Per què els tentacles dels càrtels internacionals es mouen per Catalunya?

BarcelonaEls exemples es repeteixen. A l'agost els Mossos d'Esquadra van descobrir un cadàver en una zona boscosa del Baix Camp. Aquest cas, que va començar com un segrest i va acabar amb un assassinat, va portar la policia fins a uns narcotraficants vinculats al temut càrtel mexicà de Sinaloa. Van detenir 14 persones i no ho hem sabut fins a aquesta tardor. Unes setmanes després, algú executava a trets David Caballero en una terrassa de Montgat quan acabava de deixar el seu fill a l'escola. Havia sigut estibador del port de Barcelona, havia estat investigat per narcotràfic i els Mossos estan mirant els seus possibles vincles amb Colòmbia. I l'endemà mateix, un traficant marsellès fugia a Viladrau durant un operatiu de la Policia Nacional contra el tràfic d'haixix. Tres exemples en poques setmanes que demostren que els tentacles del narcotràfic internacional es mouen a Catalunya.

El punt en comú que uneix aquests països amb el Principat és la droga. Així ho adverteixen a l'ARA fonts consultades dels Mossos. Catalunya és un important productor de marihuana, de la mateixa manera que cada cop rep més haixix a la costa i descarrega més contenidors amb cocaïna al seu port principal, el de Barcelona. Segons la Fiscalia, ja és el segon port amb més entrada d'estupefaents, només per darrere de València. L'any passat la policia va requisar 50 quilograms d'haixix cada dia, 500 quilograms de marihuana cada mes i gairebé 19.000 quilograms de cocaïna que van entrar pel port.

La lluita dels Mossos també és diària, amb 22 bandes d'haixix i 70 de marihuana desarticulades en un any. L'objectiu és que els càrtels no aconsegueixin establir-se a Catalunya. D'aquí que la policia s'hagi nodrit de noves eines per fer front a les noves realitats, com ara més tecnologia en balística, i intenta enfocar les investigacions en les estructures econòmiques que subjecten aquests grups.

Una de les preguntes que planen és per què aquests càrtels trien Catalunya. Les respostes són diverses. En el cas de l'haixix i les drogues més dures, com la cocaïna o les sintètiques, el motiu és geoestratègic. Segons especialistes dels Mossos, els traficants d'haixix solen ser del nord d'Àfrica i busquen cales amagades i poc transitades per descarregar els fardells a Europa. Fins ara, el trajecte més fàcil era per Andalusia, però la pressió a l'estret de Gibraltar ha fet que pugin cap aquí. I la proximitat ha despertat l'interès dels clans marsellesos. El mateix passa amb la droga que ve en contenidors, sobretot provinent de Sud-amèrica: Barcelona té un dels ports més importants d'Europa i està ben connectat per carretera amb els països europeus on va dirigida la droga, allà on es paga més cara.

La marihuana és una variable a banda, ja que és l'única droga que es produeix aquí per exportar-la. Fonts policials apunten que hi ha un element topogràfic –Catalunya té zones boscoses i moltes cases buides–, però encara preocupa més el vessant penal. La llei espanyola preveu penes d'1 a 3 anys de presó per traficar amb marihuana i haixix, que poden arribar a ser de 4 si la quantitat és molt gran. A França aquesta pena arriba als 10 anys de presó i a Alemanya als 15.

A Catalunya, la policia sobretot parla de bandes de l'Est que actuen amb molta violència. Una dada ho demostra: l'any passat hi va haver 87 narcoassalts, i en la meitat es van exhibir o fer servir armes de foc. I una altra dada: només el 37% dels detinguts per marihuana eren de nacionalitat espanyola. Els Mossos també adverteixen del risc d'infiltració en el teixit social, polític i policial.

L'any passat hi va haver 13 homicidis amb arma de foc a Catalunya, i onze estaven directament vinculats al crim organitzat i al narcotràfic. I dels 69 homicidis que es van registrar en total, fins a 14 estaven vinculats al narcotràfic. A Salou, van assassinar a trets un traficant marsellès. Els Mossos van acabar arrestant els responsables en aquesta ciutat francesa. Van fer 13 detencions, i per a la policia és un cas molt important, perquè serveix per avisar els grups estrangers que a Catalunya no hi ha impunitat.

A Barcelona, aquest estiu també van assassinar a trets un traficant turc al Fòrum. Segons fonts de la investigació, els Mossos, juntament amb l'Europol, estan investigant el crim organitzat turc com el responsable de la seva mort. Fonts policials desvinculen aquests dos exemples dels que han tingut lloc més recentment. No parlem de bandes assentades, sinó de persones concretes que s'amaguen o estiuegen a Catalunya. Però les platges no només serveixen per entrar haixix, sinó per descansar: fa un mes, van detenir a Tarragona el narcoterrorista que va ordenar l'assalt armat a la televisió equatoriana. S'amagava a Catalunya.

El Port

El fet que els càrtels trepitgin Catalunya no desarticula els clans de la droga de tota la vida, sinó que aquests dos actors tendeixen a col·laborar. I la cosa no sempre acaba bé. L'últim exemple és David Caballero, però un conegut seu (i de molts) era Valentín Moreno, autor del recordat crim de la Vila Olímpica, que el 2021 van executar d'una manera gairebé calcada. El responsable de la seva mort el van ubicar a Colòmbia i era un narcotraficant.

El Port de Barcelona, segons fonts policials, explica en bona part l'interès de certs càrtels amb Catalunya. La Fiscalia, en la seva memòria del 2023 publicada recentment, avisava d'un "creixement alarmant" de l'entrada de drogues pels contenidors de mercaderies. "S’està produint una supervisió insuficient de l’estiba", diu el ministeri públic sobre el lloc on treballava David Caballero. L'últim antecedent és d'aquest divendres, quan es van intervenir 400 quilograms de cocaïna en dos contenidors provinents de l'Equador. I un fet anecdòtic del 2023 posa en evidència aquest descontrol: van dipositar un camió a la zona d'inspecció de la Duana, però el van tornar a treure (i això que és una zona perimetral), el van buidar i el van dipositar novament a la zona d'inspecció.

El periodista mexicà Enrique Téllez fa anys que investiga el narcotràfic i ha sobreviscut a un atemptat. Després d'un període a Barcelona, ara torna a ser a Mèxic fins "al següent refugi". En conversa per telèfon, afirma que Catalunya no és la "fi del trajecte", sinó un "mitjà". "Volen abastar la demanda europea i un dels ports d'entrada és el de Barcelona", explica. La detenció de 14 persones vinculades al càrtel de Sinaloa és, a parer seu, "la prova que són aquí", i recorda que fa 10 anys van detenir el cosí del Chapo Guzmán a Espanya.

Ara bé, Téllez augura que això no és cap desarticulació. "Tot és tan fred... tothom és substituïble", avisa. Ara mateix hi ha una pugna entre els càrtels de Sinaloa i Calisto per exportar la droga al món, sobretot d'amfetamines i cocaïna. Per això els càrtels tenen enviats que busquen vincles amb grups criminals natius. Téllez acaba la trucada des de Mèxic comentant que Catalunya és molt lluny i que cal "aturar el degoteig". "Un cop s'arrelen, és molt complicat", adverteix.