Els suecs fa més de 30 anys que retornen envasos als comerços
Els ciutadans paguen un dipòsit de fins a 20 cèntims per ampolles de plàstic i llaunes
MalmöUn dia qualsevol en un supermercat qualsevol de Suècia. A l’entrada, una família du una gran bossa d’escombraries plena de llaunes i ampolles de plàstic. Les introdueixen a les màquines de dipòsit, devolució i retorn d’envasos -l’anomenat sistema SDDR-, que els torna un rebut amb la quantitat que el comerç els ha de reemborsar. La imatge és del tot habitual en un país que fa més de 30 anys que compta amb un sistema de reciclatge tan quotidià que fins i tot té el seu propi verb per referir-s’hi: panta. Sense una traducció directa, descriu l’acció de retornar els envasos buits per recuperar els diners del dipòsit - pant, en suec- pagat en el moment de la compra: una corona (uns 10 cèntims) per llaunes i ampolles petites i dues corones (uns 20 cèntims) per ampolles de plàstic grosses.
Suècia va introduir el sistema del pant per primera vegada el 1984, en aquell moment només per a llaunes d’alumini, i deu anys després s’hi van afegir les ampolles de plàstic. L’empresa encarregada de la seva gestió és Returpack, propietat de la patronal dels productors de begudes (Sveriges Bryggerier, que engloba unes 40 empreses que elaboren el 90% de tota la cervesa, la sidra, l’aigua i els refrescos del país) i de les dues associacions de comerços d’alimentació (Livsmedelshandlarna i Svensk Dagligvaruhandel).
“Com a indústria, n’estem molt orgullosos. Gairebé 40 anys després que s’introduís, és un sistema ben conegut i molt respectat”, afirma Erika Danckwardt-Lillieström, portaveu de Sveriges Bryggerier. Subratlla que d’aquesta manera es garanteix que les llaunes i les ampolles de plàstic que es posen al mercat es puguin recuperar i reciclar: “És un sistema operat per la indústria, perquè la mateixa indústira respongui a les expectatives de les autoritats i dels consumidors”, resumeix. Afegeix que, a més, funciona amb fluïdesa i és rendible.
Objectiu: un 90% de reciclatge
L’objectiu establert pel govern suec és reciclar el 90% de totes les llaunes i ampolles de plàstic, un percentatge que encara no s’ha aconseguit. El 2018 es van reciclar a través d’aquest sistema 2.035 milions d’unitats, equivalents a uns 200 envasos per persona i al 84,8% del total venut (85,6% de llaunes i 83,3% d’ampolles de plàstic). L’objectiu és arribar al 90% en un període d’entre dos i cinc anys, explica la portaveu de Returpack, Katarina Lundell, que destaca que des del 2014 la quantitat d’envasos retornats ha crescut un 23%. Hi ha ajudat el fet que, de manera voluntària, els productors de sucs s’hagin afegit al sistema del pant, així com també la instal·lació d’una quarantena de grans estacions de retorn, que se sumen a les 3.000 màquines ubicades en supermercats. El sistema no inclou les ampolles de vidre, però, malgrat això, el 98% s’acaben reciclant, segons Sveriges Bryggerier.
Les màquines de retorn d’envasos tenen dos botons: el verd per al reemborsament del dipòsit i el groc per destinar els diners a alguna ONG o fundació. A més, és molt comú veure captaires recollint els envasos buits en esdeveniments a l’aire lliure. És un dels aspectes que destaca la Laura, una catalana que fa dos anys que viu a Lund, al sud de Suècia: “És un bon sistema, perquè fomenta el reciclatge fins i tot entre la gent que no hi creu, però també hi ha una part social important, molts sensesostre es dediquen a recollir llaunes”. “A més -afegeix-, contribueix a tenir els carrers més nets”.
El Christian, un suec que viu a Malmö, en destaca un altre aspecte positiu: el foment del reciclatge entre els més petits. “A nosaltres tornar els envasos ens suposa pocs diners, però per als nens és divertit. Es compren llaminadures i els serveix per aprendre a reciclar”, diu. Explica que a casa no compren gaires envasos d’aquesta mena i que, per això, el que fan és acumular-los en una gran bossa d’escombraries al pati comunitari. “Tots els veïns fan el mateix i un parell de cops a l’any anem a les màquines de retorn i, amb el que en traiem, comprem menjar o altres coses per al veïnat. És una altra manera de fer comunitat”.
Un dels factors d’èxit d’aquest sistema és el fet que el govern no participi en la seva gestió, sinó que es limiti a establir-ne les regles bàsiques i que la gestió es faci a través d’una empresa sense ànim de lucre (els beneficis es reinverteixen per millorar el sistema). Segons un estudi de la Universitat de Lund, també és clau que les estacions de retorn estiguin situades als supermercats i que els consumidors puguin tornar els envasos en qualsevol botiga i no només on els van comprar.
L’anomenat sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) funciona en 40 estats i regions, i en els pròxims tres anys s’hi sumaran d’altres com el Regne Unit, Portugal o França. A Espanya, fins ara la indústria i la gran distribució s'hi han oposat.