Els joves de la tancada de la UdG reclamen papers per a tots els immigrants d'entre 18 i 21 anys

GironaPa, sostre, papers i treball. Aquestes eren les principals reivindicacions dels joves immigrants que, a principis de març, van iniciar una tancada a la Universitat de Girona (UdG). Més de quatre mesos després, el col·lectiu ha aconseguit que el Govern proporcioni un lloc per viure i un pla de seguiment de treball per a 36 nois que s'havien quedat al carrer i que havien iniciat la protesta. Ara el col·lectiu reclama a la Generalitat que pari "d'expulsar" nois dels centres quan fan 18 anys i també demanen al govern espanyol que proporcioni permisos de treball i residència a tots els immigrants d'entre 18 i 21 anys. "L'Estat els prohibeix treballar perquè no els dona permís. L'única solució és atorgar permisos perquè puguin viure", afirma un dels portaveus, Mostafà Shaimi.

Els nois van començar la tancada a la UdG per reclamar a la Generalitat, l'Estat i l'Ajuntament de Girona que posessin fi a la "greu emergència" que pateixen perquè quan fan 18 anys els deixen "totalment desprotegits" i "malvivint al carrer". Durant tot el confinament, els nois han pogut quedar-se a un alberg de Girona fins que la Generalitat ha trobat recursos per als 36 afectats que no tenien cap lloc per dormir ni mitjans per viure.

Ara bé, segons Shaimi els ha costat trobar pisos disponibles perquè, en molts casos, quan estaven a punt de signar el contracte els propietaris es feien enrere perquè no volien llogar-los a joves immigrants. "Hi ha hagut racisme social i s'ha vulnerat el seu dret a tenir un habitatge digne", ha lamentat el portaveu.

Per als joves de la tancada és una "victòria" haver aconseguit recursos per als 36 afectats, però han lamentat que la Generalitat ha donat una solució per a aquests nois i, paral·lelament, "ha continuat el degoteig d'expulsions de més joves del sistema". De fet, segons Shaimi, des de l'inici de la desescalada vuit nois s'han quedat literalment al carrer a les comarques gironines: "A la fase 1, l'empresa Resilis va expulsar cinc nanos a Palafrugell", ha posat d'exemple.

En aquest sentit, el portaveu ha indicat que les expulsions, moltes vegades es basen en informes que no són certs. "Es construeix un expedient que mostra un jove com un monstre i que no hi ha una tasca educativa possible amb ell, i, per tant, se l'ha d'expulsar. Però la versió dels joves dels fets que reflecteixen als expedients no surt mai i hi ha informes d'educadores que semblen un atestat policial".

Una altra demanda del col·lectiu és que no es tinguin en compte els antecedents penals dels nois. "Viure al carrer és molt dur. I de vegades, per sobreviure, han hagut de delinquir. Però en el 99% dels casos són petits furts, i ells són víctimes de la situació, i no s'haurien de tenir en compte aquests delictes", ha afirmat Shaimi.