Un home se suïcida quan el desnonaven del seu pis de Barcelona
El jutjat havia rebutjat un informe de vulnerabilitat perquè deia que no complia les condicions
BarcelonaUn home s’ha suïcidat aquest matí quan l’estaven a punt de desnonar del seu pis al barri de Sants de Barcelona. Quan la comitiva judicial s’ha presentat al domicili per executar el desallotjament, l’home s’ha tret la vida. Segons ha avançat El País, la víctima, de 58 anys, s’ha llançat pel pati interior de l’habitatge després d’haver obert la porta a la comitiva judicial. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han explicat a l’ARA que, com és habitual, en el desnonament també hi havia treballadors municipals. Era el primer cop que s’executava de manera efectiva el desallotjament després que el jutjat que portava aquest cas hagués rebutjat un informe de vulnerabilitat perquè deia que no complia les condicions.
Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’home tenia un contracte de lloguer firmat el 2018 i va deixar de pagar el juny de l’any passat, tres mesos després que es decretés l’estat d’alarma per la pandèmia del covid. Al cap de mig any, al gener, el propietari del pis, un particular, va presentar una demanda als jutjats, que va recaure en el jutjat de primera instància número 3 de Barcelona. La víctima va demanar la justícia gratuïta i el procediment va quedar aturat fins que se li va assignar un advocat. El TSJC ha assegurat que l’home no va indicar que necessités ajuda dels serveis socials i ha argumentat que per aquest motiu el jutjat no tenia autorització per fer-los arribar el cas.
La primera data que s’havia fixat per al desnonament va quedar suspesa per la petició de la justícia gratuïta. La segona data era aquest matí, quan s’ha executat el desallotjament i l’home s’ha suïcidat. Abans, però, l’advocat de la víctima havia presentat l’informe de vulnerabilitat dels serveis socials de Barcelona que demanaven que es parés el desnonament. El jutjat, que ha manifestat que havia "facilitat" informació de com accedir als serveis socials, diu que va rebre l’informe dijous de la setmana passada tot i que fonts del consistori han precisat que el document s’havia fet a l’abril. En tot cas, el jutjat va descartar la vulnerabilitat i no va acceptar la petició d’aturar el desallotjament perquè va considerar que no seguia els requisits de la moratòria estatal de desnonaments.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha exigit aquest dilluns al vespre als jutges que "revisin" els seus criteris amb els quals decideixen aplicar o no la moratòria antidesnonaments. Colau ha dit que el consistori no "comparteix" ni "entén" la decisió del jutge, i ha demanat al PSOE que "desbloquegi ja la proposta d'una nova llei d'habitatge que freni l'especulació, impulsi més habitatge públic i ofereixi alternatives als desnonaments en els casos de vulnerabilitat acreditada". L'alcaldessa ha donat suport a la víctima i als serveis socials que l'havien tractat: "És una mort que no s'havia d'haver produït".
Sense presència de Mossos
El reial decret que regula aquesta moratòria recull que per frenar un desallotjament, en cas d’un impagament del lloguer, l’habitatge ha de ser d’una entitat pública o un gran tenidor, a part de tenir l’informe de vulnerabilitat dels serveis socials o que hi hagi persones dependents o menors o que sigui una víctima de violència de gènere. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han explicat que la unitat municipal d’antidesnonaments havia acompanyat l’home en aquest procediment. Pel que fa a l’execució d’aquest matí, fonts dels Mossos d’Esquadra han apuntat a l’ARA que no hi havia efectius del cos en el desallotjament perquè la comitiva judicial no havia demanat la seva presència.
Des de la PAH de Sants han informat que no tenien constància d’aquest desnonament, tot i que les entitats d’habitatge han aturat tres llançaments més que els jutjats havien fixat per a aquest matí al mateix barri. "No són suïcidis, són assassinats", han expressat des de la plataforma. La quantitat de desallotjaments que es fan cada dia és tan nombrosa que costa tenir un control de totes les persones que es queden sense casa quan les comitives judicials executen els llançaments. Segons les dades del poder judicial, Catalunya va ser la comunitat d’Espanya on es van fer més desnonaments el primer trimestre d’aquest any: 2.437 en tres mesos, el 22% de tots els que hi va haver a l’Estat.
Altres suïcidis o intents
Fa tres anys, el juny del 2018, un home de 45 anys també es va suïcidar a Cornellà de Llobregat poc abans que els funcionaris judicials entressin al pis per desallotjar-lo a ell i a la seva parella per haver deixat de pagar el lloguer. L’home es va matar tirant-se daltabaix per la finestra des del desè pis de l’edifici. Però els últims mesos ja s’han vist altres intents de suïcidi en desnonaments a la mateixa ciutat de Barcelona. Un cas recent, de fa just un mes, va ser al Raval, on una dona es va clavar un ganivet quan els Mossos van desnonar tres pisos on vivien quatre famílies, totes al mateix bloc. "No ha sigut una autolesió, és la violència institucional contra els nostres cossos, contra les nostres vides, desnonant-nos, arruïnant-nos, deprimint-nos, matant-nos cada dia", va denunciar el Sindicat de Barri del Poble-sec.
A l’octubre, de nou al Raval, el Sindicat de l’Habitatge va avisar els Bombers de Barcelona perquè hi havia risc de suïcidi d’una dona de 59 anys que volien fer fora del pis on vivia a la Rambla. Els efectius dels Bombers i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) es van desplegar per intentar que la dona no prengués mal i evitar que acabés en tragèdia un altre dels desnonaments diaris que no paren de repetir-se a la ciutat tot i la moratòria vigent pel covid.