El Suprem confirma la condemna a 18 anys de presó pels pares d’Asunta
La sentència final arriba després que al mes de març passat el tribunal gallec desestimés els recursos presentats pels pares
BarcelonaEl Tribunal Suprem de Justícia ha confirmat la condemna a 18 anys de presó a cadascun dels pares d’Asunta Basterra Porto, la nena gallega de 12 anys assassinada per tots dos l’any 2013, imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG). Els dos progenitors havien interposat recursos contra la condemna el març passat, però la sala penal número dos del Tribunal Suprem els ha desestimat pels vots negatius dels cinc magistrats que en formen part. El cos de la menor sense vida es va trobar el 22 de setembre del 2013 sobre una cuneta als voltants de Santiago de Compostel·la. Per aquest crim, els pares estaven acusats d’un assassinat amb agreujant de parentesc i abús de superioritat.
El Tribunal Suprem va decidir, aquest dilluns, ampliar el termini de què disposava per redactar la sentència a un mes. Això provocarà que, tant els fonaments jurídics com el probable vot particular d’un dels membres del tribunal –tal com apunten fonts jurídiques– no se sabran fins que s’exhaureixi aquest termini. La decisió del Suprem és només una confirmació de la mesura acordada pel TSXG, que ja els havia desestimat.
En aquell moment, el TSXG va entendre que la mare, l’advocada Rosario Porto, de la menor la va asfixiar tota sola, sense l’ajut del pare, el periodista Alfonso Basterra. Tot i així, el pla estava “preconcebut amb ell”, segons el text, motiu pel qual la pena és la mateixa per a tots dos. Aquesta resolució confirmava els fets presentats i provats pel jurat, excepte la consideració de qui va ofegar-la.
Els magistrats van concloure que només Porto havia comès el crim, al domicili familiar a Montouto (Teo, la Corunya), a pocs quilòmetres del punt on es va trobar el cadàver. Tot i que no es pot demostrar si el pare era al lloc dels fets o no, és culpable del mateix delicte perquè va participar per igual en la trama prèvia.
D’aquesta manera, malgrat que Basterra no donés proves concloents sobre on era el 21 de setembre –el dia que es va donar ja per morta la menor–, això no suposa que no pugés al cotxe de la seva dona per acompanyar-la a abandonar el cos. Segons el TSXG tampoc queda demostrat si el pare va participar en l’acte material i físic d’asfixiar-la ni si va tornar tot sol a Compostel·la. El que sí que queda clar és que Basterra va comprar i administrar durant un temps la benzodiazepina, un ansiolític que, segons l’autòpsia, era al cos de la menor. Alhora, l’alta cambra gallega també va concloure que el pare “estava al corrent” dels efectes que podia produir aquest sedant en el cos de la menor. L’informe també resol que el dia que va morir la nena, el pare li va subministrar de manera “perllongada” la medicació fins a assolir “dosis tòxiques durant l’hora d’esmorzar a casa seva”.