Seguretat

Trapero, sobre els delictes de 2023: "Són les xifres més altes dels últims 15 anys"

Els Mossos identifiquen 236 punts de risc per armes blanques a Catalunya

Trapero i Esquius aquest dimecres al Parlament.
20/11/2024
4 min

Barcelona"L'any 2023 presenta les xifres més altes de delictes dels últims 15 anys, i això és un fet". El director general de la policia, Josep Lluís Trapero, ha volgut començar la seva primera intervenció al Parlament constatant una realitat. "No podem amagar-la", ha dit. La realitat és que molts delictes van a l'alça i constatar-la i analitzar-la és, a parer de Trapero, el primer pas per "resoldre" aquesta conflictivitat. Una problemàtica que no és uniforme, ja que, de moment, Barcelona s'escapa de l'augment de delictes. Tampoc pugen a parts iguals tots els tipus penals. Per exemple, Trapero ha afirmat que Catalunya és un país "segur" pel que fa a les pràctiques més greus, com els homicidis, amb una de les taxes més baixes d'Europa. Ara bé, ha afegit que sí que s'incrementen la violència de gènere i els delictes sexuals, el tràfic de marihuana i aquells que es cometen al ciberespai, com les ciberestafes, així com els delictes petits vinculats a la multireincidència.

"Tenim molts reptes a afrontar", ha afirmat el director de la policia, que ha afegit que els multireincidents s'estan "professionalitzant", ja no actuen sols i guanyen molts diners. "Estem en unes xifres altes i busquem capgirar-les", ha dit aquest dimecres des de la comissió d'Interior. En aquest sentit, ha advertit que cal intensificar l'activitat investigadora pel que fa a la marihuana, que porta molts altres delictes com les ocupacions i diversos tipus de negocis il·lícits.

Trapero també ha avisat del risc "d'infiltració institucional". Una declaració que arriba una setmana després que l'Audiència de Girona hagi condemnat a penes d'entre 9 i 10 anys de presó tres mossos de Santa Coloma de Farners per haver traficat amb marihuana comissada en el "cas més gran de corrupció policial al cos dels Mossos d'Esquadra", en paraules del fiscal durant el judici. "El narcotràfic és voraç, violent i creixent. I hem d'evitar la infecció econòmica", ha dit el comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, present a la mateixa compareixença. De fet, també s'hi ha aturat la sotscap executiva del cos, la comissària Alícia Moriana, que ha avisat que darrere de la marihuana hi ha molts dels incidents amb armes de foc, extorsions, segrestos i també corrupció de funcionaris.

Trapero ha acudit al Parlament amb un anunci i un posicionament clar. L'anunci ha sigut que la defensa jurídica dels Mossos tornarà a l'equip jurídic del departament. Quan va arribar l'anterior conseller, Joan Ignasi Elena, una de les primeres mesures (acordada amb la CUP) va ser situar aquesta defensa a la conselleria de Presidència. El posicionament ha estat que ell no farà "ni "polititzacions, ni purgues, ni coses estranyes". Quan Elena el va cessar com a cap del cos, internament es va parlar de purga.

Terrorisme

Una part del discurs de Trapero s'ha centrat a parlar de terrorisme, una realitat que es "cronifica" i que obliga els Mossos a mantenir-se en un nivell d'alerta 4 sobre 5. Com ha dit Trapero, els reptes són molts, com una violència de gènere que "sembla immune a les polítiques preventives i reactives" o com les ocupacions delinqüencials. "Calen més mitjans, humans i materials, i en això hem ocupat gran part del nostre temps", ha afirmat el director de la policia, que ha apostat per un cos de Mossos més preventiu que reactiu. "De poc serveix fer més detinguts si tenim més fets delictius", ha subratllat. Els compareixents han admès que falten uns 400 investigadors al cos i que fa falta donar una "empenta" a aquesta secció.

Lladres i armes blanques

La comissària Moriana ha sigut l'encarregada de posar dades als problemes. Una s'ha anat repetint al llarg del temps: l'any passat els Mossos van detenir 2.700 persones a Barcelona. D'aquestes, 500 ja havien sigut detingudes tres o més vegades. I 33, deu o més cops. El que no creixen, segons Moriana, són les ocupacions: 8.000 el 2022, 7.200 el 2023 i fins al setembre d'aquest any se n'han registrat 6.000. Una de les claus, segons Moriana, és enfocar les investigacions contra els grups criminals en la xarxa econòmica que els dona empara.

Moriana ha explicat que els Mossos estan creant plans per afrontar cadascuna d'aquestes problemàtiques. Un pla que ho exemplifica és el Daga, per lluitar contra les armes blanques. Una xifra inèdita és quants espais de protecció reservada hi ha a Catalunya. Són les zones que els Mossos tenen detectat que hi ha més presència d'armes blanques o més risc que n'hi hagi, i a Catalunya n'hi ha 236. Segons fonts policials, coincideixen amb les zones d'oci nocturn i altres punts crítics, com podria ser l'estació de Sants. Es tracta d'un mapa, però, que és volàtil. A Barcelona hi ha un total de 82 punts identificats. El Daga ja es comença a notar: abans que s'intensifiqués, del gener a l'agost, hi va haver una mitjana de 900 armes requisades mensualment. Des del setembre, aquesta mitjana ha ascendit a 1.500.

Feminització i biaix racista

Trapero ha conclòs dient que continuarà amb la tasca de feminització del cos, i ha negat que els Mossos tinguin un biaix racista davant les acusacions dels comuns i la CUP. També ha defensat l'ús de les Taser. Per últim, preguntat per Junts si els Mossos escortarien Carles Puigdemont a Bèlgica, Trapero ha respost que no està en mans dels Mossos perquè necessiten l'autorització del ministeri de l'Interior per treballar fora del país.

stats