Un estudi avala els beneficis per a la salut de les superilles de Barcelona

BarcelonaDes que es van posar en marxa, no hi havia cap estudi que analitzés l'efecte de les superilles sobre la salut dels veïns de la ciutat. Ara un informe elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que depèn de l'Ajuntament, indica que la mesura més polèmica del govern d'Ada Colau ha millorat la qualitat de vida de les persones que les fan servir. Segons el document, que s'ha elaborat en col·laboració amb la Universitat de Vic i l'ISGlobal, a les superilles del Poblenou, Sant Antoni i Horta s'hi viu millor, el soroll ha baixat, la vida social al carrer s'ha disparat i la contaminació també ha davallat. Aquestes conclusions, segons l'Ajuntament, evidencien que "la política té bons resultats" i reafirmen la voluntat del consistori d'estendre el model a la resta de la ciutat, de pacificar un de cada tres carrers de Barcelona abans del 2030.

L'estudi ha analitzat les superilles de Sant Antoni, Horta i el Poblenou tot i que amb metodologies diferents que inclouen enquestes a vianants, grups de discussió i mesures ambientals, entre altres recursos. Un dels principals resultats és el descens dels principals contaminants a la de Sant Antoni: els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) –relacionat amb les emissions de trànsit– han caigut un 25% i ja estan per sota del límit que recomana Europa, i els de partícules en suspensió (PM10) s'han reduït un 17% que no aconsegueix, per poc, rebaixar el màxim que estableix la UE. Aquests nivells, però, no han variat a la superilla d'Horta, tot i que allà ja eren baixos, segons ha apuntat l'ASPB. Amb la del Poblenou no es pot fer la comparació, perquè no hi ha dades d'abans que s'implementés.

A banda dels resultats ambientals, la investigació també ha constatat a Sant Antoni una reducció de la contaminació acústica, que deriva en més facilitat per descansar; alhora també s'ha observat més socialització entre veïns. Tot i això, el document destaca que, si bé hi ha molta gent gran fent ús de les superilles, n'hi ha poca de jove tant a la superilla de Sant Antoni com a la d'Horta i a la del Poblenou. A més, tot i que la majoria dels participants coincideixen que la nova estructura dels carrers ha millorat l'accessibilitat dels cotxes i la facilitat per caminar, també destaquen que els carrers poden fer una "sensació de falsa seguretat". En el cas d'Horta, al carrer principal de la superilla, el carrer Fulton, un nombre elevat de vehicles i els vianants se senten menys segurs que abans, sobretot quan van amb infants.

Estendre els efectes

L'Ajuntament remarca que l'objectiu ara és estendre l'impacte de la reducció del trànsit a la resta de carrers. "Les superilles tenen efectes positius en la vida de la gent, en la salut i el benestar i a partir d'aquí el que volem és seguir avançant i defugir aquesta lògica de barri perquè aquestes millores arribin a la resta de la ciutat", ha insistit la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, aquest dijous durant la presentació dels resultats de l'estudi. En la mateixa línia s'ha expressat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que ha remarcat que la majoria dels efectes detectats contribueixen a prevenir trastorns de salut crònics, com ara malalties cardiovasculars, diabetis, obesitat, càncer, malalties respiratòries, així com depressió i ansietat, i faciliten una millora en les relacions socials.

Amb tot, més enllà dels efectes sobre la salut, l'estudi no analitza l'impacte de les superilles en l'habitatge o el comerç d'aquests eixos. Segons una enquesta recent, feta per les associacions de comerciants de Sant Antoni, a les botigues les vendes els han caigut a la meitat. Sanz ha admès que han detectat un "augment de l'oferta del lloguer" a Sant Antoni i ha indicat que ho estan analitzant per evitar que aquestes polítiques no generin petites bombolles immobiliàries. També ha negat que la superilla hagi augmentat el trànsit als carrers que hi ha a la vora: "Hi ha una mobilitat similar als carrers propers", ha dit la tinenta d'alcaldia.