El suïcidi creix en els homes de 50 anys

BarcelonaL’augment s’intuïa des de feia anys, però les últimes dades del departament de Salut l’han confirmat amb escreix. Des del 2007 el nombre de suïcidis ha crescut un 39% a Catalunya, des d’una taxa de 5,18 casos per cada 100.000 habitants -el mínim històric- a una altra de 7,20 l’any 2013. En nombres absoluts s’ha passat de 371 suïcidis a 537.

No és la primera vegada que s’assoleix una taxa per sobre del 7, habitual durant l’inici del segle, però l’augment de la població sí que ha fet que la xifra absoluta de 537 morts sigui la més elevada des que es tenen registres. El suïcidi és la segona causa de pèrdua d’anys potencials de vida, només per darrere dels tumors de pulmó, i s’ha situat com un problema de salut creixent.

Causes diverses

El més fàcil seria atribuir aquest increment a la crisi econòmica, atès que la coincidència temporal és absoluta, però fer-ho seria simplista, ja que el suïcidi és multicausal. Així ho defensen els especialistes que treballen en aquest camp, molt lligat a la salut mental. En canvi, sí que admeten que la crisi ha provocat un augment de les malalties mentals i, de retruc, un increment del consum de psicofàrmacs.

La directora del pla de Salut Mental de la Generalitat, Cristina Molina, explica que la tendència creixent és idèntica als països de l’entorn, alguns dels quals sense patir una crisi tan punyent, i que en qualsevol cas les xifres catalanes són sensiblement inferiors. Així doncs, cal buscar explicacions complementàries, que tinguin en compte factors socials, com un hipotètic increment de l’aversió al fracàs, una pèrdua de les xarxes familiars que fan de coixí en situacions difícils o, fins i tot, una millora dels registres de mortalitat que comptabilitzen aquesta casuística. Sigui com sigui, Molina recorda que, amb les dades del 2012, al conjunt d’Espanya la taxa se situa en els 7,67 casos per cada 100.000 habitants, i a l’Europa dels Vint-i-vuit, en els 11,85, ja que també és conegut que als països del nord, malgrat tenir sistemes socials sòlids, la mortalitat per suïcidi és molt més elevada, potser perquè aquest fenomen també podria tenir relació amb el clima o l’alimentació.

Augment desigual

L’increment del 39% ha sigut molt superior en un perfil molt concret: els homes al voltant dels 50 anys, un grup d’edat en què s’ha duplicat la incidència en els últims anys. De fet, el suïcidi afecta tres vegades més els homes que les dones -durant l’últim any, per exemple, tot l’increment detectat s’ha produït entre el sexe masculí-. A més, malgrat que en nombres absoluts són una minoria, la gent gran és la que presenta la taxa més elevada de totes. I pel que fa als joves és la primera causa de mort des que s’han reduït els morts per accidents de trànsit.

El suïcidi és una de les morts més cruels que existeixen, sobre la qual tradicionalment s’ha afegit un vel de silenci que encara fa més dolorosa la pèrdua. Els familiars, de fet, passen un dol molt intens perquè no hi troben explicacions raonables i poden arribar a culpar-se de no haver sigut capaços d’evitar-ho. Catalunya ha sigut pionera en la reivindicació d’aquesta problemàtica, amb la creació de dues associacions específiques: l’entitat Després del Suïcidi - Associació de Supervivents i l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi, totes dues impulsades per familiars de víctimes que van viure en primera persona les mancances del sistema per respondre a les seves necessitats. Aquestes entitats són les que més han fet perquè la mort per suïcidi deixi de ser tabú.

Els experts ratifiquen que no hi ha cap efecte crida i que parlar del problema pot ajudar a detectar potencials nous casos i, per tant, prevenir-los. La diferència és com abordar-los, i en això també tothom coincideix que s’ha de fer sense entrar en detalls morbosos ni enaltir la falsa heroïcitat de l’acte. El suïcidi és, en la majoria dels casos, l’última etapa d’una malaltia mental severa, i només la presa de consciència sobre això permetrà que deixin d’augmentar i, eventualment, tornar als nivells precrisi.