El Suprem obre la porta a investigar les adopcions il·legals que es van fer durant el franquisme

RipolletEl Tribunal Suprem ha confirmat la il·legalitat de l'adopció d'un nadó el 1969 a Madrid i avala el delicte de falsedat de l'acusat, el metge Eduardo Vela, que va morir l'octubre de l'any passat. Tanmateix, el tribunal no veu provada la detenció il·legal quan el metge va entregar la nena a una família diferent de la biològica tot just després de néixer. Enlloc no consta que els pares biològics del nadó donessin el permís perquè fos adoptada, però el tribunal considera que "era presumible que la mare pensés en una adopció" perquè així ho asseguren els testimonis de la germana de la mare biològica i d'alguns dels seus altres fills. El Suprem no entra a valorar la prescripció o no dels delictes perquè Vela ha mort, com li demanaven la Fiscalia i l'acusació particular, Inés Madrigal, la dona que quan era un nadó va ser entregada.

Com que no es pronuncia sobre la prescripció, el Suprem deixa la porta oberta perquè es puguin jutjar altres casos. De fet, hi haurà més judicis. El 30 de juny l’alt tribunal ha de deliberar sobre el recurs de cassació presentat per l’associació SOS Bebés Robados Huelva, que demana que es revoqui l’arxivament per prescripció dels casos oberts als jutjats a la província andalusa.

Entre el 1961 i el 1981, Eduardo Vela Vela va ser el director de la clínica madrilenya San Ramón, epicentre de moltes denúncies d'adopcions il·legals. L'octubre del 2018, l'Audiència Provincial de Madrid va considerar que Vela era autor de tres delictes dels quals l'acusava la Fiscalia –detenció il·legal, falsejament del part de la mare adoptant i falsificació dels documents oficials–. Vela, però, va ser absolt perquè es considerava que el seu delicte havia prescrit. Els seus fills van recórrer la sentència.

Adopcions irregulars, il·legals i delictives

El Suprem no qüestiona en cap moment que les adopcions van ser il·legals: "L'operació realitzada per situar la menor en una família d'aquesta manera irregular –il·legal i delictiva– i anòmala, fent passar la nena per la filla del matrimoni, compta amb una prova que és idònia per desmuntar la presumpció d'innocència", diu la sentència. Aquesta prova és el certificat de naixement, que fa passar la mare adoptant com a mare biològica, amb un text manuscrit i amb la firma de Vela.

A Espanya no hi va haver centres de detenció clandestins, com a Xile i l’Argentina, on el robatori de nadons era sistemàtic, però sí moltes irregularitats amb els nadons donats en adopció. Si es volia una nena rossa amb ulls blaus, s’aconseguia. No es podia avortar, de manera que moltes dones joves anaven a fer-ho a França i Anglaterra i, si no, es donava el nen. Moltes mares joves van ser enganyades, a vegades per les seves pròpies famílies, perquè donessin els seus fills.