El Suprem avala que les treballadores sexuals es puguin sindicar

BarcelonaLes treballadores sexuals tenen dret a sindicar-se. El Tribunal Suprem ha corregit l'Audiència Nacional i avala els estatuts del sindicat Organització de Treballadores Sexuals (Otras), sense entrar a valorar si la prostitució és una activitat legal o no, una tasca que deixen en mans del Congrés. El contingut complet de la sentència es farà públic d'aquí uns dies, però les entitats a favor de la regularització han rebut la decisió com un "avenç" perquè "dota de drets laborals" un col·lectiu que ha quedat al marge de les mesures de protecció i les ajudes per pal·liar la paralització imposada per la pandèmia. En canvi, des de posicions abolicionistes es valora que els jutges hagin deixat clar que la prostitució per compte d'altri no és una feina i, per tant, defensen que no és una legalització encoberta.

La sentència que dona la raó a Otras posa fi a una batalla que va arrencar fa tres anys quan el BOE va reconèixer la constitució d'Otras, davant de la sorpresa del govern del PSOE. La Comissió per a la Investigació de Maltractaments a Dones i la Plataforma 8 de Març de Sevilla van presentar una demanda per anul·lar els estatuts del sindicat i, en conseqüència, van plantejar-ne la dissolució considerant que suposava una via per a la legalització de la prostitució, una activitat tolerada a Espanya, però que no s'ha regularitzat mai tot i que hi ha hagut intents de fer-ho.

L'Audiència Nacional va atendre la demanda, a la qual es va sumar la Fiscalia, argumentant que si legalment no es podia concedir un contracte de treball vàlid a les treballadores del sector no té cap sentit l'existència d'una organització que les protegeixi. En aquest sentit, els magistrats afirmaven que assumir el sindicat suposava admetre que els proxenetes i les associacions empresarials que es lucren de la prostitució poguessin negociar les condicions amb què es desenvolupa la prostitució, una activitat que fan majoritàriament dones.

Però el Suprem apunta que, més enllà de la consideració legal o la penalització de la prostitució, el cas d'Otras s'ha de centrar en l'anàlisi dels estatuts, que mencionen "el treball sexual en tots els vessants", com per exemple, l'activitat en barres americanes, xous eròtics o de pornografia, però no la prostitució per compte aliena, així que conclou que l'àmbit funcional del sindicat s'ajusta a dret.

Alegalitat tolerada

Des d'Àmbit Dona, una de les entitats que atenen treballadores sexuals, Mercè Meroño sosté que en el debat sobre si legalitzar la prostitució o no no es pot deixar de banda l'opinió de les treballadores i restringir-lo només en una batalla dialèctica i teòrica en què "es barreja la prostitució voluntària amb el tràfic de persones". Ara bé, l'experta afirma que la sentència del Suprem i l'alegalitat a la qual es veu obligada la prostitució són una mostra més de la "incoherència" i dels "ritmes diferents" amb què s'aborda la falta de drets i la cobertura social i laboral de les dones que hi treballen per voluntat. També des de Genera s'aplaudeix que la justícia avanci cap a la "millora de drets" de les treballadores sexuals, que, amb organitzacions sindicals, tindran una eina contra la precarització i podran lluitar "per una prestació d'atur o un ERTO", apunta una portaveu de l'entitat.

Per a la Plataforma Estatal d'Organitzacions de Dones per l'Abolició de la Prostitució, que va recórrer davant l'Audiència Nacional la creació d'Otras, la sentència del Suprem els dona en part la raó perquè, afirmen, no és una via per legalitzar la prostitució, perquè els magistrats deixen clar que no es pot donar per bo un contracte de feina l'objectiu del qual sigui la prostitució per compte aliena.