Tanques contra el ‘botellón’ al Turó de la Rovira?
Els veïns busquen solucions per gestionar la gran afluència de visitants
BarcelonaLa bateria antiaèria del Turó de la Rovira ha passat de ser un lloc degradat que freqüentaven gairebé de forma exclusiva grups de joves de la zona a ser un dels nous atractius de la Barcelona turística. Un imprescindible a totes les guies. I un dels elements clau de l’estratègia municipal que es va llançar, el mandat passat, per descentralitzar el turisme. L’espai és ara un formiguer. Sobretot, quan es comença a pondre el sol i es converteix en l’escenari perfecte per fer-s’hi una foto amb la ciutat al darrere i compartir-la a les xarxes , i també per allargar-hi la nit en un gran botellón. Els veïns de la zona estan farts de conviure amb l’incivisme associat a aquest tipus de festes. “Ens truquen als timbres per demanar-nos d’anar al lavabo, deixen preservatius per tot arreu, embruten...”, descriu Daniel Rosa, de l’Associació de Veïns del Carmel, que assegura que les nits de cap de setmana s’hi poden arribar a acumular unes 3.000 persones.
La situació ha fet que les diferents associacions de veïns dels barris de la zona es posessin d’acord que calen mesures per garantir la convivència al Turó. El que no és unànime és quines han de ser aquestes solucions. Des de l’Associació de Veïns del Turó de la Rovira han plantejat que l’espai quedi tancat a la nit per evitar que s’hi repeteixin les festes. I, sobretot, l’incivisme. D’altres, com la Plataforma Can Baró, demanen una reunió amb els diferents agents implicats -a més dels veïns volen sumar-hi representants de l’Ajuntament i d’associacions com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible- per discutir com s’ha d’abordar aquesta problemàtica.
Oberts a estudiar solucions
Des de l’Ajuntament, també rebutgen, a priori, el tancament de l’espai, tot i que estan oberts a parlar-ne. La seva proposta passa per constituir un grup de treball amb tots els agents implicats per fer una radiografia de la situació i acordar mesures. Asseguren que han heretat la problemàtica del govern anterior, que va voler fomentar el turisme a la zona sense que estigués preparada. Així ho denuncia Pau González, conseller tècnic de Barcelona en Comú a Horta-Guinardó, que defensa que ja han aplicat mesures destinades a reduir l’afluència de visitants al cim del Turó, com ara col·locar pilones hidràuliques als dos carrers que hi accedeixen des de la plaça de la Mitja Lluna, intentar la restricció de l’accés en taxi -que encara no s’ha resolt- o no donar permisos per a rodatges que no estiguin relacionats amb l’espai històric. “No ens tanquem a noves mesures, creiem que ara el que hem de fer és asseure’ns a parlar”, exposa, tot i que deixa clar que, d’entrada, el tancament de l’espai no entra en els seus plans. “Volem que la part més alta del turó quedi totalment tancada i tingui un horari de tancament, i que, a més, hi hagi una càmera i vigilants”, explica Conchita Lozano, coordinadora de la junta de l’Associació de Veïns del Turó de la Rovira. Demana donar a aquest espai un tracte similar al del Parc Güell. De fet, els veïns de la zona expliquen que, des que hi ha un sistema d’entrades a la zona monumental del parc de Gaudí, han detectat que hi ha turistes que esperen a la tarda, quan s’acaba l’horari de pagament, per fer la visita i acaben a les bateries al final del dia, com si tot plegat ja formés part d’un paquet turístic.
“Nosaltres el que demanem és que dalt del Turó es respectin les mateixes normes que en qualsevol carrer de Barcelona”, apunta Elisabet Higueras, de la Plataforma Can Baró. No són partidaris del tancament, sinó de trobar la manera de “recuperar l’espai”.
La zona va viure un gran canvi el 2011, que és quan es va inaugurar l’espai museístic que hi té el Museu d’Història de Barcelona per revaloritzar tant el que és la bateria com el passat barraquista de la zona. El director del MUHBA, Joan Roca, explica a l’ARA que el museu és “part de la solució i no del problema de la zona” i recorda casos com el de la plaça de la Vila de Madrid, al Gòtic, que també havia viscut episodis d’incivisme i on la presència d’un espai museístic, la via sepulcral, va ajudar a canviar l’ambient que s’hi vivia.
