Les tres germanes de la Segarra que vivien amb el risc de ser mutilades i casades a la força

BarcelonaSón tres germanes, dues d'elles menors d'edat, que viuen a la comarca de la Segarra i van començar a explicar al seu entorn que d'aquí unes setmanes viatjarien al seu lloc d'origen, al Sahel (sud del Sàhara). En la majoria de contextos, aquesta informació no seria sospitosa de res. "Entre tots, però, hem de fer un puzle, i aquesta sol ser una peça important", apunta una font policial. En el context d'aquesta família, un viatge al país d'origen era una peça important. Les altres peces del puzle (l'entorn, l'estat emocional de les noies, els antecedents familiars) indicaven que hi havia un risc alt que un cop al Sahel patissin una mutilació genital femenina, segons els Mossos d'Esquadra. Després, segons la investigació policial, també hi havia el risc que fossin casades en contra de la seva voluntat.

"Cal picar pedra", admet la mateixa font policial. Aquests casos no se solucionen anant a casa de les noies i detenint els seus pares, sinó que hi ha un "xoc cultural" molt fort i cal intentar-ho amb "molta mediació". En el cas de les noies de la Segarra, també existia el risc que, un cop mutilades i casades al Sahel, no tornessin mai més a Catalunya, segons els Mossos. Així, el juny passat es va activar el protocol previst per aquests casos, una actuació "en xarxa" en la qual sovint qui fa de mediador és qui està més a prop de les noies i els pares. A vegades ho és el tutor de l'escola, d'altres un treballador social o un sanitari del CAP. Gràcies a la xarxa de mediació, la situació de les tres germanes de la Segarra es va reconduir i es va evitar que anessin al Sahel. Ara, entraran en una llista per fer-ne un seguiment.

"És un treball molt íntim i molt complicat", alerta Adriana Kaplan, antropòloga i directora de la Fundació Wassu, que alberga l'Observatori Transnacional d’Investigació Aplicada a Noves Estratègies per a la Prevenció de la Mutilació Genital Femenina, que ha treballat de bracet amb la Generalitat per abordar aquests casos. Des de Gàmbia, Kaplan explica la importància de tractar-ho des d'un punt de vista antropològic, amb la intervenció de serveis sanitaris i treballadors socials formats. "Al davant hi ha una dona, la mare, que ho ha patit i es pensa que és el millor del món. No se l'ha de tractar de bàrbara, de criminal". Per això, cal "delicadesa", insisteix, perquè elles es pensen que amb la mutilació la dona està "purificada". Els diuen falsedats, segons la investigadora, com que "el clítoris pot arribar a créixer com un penis" o que si no el treuen en el moment del naixement "el nadó es podria morir al donar-s'hi un cop amb el cap".

Les conseqüències

La clau és aportar informes mèdics que demostrin l'efecte real de l'ablació: dolor crònic vulvar i del clítoris, problemes menstruals, dolor a l'orinar i infeccions, reducció de l’excitació i la lubricació; riscos obstètrics relacionats amb la gestació, el part i el postpart, i trastorns d’estrès posttraumàtic. Tot això, sumat a les condicions insalubres amb les quals les operen. Ho sol fer una dona vella i només ho pot fer ella. Per fer-ho, sol utilitzar un ganivet o una fulla d'afaitar.

"No és fàcil", continua explicant la font policial. Cal parlar amb les noies i també amb els pares per fer pedagogia i explicar tots els riscos. Després, cal que demostrin que han cancel·lat els vols i signen el compromís que no ho tornaran a intentar. Aquest document el va crear l'associació de l'Adriana, Wassu. "El paper diu que si toques la noia has d'anar a la presó, i els pares l'han de signar. Els pares mai poden qüestionar l'autoritat dels més grans, però si allà ensenyen aquest paper demostren que no ho estan qüestionant ells, sinó el país on ara viuen", resumeix.

Si la mediació no funciona, s'arriba a un punt de no-retorn i cal "escriure un atestat i anar als jutjats perquè dicti mesures cautelars", apunten fonts policials. Per exemple, una retirada de passaport, una mesura que Kaplan critica. Normalment, expliquen des dels Mossos, s'intenta no arribar-hi. Amb les tres germanes de la Segarra ja són set els casos de noies que aquest 2023 han estat en risc de patir una ablació i els Mossos hi han intervingut.

L'any passat van tractar 12 casos, el doble del 2021 (6), tot i que llavors encara hi havia vigents restriccions de mobilitat per la pandèmia. Dels últims cinc anys, el 2017 va ser l'any amb més noies detectades en aquesta situació: fins a 15. A Catalunya hi viuen gairebé 6.500 nenes de menys de 14 anys que venen de països on es practica l'ablació. Es considera que aquesta és la població que potencialment podria estar en risc. Pel que fa als matrimonis forçats, la tendència es manté estable: n'hi ha hagut 11 intents aquest any, 14 l'any passat i 11 fa cinc anys.