Tota la pandèmia sense feina: l'espiral de la víctima del desnonament de Sants

BarcelonaSegundo Fuentes es va matar ahir al matí llançant-se al buit des d'una finestra que donava al pati interior de l'edifici on vivia. Ho va fer quan acabava d'obrir la porta als funcionaris de la comitiva judicial que hi havien anat a desnonar-lo perquè portava un any sense pagar el lloguer. Feia anys que vivia al pis del barri de Sants de Barcelona, al número 15 del carrer Bacardí. Hi va arribar amb la seva parella, que va acabar tornant a l'Equador. Ell s'hi va quedar. Però la sort no li venia de cara, quan va arribar la pandèmia ell ja estava sense feina.

Ho explica a l'ARA una dona que va viure dos anys en aquell pis, quan ell per arribar al final del mes rellogava habitacions. La dona recorda que el Segundo, que ha mort amb 58 anys, havia treballat 15 anys de mosso de magatzem en una cadena de supermercats. Va perdre la feina en l'època en què també es va quedar sol. "No trobava feina i jo li deia que si es formava potser trobaria alguna cosa, però li costava moltíssim", lamenta l'antiga rellogada. Ell li explicava sovint les dificultats econòmiques que patia: "Rebia una ajuda, però era molt poca cosa", afegeix. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona confirmen que l'home estava a l'atur i tenia "uns ingressos mínims".

També va buscar ajuda a entitats socials. Càritas el va atendre entre el febrer i el novembre de l'any passat. A l'entitat van intentar ajudar el Segundo a trobar feina, a estar en contacte amb els serveis socials i a demanar una prestació que tenia dret a rebre, i que va acabar cobrant. Només a través de Càritas es va presentar a vuit ofertes de feina, però no en va aconseguir cap. L'últim contracte de lloguer del pis l'havia firmat el 2018 i va deixar de pagar el juny de l'any passat, tres mesos després que es decretés el primer estat d'alarma pel coronavirus. Llavors ja feia una temporada que no tenia feina. Al cap de mig any el propietari del pis, un particular, va presentar una demanda als jutjats per l'impagament del lloguer.

Controvèrsia amb un informe

La moratòria estatal per aturar els desnonaments, que va començar per la pandèmia i continua vigent, no va servir per evitar el desnonament. De fet, la no aplicació de la moratòria ha obert una nova confrontació entre l'Ajuntament i la justícia. Els serveis socials municipals van fer un informe acreditant la vulnerabilitat del Segundo, però no n'hi va haver prou. El jutjat de primera instància número 3 de Barcelona, que ha portat aquest cas, va rebutjar-lo: deia que l'home no complia les condicions del reial decret que regula la moratòria.

Aquesta decisió ha dividit el consistori i els jutges. "És fals que l'home no estigués en situació de vulnerabilitat econòmica", ha etzibat la regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín. Però el jutge de primera instància Roberto García Ceniceros ha contestat a l'ARA que "el problema no és la valoració de l'informe de vulnerabilitat", perquè s'han de complir altres requisits. "Si el que se'ns està dient és que amb l'informe n'hi ha d'haver prou, això no és al reial decret. Sorprèn que les manifestacions vinguin per part de polítics dels grups que ho han aprovat", ha afegit García Ceniceros, que ha insistit que la moratòria "s'està aplicant".

Segons el magistrat, a part de l'informe de vulnerabilitat, també calia una documentació complementària que no s'havia aportat. L'home tampoc havia donat autorització al jutjat per poder fer arribar la seva situació als serveis socials. "Per això no es va fer la comunicació directa, per protecció de dades", ha argumentat el jutge. Va ser el Segundo qui, pel seu compte, va anar als serveis socials de l'Ajuntament –que l'atenien des del febrer– a demanar l'informe.

L'Ajuntament ho veu un "error"

Martín insisteix que "és un error gravíssim i injustificable" que no s'aturés el desnonament. Ho veu com una decisió "no acurada" del jutjat que s'ha contraposat a la tasca del consistori, perquè la regidora assegura que la unitat antidesnonaments frena més del 90% dels casos. Però el paper del Servei d'Intervenció en la Pèrdua d'Habitatge i Ocupació (SIPHO) ja va ser motiu de discrepància entre l'Ajuntament i la justícia abans de la pandèmia.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va enviar a finals del 2019 al govern d'Ada Colau un toc d'alerta: va demanar al consistori que donés "instruccions precises als serveis socials municipals i en especial al SIPHO d'abstenir-se d'actuacions que impedeixin l'execució de les resolucions judicials". Després que l'ARA destapés l'existència d'aquesta carta, l'Ajuntament va respondre que continuaria defensant els serveis socials i el SIPHO.

Fonts del consistori han explicat que l'informe de vulnerabilitat recollia que el Segundo no tenia cap alternativa d'habitatge. Sobre això, García Ceniceros ha lamentat la falta de recursos dels serveis socials "per poder donar-hi una solució". Fonts de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han dit que no tenien constància d'aquest cas, i per això no havien fet cap convocatòria per evitar el desnonament.

Abans que ahir al matí la comitiva judicial arribés al pis de Sants, les treballadores municipals del SIPHO van intentar parlar amb el Segundo, però no van obtenir-ne cap resposta. Ell va obrir als funcionaris judicials quan van trucar a la porta i després es va suïcidar. No hi havia els Mossos d'Esquadra ni el SEM perquè la comitiva no havia previst cap perill en l'execució, però els van haver d'avisar. El SEM no li va poder salvar la vida.