Suspesa la prohibició dels vels islàmics a Reus
El TSJC anul·la cautelarment l’ordenança de no utilitzar el burca al carrer i l’Ajuntament ho recorre
ReusEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment els dos articles de la nova ordenança de civisme de l’Ajuntament de Reus que prohibeixen l’ús dels vels islàmics integrals (i qualsevol indumentària que oculti el rostre) a la via pública. Amb aquesta decisió, el màxim òrgan de la justícia a Catalunya fa una primera concessió al recurs presentat contra l’ordenança de Reus per diverses associacions islàmiques. La interlocutòria judicial arriba mig any després que el consistori reusenc aprovés la controvertida normativa, amb els vots a favor de CiU i el PP, que, en aquell moment, formaven coalició de govern.
La decisió s’empara en la sentència del Tribunal Suprem del febrer del 2013 que va anul·lar una normativa similar aprovada per l’Ajuntament de Lleida l’any 2010. El màxim organisme del sistema judicial espanyol va considerar llavors que l’ordenança de la capital del Segrià vulnerava la llibertat religiosa. En el moment de presentar la seva ordenança, l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus va defensar-la argumentant que el seu esperit no era envair la llibertat de culte religiós, sinó millorar la seguretat a la via pública garantint la identificació de les persones. Aquesta suspensió dictaminada pel TSJC és cautelar, a l’espera que el jutge dicti sentència.
Resposta municipal
Des de l’Ajuntament de Reus ja han anunciat que presentaran recurs contra la interlocutòria del TSJC en els pròxims cinc dies, el termini establert per fer-ho. El regidor de Seguretat, Joaquim Enrech, va manifestar “el respecte de l’Ajuntament de Reus per les decisions judicials”, però va reiterar que l’ordenança “és ajustada a dret” i que el consistori “no té intenció de rectificar”.
Enrech considera que l’Ajuntament reusenc està en una “situació d’indefensió”, ja que, segons el regidor, no es coneixen els motius pels quals les entitats islàmiques van sol·licitar la suspensió. D’aquesta manera, insisteixen que la normativa no té cap connotació de caràcter religiós, i en posen com a exemple que l’ordenança no es refereix a cap peça de roba en concret, sinó a qualsevol que impedeixi la identificació.
El regidor de Seguretat va ser l’encarregat de comparèixer davant dels mitjans de comunicació, ja que l’alcalde, Carles Pellicer, era fora de Reus. No obstant això, l’alcalde va reforçar en un comunicat els arguments d’Enrech, insistint que “la interlocutòria del TSJC no altera el compromís del govern municipal de regular les vestimentes que impedeixen la identificació de les persones”. Pellicer va lamentar que amb la suspensió d’aquests dos articles de l’ordenança de civisme “es posi en risc la seguretat, ja que l’Ajuntament no podrà impedir que es vagi per la via pública amb la cara tapada”. El consistori argumenta que, segons els informes del secretari municipal, l’ordenança és “jurídicament impecable”, i reivindica la necessitat d’una legislació d’administracions superiors que vagi en el mateix sentit i prohibeixi l’ús de vels integrals a la via pública.
Els límits legals
Per la seva banda, Carlos Antolí, advocat de Watani, una de les associacions que va impulsar el recurs contra l’ordenança, es va mostrar molt satisfet de la suspensió cautelar dictada per l’alt tribunal. “Aquesta ordenança ultrapassa el límit legal acceptable, perquè s’havia ampliat la prohibició d’aquestes indumentàries de caràcter religiós a la via pública, i això atempta contra la normativa comunitària”, va afirmar el lletrat. Watani és la mateixa associació que va liderar l’oposició contra l’ordenança municipal de Lleida, resolta pel Tribunal Suprem a favor de permetre els vels islàmics a la via pública.
Lleida, la primera en el punt de mira judicial
El 2010 l’Ajuntament de Lleida va aprovar la prohibició de portar el vel integral en els espais municipals. L’Associació Watani per a la Llibertat i la Justícia va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tot i que en primer lloc es va suspendre cautelarment la prohibició, l’alt tribunal va acabar avalant la decisió del consistori lleidatà. Va ser el Tribunal Suprem (TS), l’any 2013, qui va tombar la prohibició, la primera vegada que es pronunciava sobre el burca. El Suprem va refusar que el vel pertorbi la tranquil·litat ciutadana, la seguretat i l’ordre públic i que la mesura sigui necessària per protegir la igualtat de la dona.