Ensenyament eliminarà fins a 73 grups de P-3 el curs que ve

BarcelonaTot i que el nombre d'escolars anirà a l'alça el curs que ve, el creixement d'alumnes es concentrarà a primària i secundària i, en canvi, baixarà el nombre de nens inscrits a P-3. N'hi haurà uns 830 menys. Per això, de cara a la preinscripció, la conselleria d'Ensenyament ha dissenyat una reestructuració de l'oferta, que implica el tancament de fins a 73 grups de P-3: 61 a l'escola pública i una dotzena més a la concertada. La retirada d'aquests grup suposa en set casos el tancament del centre, sigui de manera immediata directament el curs que ve, amb la integració dels alumnes en altres escoles, a través d'un tancament progressiu o de la reconversió de les instal·lacions en centres de secundària. S'obriran, en canvi, 353 grups més de primària (317 a la pública i 36 a la privada concertada) i 61 a la secundària obligatòria (32 a la pública i 29 a la concertada).

La previsió, com ha indicat la consellera Irene Rigau, és que les escoles El Castell, de Tona, i Can Montllor, a Terrassa, ja no obrin les portes el curs vinent. Els seus alumnes està previst que es reintegraran en centres públics propers que, fruit de la baixada demogràfica, estan en disposició d'absorbir més nens. En el cas de Sant Baldiri, de Lliçà d'Amunt, i Vilamagore, de Sant Pere de Vilamajor, el tancament del grup de P-3 anirà implicant el buidatge progressiu de les aules i s'acabaran reconvertint en centres de secundària.

També es preveu el tancament progressiu de tres escoles: la Poblenou, de Pineda de Mar, la Gil Cristià, de la Selva del Camp, i la Xarau, de Cerdanyola. En aquest últim cas s'ha assolit, però, l'acord final de no tancar els dos grups de P-3, com havia previst Ensenyament, sinó mantenir-ne un si s'assoleix el nombre mínim de 20 alumnes matriculats. Tot i així, la continuïtat de l'escola no estaria garantida de cara al curs següent.

Hi ha tres escoles més (a Dosrius, Granollers i Olot) on s'està pendent de veure si s'hi inscriuen un mínim de 15 alumnes per decidir si es tanca el grup o no. Ja fa dies que algunes de les escoles afectades per la retallada de grups estan protagonitzant accions de protesta. És el cas, per exemple, del Joan Coromines, de Mataró, que va viure, el cap de setmana, una tancada al recinte en senyal de protesta.

Segons Rigau, la pujada demogràfica que es va viure el 2008 va portar a obrir nous centres que, en molts casos, es van instal·lar en mòduls prefabricats en solars, però el pas dels anys no ha mantingut la demanda de places d'alumnes de P-3 en aquells nivells i, per això, el que es busca ara és "treure el màxim rendiment al parc d'edificis a disposició del sistema educatiu". Això implica, segons Ensenyament, reorientar algunes d'aquestes instal·lacions a les necessitats dels alumnes de primària i secundària. I no tirar endavant, en alguns casos, la reconversió definitiva dels mòduls en edificis que acullin aules d'educació infantil. Els centres que no tenen garantida la continuïtat es troben en mòduls o en edificis que necessitaven una remodelació, segons apunta Rigau.

A banda de la readaptació a la demanda, Ensenyament assegura que amb aquesta reestructuració també es persegueix frenar la tendència de determinats centres a acumular percentatges molt alts de nouvinguts. És a dir, millorar la barreja. És el cas, per exemple, de l'escola Can Montllor de Terrassa, que no obrirà el curs que ve, on més del 26% dels nens eren fills de pares immigrants. Es preveu que ara els alumnes s'incorporin al Roser Capdevila, que, com a conseqüència de la baixada demogràfica, té capacitat per absorbir-los, i on el percentatge d'alumnes nouvinguts és molt més baix. Això ajudarà, segons Rigau, a "equilibrar".