El Suprem obliga a oferir educació infantil en castellà i el Govern ho recorrerà al TC

Barcelona.Una nova sentència del Tribunal Suprem, que reconeix el dret d'una família a decidir la llengua d'escolarització de la seva filla en l'etapa d'educació infantil, ha obert una nova esquerda en el model d'immersió lingüística, vigent des de fa més de 30 anys. Els pares al·legaven que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut avalava que el castellà pot ser llengua vehicular a l'escola, però exigien, a més, que per a la seva filla fos l'única llengua. La família demanava també poder rebre les circulars del centre en castellà. La resolució del Suprem, que respon a un recurs presentat per la Generalitat, dicta que l'alumna té "dret" a rebre en castellà les classes a l'educació infantil. També condemna el govern català a pagar el cost del recurs.

La resposta de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va ser immediata. La Generalitat presentarà una recurs al TC perquè la sentència representa un salt "qualitatiu important" en "l'atac" a l'Estatut i a la llei d'educació de Catalunya (LEC) respecte a altres interlocutòries anteriors de casos similars. La LEC preveu que si una família sol·licita l'educació infantil en castellà se li doni atenció individualitzada a l'alumne. "El seu compliment comportaria la separació d'alumnes per qüestió de llengua", va alertar Rigau al Parlament. Aquest fet contradiu l'Estatut i la LEC, que deixa clar que els infants no poden ser separats per raó de llengua. "La línia és infranquejable", va insistir Rigau.

Pagament de 5.000 euros

El Suprem insisteix en el fet que el TC, en la sentència sobre l'Estatut, estableix que el castellà és una llengua vehicular de l'ensenyament, com el català. L'alt tribunal també recorda que ja ha establert que el "règim lingüístic del sistema educatiu a Catalunya el que ha de garantir és que en l'ensenyament siguin vehiculars tant el català com el castellà". La sentència concreta que als cicles obligatoris d'educació primària i secundària es produeixi "conjunció lingüística", la combinació de les dues llengües en una proporció escollida per la Generalitat que no exclogui cap dels dos idiomes, mentre que a educació infantil -una etapa que no és obligatòria- s'opti per la llengua habitual de l'alumne. La resolució també estableix un canvi en la preinscripció. Actualment es pregunta les llengües que entén l'alumne mentre que la sentència demana que s'especifiqui la llengua habitual dels pares.

Una altra de les novetats d'aquesta sentència respecte a les anteriors és que es fan pagar els costos del procediment a la Generalitat, que pugen a un total de 5.000 euros. La consellera va denunciar que aquesta mesura pressuposa que el Govern ha actuat de "mala fe". "¿Imaginen castigar la Generalitat amb un màxim de 5.000 euros perquè utilitza els mecanismes jurídics per defensar els drets dels nostres ciutadans? Hem de pagar uns costos per defensar una llei i un model", va denunciar. Tot i el recurs que es presentarà al TC, Rigau va puntualitzar que la sentència "no es pot complir" perquè aquesta alumna ja està cursant quart de primària i, per tant, ja ha superat l'educació infantil.

La consellera va insistir que el model d'immersió lingüística funciona perquè l'alumnat assoleix el ple coneixement del català i el castellà, tal com van avalar els resultats de comprensió lectora de l'informe PISA 2012. L'alumnat català va obtenir una puntuació de 501 punts, cinc més que la mitjana de l'OCDE. En total hi ha 24 processos judicials oberts de famílies que han demanat l'escolarització en castellà.