"Targeta sanitària a la mà, vagi traient-se la jaqueta i ja pot passar"

BarcelonaNo existeix cap estudi clínic que ho confirmi, però un dels efectes immediats de la vacuna és l'alegria. "No t'ho pots ni creure, noi", confirma Ferran Pérez, que ja ni nota la punxada, i això que només fa dos minuts que s'ha hagut d'arremangar. Ni la poca llum que hi ha en aquest pavelló de la Fira de Barcelona, ni les ulleres, ni tampoc la maleïda mascareta no poden amagar la seva cara de felicitat. "Jo ara hauria de ser a les Maldives... Però tan bon punt ens posin la segona dosi a la meva dona i a mi marxarem ràpid, i tant!", continua. El Ferran, com les 2.000 persones que cada dia passen per aquest vacunòdrom, ha d'esperar-se encara quinze minuts abans de marxar —per si de cas patís alguna altra reacció a la vacuna, a part de l'alegria—, però li costa estar-se assegut, amb les ganes que té de sortir i viure tot el que li han robat. "Saps què passa, que jo ja tinc 70 anys i ja començo a pensar en la mort. He estat tota la vida treballant i pensant en la jubilació, i trobar-me ara així, sense poder viatjar i veient els nets des del balcó...", argumenta aquest veí del Masnou. "Però ara ens toca recuperar-ho com sigui", conclou. Ja té els bitllets per marxar amb la seva dona quan hagin rebut la segona dosi.

La Dora ha vingut amb la seva neta, l'Ariadna. "Jo no em volia vacunar, saps? —diu—. Però els meus fills m'hi han obligat... I ara ja està fet". A primera vista, podria semblar que a la Dora la vacuna encara no li ha fet efecte, però en alguns casos (compte que tampoc hi ha estudis que ho avalin) sembla que l'alegria pot trigar una mica. Al cap d'una estona xerrant, però, canvien les coses i reconeix que està emocionada: "Bé, avui és el Dia de la Mare... i els meus fills ja m'han fet el regal". L'Ariadna, de 13 anys, se la mira orgullosa. L'avi va morir al mes de gener i el record encara les trasbalsa. Ni tan sols el van poder enterrar com ell es mereixia. "Només ens van deixar ser tretze persones", recorda l'Ariadna. Per a la família, aquests mesos han sigut molt durs. "El meu fill tenia por que em poguessin contagiar i ens feia mantenir la distància d'un metre i mig... Sort que quan no mirava ens abraçàvem, oi Ariadna?" I ella segueix mirant-la orgullosa.

A pocs metres d'on s'esperen els ja vacunats hi ha els que acaben d'entrar. "Targeta sanitària a la mà, vagi traient-se la jaqueta i ja pot passar", els va repetint el Ricard. Els pacients, tots d'entre 70 i 79 anys, es posen a la cua i en menys de dos minuts ja els arriba el torn per entrar a un dels boxs on les infermeres punxen sense parar. "El següent", crida des de dins d'un box Carmen Franco, de 57 anys. "¿Té al·lèrgia a algun medicament? ¿Té algun problema que li punxi el braç esquerre?", els pregunta. I amb el "no, no, cap problema" ja tenen la vacuna al cos. La Carmen els explica també que la vacuna que els ha posat és la de Pfizer i que d'aquí tres setmanes els trucaran per posar-los la segona dosi. "Aquest ritme és una passada", explica a l'ARA en una pausa breu. La Carmen ha estat punxant també al CUAP de les Casernes de Sant Andreu i assegura que allà en posen una cada tretze segons. "N'hem arribat a punxar 1.300 en una tarda", diu orgullosa, i crida: "El següent".

Des de divendres, en aquest pavelló de la Fira, que és tan gran i lleig que sembla un pàrquing, s'hi vacunen unes 2.000 persones al dia. A partir de la setmana vinent, quan està previst que arribin a Catalunya moltes vacunes més, el departament de Salut té previst posar-hi més boxs i agilitzar encara més la campanya de vacunació per, a poc a poc, retornar l'alegria a tots els catalans.