Creixen els suïcidis entre els presos: aquest any ja se n'han registrat vuit

Barcelona¿La presó és la millor eina de reinserció per a algú que pateix una malaltia mental i ha comès un delicte? Els dos suïcidis en presons catalanes dels últims dies han tornat a posar el debat sobre la taula coincidint amb el canvi polític a la conselleria de Justícia, que ha passat a mans de JxCat aquesta legislatura. L'any passat la xifra de suïcidis entre presos a Catalunya va arribar a un màxim històric a què no s'arribava des del 2011: 11 morts en un any. Però aquest any a Catalunya ja se n'han registrat vuit, segons les dades de la direcció de presons consultades per l'ARA. L'últim és el d'una jove de 19 anys que complia una condemna de 27 mesos de presó. A falta de l'autòpsia definitiva, tot apunta que la noia es va treure la vida aquest dissabte mentre estava en règim d'aïllament a la presó de Brians.

Després de diverses interpel·lacions dels grups de la CUP i En Comú Podem a la comissió de Justícia que s'ha reunit aquest dilluns al Parlament, la consellera del ram, Lourdes Ciuró, ha reconegut que potser la jove no hauria d'haver estat complint condemna "a presó", sinó seguint un tractament psiquiàtric. "S'acaben resolent amb sentències de presó els casos de persones que potser millorarien amb altres règims de seguiment", ha admès. La diputada d'ERC Ana Balsera també ha reconegut la necessitat de fer "autocrítica" després dels últims casos.

De fet, Ciuró ha explicat que el departament té en marxa una comissió d'anàlisi per abordar "què ha passat en aquests últims suïcidis". L'objectiu, segons la consellera de Justícia, és que la revisió serveixi per "prendre decisions" i treballar en la "identificació prèvia" dels casos que requereixen un abordatge diferent a l'hora d'imposar un tractament penitenciari, per evitar que acabin derivant en autolesions. Ciuró ha recordat que el suïcidi és la segona causa de mort entre la població jove en general, i la primera entre els joves que compleixen condemna a Catalunya.

Les dades facilitades pel departament de Justícia inclouen els suïcidis de presos que han mort al centre penitenciari però també els que ho han fet a casa seva, quan estaven de permís o en tercer grau. La condició comuna és que eren presos. Durant els mesos més durs de la pandèmia, fonts penitenciaries admetien que les restriccions per evitar l'entrada del virus i els contagis a les presons havien augmentat la sensació d'aïllament entre la població reclusa, que no podia rebre visites de familiars ni gaudir de permisos. Exceptuant el 2011 i el 2013, quan es va arribar als 10 suïcidis, en la resta d'anys les morts autoinfligides a les presons catalanes han oscil·lat entre les cinc i les vuit anuals.

Tot i que recentment el departament de Salut i una comissió d'experts han revisat i validat el protocol per evitar els suïcidis a les presons, Ciuró ha assegurat que “cal fer més”. “Després de cada suïcidi, a banda d’obrir una informació reservada, desenvoluparem una anàlisi de l’incident juntament amb Salut. Hem de poder millorar d’acord amb les conclusions tant de prevenció com de detecció”, ha assegurat.

En comparació amb la resta de sistemes penitenciaris europeus, la xifra de suïcidis entre la població reclusa de Catalunya se situa dins la mitjana europea i és similar a la d'Àustria, Bèlgica i la República Txeca, entre d'altres. Segons les dades que publica el Consell d'Europa, entre els interns que compleixen condemna a Espanya, l'any 2019 es van produir 43 suïcidis, molt per sobre dels set registrats aquell any a Catalunya i lluny dels 120 que es van registrar a França, 84 al Regne Unit o 42 a Turquia. Ara bé, segons aquesta mateixa estadística, a Catalunya més del 37% de les defuncions que es produeixen entre la població penitenciària són per suïcidi, un percentatge superior als números d'Espanya (30%) i del Regne Unit (28%). En canvi, queda lluny dels registres francesos i danesos, on tres quartes parts de les defuncions entre la població reclusa notificades per aquests països el 2019 van ser per suïcidi.

El règim d'aïllament funciona?

Almenys dos dels suïcidis registrats enguany són de presos que estaven en règim d'aïllament, una mesura correctiva que implica que les persones privades de llibertat passen més de 18 hores al dia sense sortir d'una cel·la petita individual que és en un mòdul separat de les presons. "Resoldre les situacions conflictives a les presons sense necessitat de recórrer a l'aïllament seria excel·lent, però actualment aquesta és una eina més per als funcionaris", ha opinat Ciuró. Justícia ja fa temps que analitza les deficiències d'aquest règim penitenciari, però de moment l'ha mantingut.

El nombre de suïcidis entre la població penitenciària es triplica en règim d'aïllament. La diputada de la CUP Montse Vinyets ha demanat a Ciuró que "desarticuli" el règim d'aïllament, perquè vulnera la normativa internacional de presons i "agreuja els problemes de salut mental" dels interns. "És molt senzill, no apliquem la normativa estatal que preveu l'aïllament penitenciari; entra en contradicció flagrant amb la normativa internacional que diu que l'aïllament és perjudicial per a la dignitat de les persones penades", ha reivindicat Vinyets, que també ha demanat a Ciuró que, si no suprimeix les cel·les d'aïllament, almenys busqui "altres recursos" per substituir-les.

Les entitats que defensen els drets dels presos han emès un comunicat on demanen que es faci una auditoria de les últimes morts a les presons i ha insistit en els "efectes molt greus" que produeix l'aïllament penitenciari en la salut física i mental dels interns.