El Suprem creu que seria "desitjable" una llei de pandèmies
Resol que amb les lleis actuals es poden limitar drets fonamentals sense l'estat d'alarma, però apunta que una nova norma oferiria "màxima seguretat jurídica"
MadridFinalment el Tribunal Suprem s'ha mullat en el debat obert al Congrés sobre si cal o no impulsar una llei de pandèmies per regular les restriccions un cop ja no està en vigor l'estat d'alarma. Però ho ha fet a mitges. En una sentència sobre el confinament perimetral entre illes a les Canàries, l'alt tribunal considera que amb la legislació actual, fins i tot sense entrar en lleis orgàniques –és a dir, amb les lleis autonòmiques–, és possible restringir drets fonamentals, com el fet de no permetre sortir d'un territori o bé durant la nit. Ara bé, assenyala que les administracions han de justificar molt bé les seves raons. I per això creu que seria "desitjable" poder acudir "a una regulació específica per fer front a la pandèmia que detallés tantes possibilitats com fossin susceptibles de precisió per oferir la màxima seguretat jurídica".
En concret, la sentència desestima el recurs presentat pel govern canari en contra de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries de no ratificar el tancament perimetral de totes les illes per alta incidència de covid. En la resolució estableix que la llei de mesures especials en matèria de salut pública del 1986 pot oferir cobertura a limitacions puntuals de drets dels ciutadans, però sempre que l'administració autonòmica justifiqui raonadament les mesures. Aquesta és la norma que s'està fent servir per a les restriccions relatives al coronavirus i que el PP ha proposat modificar al Congrés per donar més garanties als governs autonòmics. Tot i que el govern espanyol fa un any va defensar una mesura similar, ara s'hi ha tancat en banda i assegura que la modificació que proposa el partit de Pablo Casado permetria vulnerar els drets fonamentals sense l'aval de dos poders de l'Estat. I és que actualment cal el d'un govern i el poder judicial. Els socialistes consideren que ha de seguir sent així.
De fet, la Moncloa va decidir la setmana abans que s'acabés l'estat d'alarma que el Suprem tingués l'última paraula a l'hora de resoldre litigis entre els governs autonòmics i els tribunals. Una manera de marcar jurisprudència arreu de l'Estat perquè no hi hagués el caos judicial que ja va començar a produir-se a partir del 9 de maig. Des de llavors hi ha comunitats que tenen en vigor el toc de queda nocturn, com el País Valencià i les Balears, i altres, com Euskadi i les Canàries, on els tribunals l'han tombat. Per això el Suprem lamenta que avui hagi de tenir en compte diferents lleis diferents per respondre a la pandèmia: "Sense cap mena de dubte hauria sigut desitjable que, en lloc de conceptes indeterminats i clàusules generals, poguessin acudir a una regulació específica per fer front a la pandèmia". Lamenta també –tot i que admet que no és una novetat i ja passa en altres camps– que els preceptes examinats a nivell legal "delimitin amb una precisió mínima el camp de la seva aplicació".
La importància de ser "precís" en els arguments
La sentència pot considerar-se poc important perquè el govern canari ja va desistir d'imposar el confinament perimetral entre illes, però sí que ho és a l'hora de saber el parer del Suprem i marcar jurisprudència. Apunta, doncs, que a partir d'ara "serà necessari examinar cada mesura i valorar-la atenent als criteris extrets dels preceptes [legals que branden les comunitats], si compleixen les exigències d'adequació, necessitat i proporcionalitat". "En definitiva, la legislació sanitària sí que autoritza la limitació de la llibertat de circulació sempre que es donin les condicions previstes", conclou. És el mateix argument que fa dues setmanes que dona la Moncloa: que les comunitats podran aplicar les restriccions sempre que les justifiquin amb deteniment i "precisió".
D'altra banda, la pandèmia continua estabilitzant-se, tot i que el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CAES), Fernando Simón, ha advertit que la velocitat de la reducció de casos de covid "s'ha suavitzat en els últims dies" sobretot entre els menors de 50 anys, la població que majoritàriament encara no s'ha vacunat. Simón ho ha atribuït a la fi de l'estat d'alarma. El portaveu del ministeri de Sanitat, però, ha assegurat que si es produeixen noves onades, seran molt més petites que les precedents, atès que ja hi ha un percentatge important de la població vacunada: 24,5 milions de persones a l'Estat han rebut almenys la primer dosi de la vacuna.
Davant d'algunes crítiques al govern espanyol per obrir les fronteres a turistes britànics sense restriccions, Simón ha defensat la mesura però ha demanat "rebaixar el to d'eufòria" sobre l'obertura d'Espanya al turisme. "Jo preferiria que es digués en veu baixa", ha assegurat. "Entenc que hi ha moments en una pandèmia en què el criteri sanitari deixa de tenir tant de pes" en les decisions polítiques, ha dit.
El responsable del CAES també ha obert la porta a fer que les persones d'entre 60 i 69 anys vacunades amb una primera dosi d'AstraZeneca puguin rebre la segona dosi de Pfizer, si Sanitat detecta que moltes persones menors de 60 anys que estan pendents de rebre la segona dosi d'AstraZeneca finalment es decanten per no combinar vacunes. Tot i això, ha subratllat que ara per ara, els majors de 60 anys rebran la segona dosi de la vacuna d'Oxford i no de Pfizer. "Si hi ha un nombre molt important de menors de 60 anys que volen la segona dosi d'AstraZeneca caldria valorar que la gent gran d'aquest tram d'edat es vacunin amb Pfizer", ha assegurat.