Cinc comunitats autònomes es blinden amb tancaments perimetrals

BarcelonaLa transmissió disparada del coronavirus i les males perspectives perquè es freni en les pròximes setmanes fan que les comunitats autònomes s’afanyin a imposar noves restriccions fent servir la capacitat que els atorga el recent estat d’alarma. Euskadi, l’Aragó i Astúries van decretar aquest dilluns confinaments perimetrals i se sumen a Navarra i la Rioja, que ja van tancar-se la setmana passada, per impedir que es pugui entrar o sortir dels seus territoris sense una causa justificada. A pocs dies de Tots Sants, Madrid també estudia la mesura, i més tenint en compte que d’aquí quinze dies la comunitat gaudirà de dos festius amb alta mobilitat.

De les cinc comunitats amb confinaments perimetrals la més dura és Euskadi, que també ha prohibit els moviments entre municipis. L’Aragó i Astúries mantenen blindades les capitals principals, on es concentren els pitjors índexs de transmissió. A més, Madrid continua amb els tancaments parcials per àrees bàsiques de salut i Andalusia ha posat el cadenat a diferents municipis de Granada i Sevilla, i Galícia, a un grapat d’Ourense. El toc de queda s’ha escampat també amb diferències entre els més restrictius, com el de Catalunya o Castella-Lleó, de 22 h a 6 h, i els més laxes, des de la mitjanit. De fet, només les Canàries queden sense restriccions de moviment nocturns i tan sols amb limitació horària a la restauració.

Baixa letalitat

L’objectiu és evitar desplaçaments innecessaris per controlar una pandèmia que a Espanya avança amb 17.000 contagis nous al dia entre divendres i diumenge, la xifra més elevada des de l’inici de la pandèmia, tot i que ara es fan més proves diagnòstiques que al març o a l’abril. A més, suposa un augment del 37% respecte al mateix període de la setmana passada, en la mateixa línia de la majoria de països europeus, a les portes de l’epidèmia anual de la grip estacional. En total, s’han diagnosticat 1,1 milions de contagiats -empatant amb França-, tot i que, a diferència de la primera onada, la letalitat es manté baixa, en el 0,9%, lluny del 10% a què es va arribar. No obstant això, en els últims dies s’han superat els cent morts diaris.

Catalunya no s’escapa d’aquesta tendència i ha notificat 4.077 positius nous, té 2.017 ingressats per covid i cada dia més pacients a les UCI. La taxa de transmissió o velocitat de contagi es manté en 1,53 punts, mentre que l’índex de rebrot s’enfila fins als 841 punts, 53 més que diumenge.

Responsabilitat personal

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va qualificar aquest dilluns de “molt dolenta” la situació epidemiològica a Espanya durant la seva compareixença setmanal, en què va defensar les restriccions plantejades pels governs autonòmics. En aquest sentit, va indicar que el confinament domiciliari, a l’estil del que es va decretar al març i a l’abril, està sobre la taula, però va afirmar que propostes com la de la Generalitat de confinaments exclusius per al cap de setmana són “potser”, ara per ara, una mesura “una mica precipitada”, perquè cal “tenir cura amb l’impacte secundari, perquè no serà gens bo”. Amb tot, va apel·lar a la responsabilitat de tothom perquè es compleixin les restriccions implementades, ja que només així baixarà la incidència i, va subratllar, es podran rebaixar les limitacions i prohibicions.

El gran perill de les pròximes setmanes és que es compleixin els pitjors vaticinis que “la tercera setmana de novembre” -d’aquí vint dies- els hospitals espanyols estiguin en “una situació molt crítica”. És el que fa dies que ja alerten els professionals sanitaris catalans, que adverteixen que cada dia creix l’ocupació dels llits de crítics i temen que un altre cop hagin de deixar de fer l’activitat ordinària per concentrar-se en l’activitat covid. “Tinc l’esperança que [els hospitals] no es col·lapsin, però no ho puc garantir”, va afirmar Simón.

“Conviurem amb el virus, probablement malament”, va dir Simón, que va apuntar que es trigarà setmanes a notar l’efecte de les mesures. Quan li van preguntar si trobava excessius els sis mesos previstos per l’estat d’alarma aprovat diumenge pel consell de ministres, l’especialista va tancar files i va apuntar que la majoria d’autoritats de l’Europa Occidental estan plantejant estats d’alarma d’entre quatre i sis mesos, però que serà en funció de l’evolució de les dades quan s’haurà de plantejar la necessitat de mantenir les restriccions. En la compareixença Simón va admetre errors a l’hora de parlar a principis de mes d’“estabilització” del covid i va apuntar que es va tractar d’un “miratge”, però que la seva feina és explicar les dades i l’evolució. “Culpar els epidemiòlegs de com va la pandèmia és com matar el missatger”, va concloure.