Accelerar les superilles evitaria gairebé 700 morts prematures a Barcelona

BarcelonaEl mapa inicial de les superilles de Barcelona projectava fa més d'una dècada una ciutat amb 503 àrees pacificades on el trànsit rodat quedava expulsat cap als carrers perimetrals. L'objectiu era que els ciutadans recuperessin l'espai públic, un canvi que a més tindria efectes positius en la salut. Si aquell projecte original es desplegués en tota la dimensió que es va preveure, s'evitarien unes 667 morts prematures cada any a la ciutat, segons conclou un estudi que publica aquest dilluns l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

"L'impacte de les superilles canviaria els models de trànsit actuals a la ciutat, amb una reducció important de la contaminació atmosfèrica", subratlla la investigadora Natalie Mueller, coautora del treball d'ISGlobal publicat a 'Environmental International'. A més de provocar una millora notable de la qualitat de l'aire, l'estudi també apunta a altres beneficis associats a la creació d'aquestes grans àrees pacificades, com ara una reducció del soroll, la mitigació de l'efecte illa de calor, una exposició més gran dels ciutadans a zones verdes i un augment de la mobilitat amb transports de zero emissions (com la bicicleta) o fins i tot dels trajectes a peu.

El desplegament de les superilles va començar el 2003 a Gràcia, que va ser el barri pioner, i amb el temps l'han seguit el Poblenou, Horta o Sant Antoni, però la seva presència és lluny encara del que preveia la proposta inicial. Els investigadors calculen que fer realitat totes les superilles projectades a Barcelona reduiria un 24% els nivells mitjans anuals de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants més nocius derivats del trànsit.

Aquesta disminució de les emissions situaria la capital catalana dins dels llindars de seguretat ambiental que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que aconsella que la contaminació per NO2 no superi els 40 micrograms per metre cúbic en mitjana anual. Actualment Barcelona presenta una mitjana anual més alta, de 47 micrograms anuals.

La millora de la qualitat de l'aire que comportarien les superilles és el principal benefici per a la salut, subratlla Mueller. No només perquè reduir emissions estalviaria fins a 291 morts cada any d'aquestes quasi 700 que apunta l'informe, sinó també perquè augmentaria l'esperança de vida dels barcelonins en quasi 200 dies de mitjana per persona, explica la investigadora. A més, altres efectes col·laterals positius, com la reducció del soroll, evitarien 163 morts prematures cada any i la mitigació de l'efecte illa de calor, 117, segons apunta el treball.

Més enllà de les xifres concretes, que Mueller ha insistit que són "només estimacions", les conclusions mostren el que es podria aconseguir impulsant un nou model urbà: "El que demostra l'estudi és que les intervencions de planificació urbana i de transport, com les superilles, tenen implicacions importants per a la salut pública".

Però els investigadors adverteixen que desplegar les superilles a tota la ciutat ha d'anar lligat a una millora de la xarxa de transport públic a tota l'àrea metropolitana per donar una alternativa a la gran quantitat d'entrades i sortides de vehicles que es produeixen diàriament. A més, ISGlobal insta a seguir ampliant i millorant la xarxa de carrils bici.

L'Ajuntament de Barcelona assegura que ampliar les superilles forma part dels seus objectius d'aquest mandat. Fonts municipals han concretat que està previst acabar el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon tram de la d'Horta. En una fase més inicial hi ha altres projectes, com ara la redacció del projecte de superilla a Sant Gervasi-la Bonanova i de les que han de desplegar-se els pròxims anys tant a l'Esquerra com a la Dreta de l'Eixample. A més, està previst obrir al públic un nou eix verd al carrer Cristóbal de Moura i els Jardins del Doctor Pla i Armengol.