"Em vaig acostumar a no fer plans més enllà de sis mesos. Ara torno a viure"

BarcelonaFa sis mesos, a l'Esther li van trasplantar els dos pulmons. El seu estat era tan greu que només va haver d'esperar uns dies perquè li assignessin un òrgan compatible. "La meva vida depenia d'un endoll per a l'oxigen. Ja no podia respirar per mi mateixa", rememora des de l'Hospital de la Vall d'Hebron, on li van fer el trasplantament i on avui tenia una visita rutinària.

El 2011 li van diagnosticar una malaltia rara, la hipertensió arterial pulmonar, que provoca un creixement desmesurat de les artèries que fa treballar el cor més enllà de les seves possibilitats. La malaltia afecta 20 persones per cada milió, i a Catalunya actualment n'hi ha 200 casos. Una investigació d'un equip de la Vall d'Hebron liderat pel doctor Manuel López-Meseguer mostra ara la infrautilització dels trasplantaments i els beneficis que comportarien en determinats pacients afectats per la malaltia.

Va ser el cas de l'Esther. A la pràctica, abans del trasplantament, la hipertensió arterial pulmonar li impedia fer vida normal. "M'ofegava a la mínima, sentia que perdia les forces i que estava a punt de desmaiar-me", relata i, amb un toc d'humor, afegeix: "Vaig saber del cert que realment em passava alguna cosa quan vaig anar de vacances i totes les persones grans m'avançaven sense que pogués entendre per què". Quan finalment va tenir el diagnòstic, ho va entendre tot. I malgrat que abans del trasplantament havia provat diversos tractaments, amb el temps van perdre eficàcia. I sabia que, amb una taxa de mortalitat anual del 19%, podia morir. "Em vaig acostumar a no fer plans més enllà de sis mesos. Ara torno a viure", celebra. I ja pensa on anirà de vacances l'hivern vinent: l'índex de supervivència del seu tipus de trasplantament a cinc anys és del 60%, i assegura que "té forces per a tot".

375 pacients van morir

El doctor que la va tractar, Manuel López-Meseguer, del servei de pneumologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, ha estudiat juntament amb el seu equip la utilització del trasplantament de pulmó en pacients amb la malaltia de l'Esther. I les conclusions són clares: "El trasplantament pulmonar està infrautilitzat", assenyala. Així ho indiquen, diu, les dades del Registre Espanyol d'Hipertensió Arterial Pulmonar (REHAP), on consten 1.391 pacients amb la malaltia. D'aquests, 375 van morir (27%) i només a 36 (3%) se'ls va fer un trasplantament. S'estima que, dins del grup dels que van morir, 36 eren potencialment elegibles per a un trasplantament pulmonar, tot i que no se'ls va aplicar.

"És probable que quasi el doble de pacients s'haguessin pogut beneficiar d'aquesta opció", lamenta López-Meseguer, que atribueix a diverses causes el fet que no s'optés per un trasplantament, i en aquest sentit entona el 'mea culpa'. "Els metges hauríem de tenir més en compte aquesta opció. S'ha de pensar en el trasplantament en el moment en què es diagnostica la malaltia, i no deixar-lo per a l'últim moment", reflexiona. Tot i així, avisa que l'ús del trasplantament de pulmó està restringit a casos molt seleccionats, i cal dedicar atenció a reflexionar sobre cada cas. "Probablement això es podria optimitzar si s'agilitzés la derivació dels pacients cap a centres que tinguin un programa de trasplantament pulmonar en fases primerenques de la malaltia", afegeix el doctor Antonio Roman, cap de la unitat de trasplantament pulmonar de la Vall d'Hebron.

A Espanya només hi ha set hospitals que comptin amb un programa de trasplantament pulmonar. La Vall d'Hebron n'és un, i enguany s'hi han fet 89 trasplantaments de pulmó, entre els quals els dos de l'Esther, que des de fa sis mesos li han donat "una nova vida".