviure el trauma de l'agressió. Mentre feia un cafè a la cuina de casa seva, va començar a rumiar una solució per posar "les criatures al centre" de tot el procés judicial. Gudbrandsson ha assistit aquest dimecres a la inauguració de les noves instal·lacions de la Barnahus de Tarragona, acompanyada del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha apuntat que aquest servei ajuda a "fer la reparació" de les víctimes.

La unitat es troba al campus del Complex Educatiu, i ocupa un modern edifici de fusta i amb grans vidrieres, de planta única, ambientada com si fos una llar perquè els menors trobin un ambient agradable per facilitar que es relaxin i relatin sense por què els ha passat. "És la millor Barnahus del món", ha afirmat en el seu discurs, i s'ha felicitat perquè policies i juristes s'hagin compromès amb el projecte des del principi.

Prova preconstituïda

A Barnahus les víctimes arriben per derivació dels Mossos d'Esquadra, les escoles o centres de salut de la demarcació o directament truquen a la porta. El primer pas és fer una valoració per determinar si cal activar les mesures de protecció cap a la criatura, en cas que els abusos vinguin d'algú proper o es detecti una desatenció familiar. En aquest espai coincideixen els serveis que normalment estan disseminats geogràficament: l'anàlisi forense, l'atenció psicològica o la prova preconstituïda, és a dir, la declaració de la víctima que serà vàlida durant tot el procés, i així no caldrà que torni a fer-la durant el judici. La prova que queda registrada en vídeo es fa en aquest ambient acollidor, però alhora auster perquè no hi hagi distraccions, i dependent de l'edat i les circumstàncies del menor els especialistes fan dibuixar, menjar o fins i tot jugar amb un cadell de gos perquè la víctima es deixi anar amb més facilitat, sense sentir-se pressionada a explicar el que no vol o no sap.

L'augment de la demanda de Barnahus ha fet que la DGAIA hagi d'ampliar a un més els tres equips formats per una treballadora social i una psicòloga, que són les que fan la primera acollida a la víctima i la família. En aquest moment es tracta de desculpabilitzar les criatures, que sovint carreguen amb aquest sentiment de culpa d'haver ocasionat un terrabastall, i les mares i pares, a qui els pesa no haver pogut evitar les agressions.

En aquests gairebé tres anys de Barnahus, dels 622 expedients oberts (52 des de principi d'any) se n'han judicialitzat 337, 154 no (per diverses causes) i 99 estan pendents. En aquest centre s'atenen tant agressions recents com de fa anys.

"És injust fer declarar un menor víctima d'abusos sexuals quan ja és adult"

María José Osuna

Fiscal en cap de Tarragona

Com s’involucra la Fiscalia en el projecte de Barnahus?

— El 2016 jo havia assistit a un curs a Eslovènia sobre sistemes per tractar els abusos sexuals a menors i al conèixer el model islandès ja vaig pensar que era una bona idea per importar-lo. Jo he anat a molts judicis per abusos a menors i detectava que es feien judicis tres, quatre o cinc anys després, quan la víctima ja era major d’edat i els testimonis deien que no recordaven els fets. Això provocava molt de dolor als pares i a les víctimes també, pressionades perquè creien que si no feien una bona declaració la sentència no seria justa. Barnahus és l’oportunitat de posar en marxa un protocol d’actuació on estiguin implicats tots els actors per crear una nova guia d’actuació amb respecte als drets fonamentals dels investigats i de les víctimes, i que fos una garantia d’agilització del procés.

¿I com els fiscals ho posen en pràctica?

—  A Tarragona hem creat un equip de fiscals especialistes en víctimes menors i vulnerables que controlen totes les causes de la província, i cada tres mesos demanen informes sobre diligències demanades per saber en quin moment estan totes les diligències i tenir-ne un control i que els casos no s’eternitzin abans d'arribar al judici.

 ¿El sistema espanyol maltracta la víctima?

— Un jutjat no rep bé ningú. Cada vegada tenim més normes que protegeixen la víctima i que reclamen que en cas d’agressions a menors la instrucció ha de ser àgil, en un termini raonable, però hi ha molta feina en els jutjats i no sempre és possible. Jo vull fer una nota de servei per als fiscals de Tarragona perquè quan els arribi una causa es personin i demanin les diligències que pertoquin. Cal que estiguem preparats i que si hi ha una víctima que té autisme, per exemple, tinguem la possibilitat d’un facilitador. Que tot estigui previst per garantir una investigació eficaç.

Per què és important que la víctima declari només un cop?

—  Si trigues molt de temps tens el risc que la víctima sigui ja major d’edat i quan declara el tribunal ja els veus com una persona major d’edat. Això és injust, fer anar a declarar cinc o sis anys després dels fets, ja no és la mateixa víctima. El tribunal ha de tenir la mateixa víctima de quan va patir els abusos, i aquesta ja només és la de la declaració primera, la de la prova preconstituïda, perquè si tens una dona de 18 o 20 anys pot explicar-ho, però l’impacte del que va sentir no el tens. A mi en un judici el tribunal no em va acceptar la prova preconstituïda, però vaig demanar veure el vídeo sense so perquè es veiés com la víctima explicava què havia sentit, com ho expressava amb gestos.

Quan temps triga a declarar la víctima en aquesta prova preconstituïda?

— Massa temps, encara. A Tarragona, uns quatre mesos, i a Barcelona, uns sis.

Com s'aconsegueix fer un interrogatori a una criatura sense traumatitzar-la?

— Abans de la declaració, hi ha un equip tècnic que té un contacte amb el menor i la família per donar-los una tranquil·litat, sense preguntar-los res del cas, només per saber com estan. I quan consideren que el nen està a punt es prepara la declaració. Un dia, mentre juga o pren un suc, el menor explica què li ha passat, i si estàs en un context que es pot enregistrar la conversa, té un valor provatori molt important.