La T-Usual bat totes les alternatives

Els preus del transport públic cauen entre un 10% i un 26% respecte al 2019

La introducció de les noves targetes de transport públic amb una nova tarificació representa abaratir notablement el cost del desplaçament fins a Barcelona des d’un altre municipi de l’àrea metropolitana. Tenint en compte un viatge d’anada i tornada cada jornada laboral, el cost diari d’una nova T-Usual (vàlida per a un mes) oscil·la entre els 1,82 i els 5,17 euros, segons el nombre de zones.

Aquesta nova tarificació representa reduir el cost diari tant en comparació amb la T-10 com amb la T-Mes. En el supòsit que es facin aquests dos desplaçaments per dia només en feiners, per a una zona el cost es redueix un 10% respecte a la T-10 (l’opció més barata fins ara), mentre que en el cas de les sis zones la rebaixa és del 26% en comparació amb la T-Mes, que era la millor alternativa fins al 2019. Si s’afegeixen més viatges a banda dels dos en feiners (per exemple, amb més desplaçaments en laborables o els caps de setmana), la millora del preu és encara més gran.

De fet, els nous preus representen un incentiu per a les persones que fan desplaçaments diaris més llargs, d’entre quatre i sis zones, que són els més propensos a agafar el cotxe. Ara bé, el preu no és l’única variable i cal tenir en compte el temps de trajecte o la massificació del transport.

L’elevat preu dels vehicles ecològics en dificulta l’amortització

L’alt cost dels vehicles elèctrics és el principal impediment perquè surti a compte comprar-ne un com a alternativa al transport públic. Tant en el cas dels híbrids com en el dels elèctrics i, fins i tot, els de gas, els vehicles amb distintiu ecològic o de zero emissions tenen un cost per desplaçament inferior al de la T-Usual.

Per exemple, anar i tornar de Blanes a Barcelona (uns 66 quilòmetres) costa vora 1,50 euros (és el cost de l’electricitat gastada), mentre que el viatge amb Rodalies en val 4,83 (5 zones). Ara bé, el preu del cotxe en dispara el cost real: un elèctric petit difícilment baixarà de 23.000 euros. Això suposa un bon grapat de viatges fins que no s’amortitza una inversió d’aquesta dimensió. I igual que en un cotxe de gasolina o dièsel, s’hi han d’afegir altres despeses com l’assegurança, les reparacions i, depenent d’on es visqui o es treballi, el pàrquing i els peatges.

En el cas dels híbrids, la diferència de cost en relació amb el transport públic encara es redueix més, perquè aquesta mena de vehicles tenen un consum bastant elevat de gasolina en el cas de trajectes llargs, encara que milloren bastant si el desplaçament es fa únicament en zona urbana.

El cotxe tradicional, l’opció més cara tant pel cost del vehicle com per l’alça de la gasolina

Les persones que es desplacen cada dia amb cotxe hauran de vigilar que el seu vehicle disposi del distintiu adequat per circular dins de Barcelona. En cas que no el tinguin, sempre hi ha l’opció de canviar de cotxe i comprar-ne un de nou. Una opció, amb tot, molt cara tant pel preu del vehicle en si com pel cost d’omplir el dipòsit.

A la taula adjunta es mostren els cinc models de cotxe més venuts a Espanya el 2018, amb el cost per trajecte d’anada i tornada entre Barcelona i sis poblacions de l’àrea metropolitana (equivalents, cadascuna, a una zona de la tarificació del transport públic). En tots els casos excepte a la zona 1, només el preu del combustible ja supera el del bitllet, tot això sense tenir en compte el fet d’amortitzar la inversió que representa haver d’adquirir el vehicle. A més, a aquests costos cal afegir-hi l’assegurança, l’aparcament, el manteniment i, segons el cas, els peatges, tot de despeses inexistents quan s’opta pel tren o el bus.

Podria ser que una caiguda dels preus dels combustibles fes més viable econòmicament la compra d’un cotxe, però a curt termini no hi ha cap signe que indiqui una davallada prou gran. Ara bé, cal tenir present que el cotxe ofereix una llibertat més gran i, segons a quina hora i en quin desplaçament, és una opció molt més ràpida.

Els costos de la moto són els més ajustats al transport públic, però amb menys seguretat

Una tercera alternativa a la xarxa de transport és la moto. En el cas de desplaçaments llargs, es recomana una moto de carretera que, malgrat tenir un consum de combustible gairebé equiparable a un cotxe, ofereixi més seguretat en vies grans amb molt de trànsit de cotxes i camions.

No obstant això, aquesta mena de motos tenen un primer impediment, que és que per poder conduir-les cal disposar del carnet A o A2, un requeriment que no tenen les motos de menys de 125 centímetres cúbics, que es poden conduir amb el carnet B. El cost d’obtenir el carnet de moto, més enllà del temps, és de 700 euros o més, segons l’autoescola.

La moto resulta una opció atractiva pel que fa al cost del combustible per trajecte, perquè és inferior al de la T-Usual, però el preu de compra continua sent elevat: entre 5.800 i 6.690 euros en el cas dels quatre models més venuts el 2018 a Espanya. A banda, també hi ha els recurrents costos extres d’assegurança i manteniment (en general inferiors, això sí, als d’un cotxe), a més de peatges en alguns trajectes.

El gran avantatge de la moto és la possibilitat d’aparcar gairebé on es vulgui i la rapidesa, sobretot en trajectes urbans.