El testimoni que va trobar el cadàver a Piera: "Vaig començar a córrer, tenia por que l'assassí hi fos"

PieraEren tres quarts de vuit del matí d'un dilluns. Anava a treballar i travessava una zona boscosa que separa el nucli de Piera (Anoia) d'algunes urbanitzacions. El camí és una riera d'uns deu metres d'amplitud amb arbres a banda i banda que només va plena quan plou molt. Estava a mig camí, li faltaven deu minuts per arribar al club de tenis, i, de sobte, va veure unes cames a terra. No estaven amagades, ni una manta ni una bossa, simplement estaven apartades del centre de la riera. "D'entrada vaig pensar que era un maniquí", explica a l'ARA la persona que va trobar una part d'un cadàver esquarterat a Piera. Quan s'hi va acostar, va veure que eren unes cames humanes –els Mossos d'Esquadra van confirmar poc després que es tractaven de les extremitats d'un home, segons fonts policials–. A la part superior de la cintura es veien com sortien els ossos i els músculs. Estava cap per amunt i duia unes malles fosques. La pell estava ennegrida, com si l'haguessin intentat cremar. "Vaig començar a córrer, tenia por que l'assassí encara fos per allà".

Quan va arribar a un lloc segur, el testimoni va trucar al 112, però també va veure que per allà passava una patrulla dels Mossos i els va parar. Va conduir els agents fins a la troballa i minuts després els boscos estaven plens de gossos i de policies buscant l'altra meitat del cadàver. Cap a les 16 hores, uns veïns passejaven per l'antic camp de futbol de Ca n'Aguilera, una altra urbanització de Piera. És un espai que queda al costat de la carretera, amb dues porteries rovellades i molt de matoll enmig del camp. Hi ha un petit cercle, una pista d'atletisme improvisada, creada pels cotxes que sovint van allà a fer virolles. A cinc metres de la carretera, de nou sense cap intenció d'amagar-lo per part dels assassins, aquests veïns van trobar l'altra part del cadàver: el tronc, els braços i el cap. De nou, l'havien intentat cremar amb roba. Tant a la riera com al camp de futbol encara hi ha les cendres de vegetació que sí que va cremar, tal com ha pogut comprovar l'ARA.

Segons fonts policials, les dues parts són de la mateixa persona. Encara no n'ha transcendit la identitat i a l'ajuntament no li consta cap desaparició. A Piera corren rumors. Molts veïns diuen que si fos conegut al poble ja sabrien qui és. També es miren amb més atenció alguns fets que van passar per alt. Per exemple, expliquen que fa uns dies van trobar un gos dins d'un cotxe que portava hores i hores tancat. Era a Can Martí, a prop d'on van aparèixer part de les restes. Del propietari encara no se'n sap res. També dubten que l'assassí o assassins fossin de Piera pel fet que deixessin el cos en un lloc tan transitat. Potser a simple vista pot semblar que estan enmig del bosc, però afegeixen que un veí de Piera sap que sempre hi va gent a passejar els gossos o a fer esport.

"Potser volien cremar-los i que només en quedessin les cendres", apunta un resident que viu a dos minuts del camp de futbol on van trobar el cap i el tronc de la víctima. Narra que dilluns va arribar la comitiva judicial a mitja tarda i que al vespre ja no hi quedava cap policia. A les tres de la matinada, però, hi van tornar i s'hi van passar tota la nit. Una de les hipòtesis, de fet, és que els homicides deixessin el cadàver cremant, però que no ho fessin bé, o que la humitat de la pluja dels últims dies apagués el foc. Entre la riera i el camp de futbol hi ha un quilòmetre: deu minuts a peu i tres en cotxe. Només els separen unes quantes cases, arbres, una carretera i moltes vinyes. Tot sota l'atenta mirada del massís de Montserrat. Ara només hi queden cendres i les cintes policials trencades.