Una tarda empaitant lladres de rellotges de luxe per Barcelona

Barcelona"Possible objectiu a la Barceloneta", se sent per la ràdio. "Crec que podria ser ell. És a dins d'un bar jugant al billar. Porta un polo color crema". Qui parla és un agent dels Mossos d'Esquadra de paisà. Polo vermell, texans i un casc de moto. Està situat estratègicament a l'exterior del bar. "Si tu els veus, et veuen. Mai pots creuar-hi la mirada", diu el sergent. Ell està conduint un cotxe no logotipat i coordina la desena d'agents que té al carrer. És un cotxe blanc, dels més barats que hi ha al mercat, i tot i l'embús que hi ha a la Via Laietana per les obres mai perd la paciència ni posa la sirena al sostre. "No ens podem cremar, anem d'incògnit", explica. En aquest moment comença un engranatge gairebé automàtic de vigilàncies. La coordinació és tal que quan s'acaba la visió d'un agent comença la de l'altre. Quatre agents més de paisà se situen als carrers paral·lels del bar. "Han de cobrir totes les sortides". Passen uns minuts i demana confirmació. "És difícil de veure, però sí, és ell". Són les nou de la nit.

Un carrer més enllà hi ha un mosso amb un patinet elèctric. A l'avinguda de baix n'hi ha un altre fent voltes amb Bicing. A pocs metres hi aparca una moto vella. Baixa un noi amb un xandall. També és un agent. "Has de buscar recursos, els delinqüents sempre vigilen que no els segueixin", descriu el sergent. Per això, a vegades fan veure que miren un aparador, parlen amb veïns o fan un cafè. "Està fora amb un altre. No m'hi puc apropar". Els dos homes comencen a caminar. "El segon també és d'interès". "Aquí és un bon moment". "Sí, quan vulgueu, són a la cantonada". De cop, els envolten els cinc agents de paisà. Just en aquest moment, el sergent aparca el seu cotxe al davant. Posen els dos homes contra la paret, els escorcollen i els emmanillen. "No he fet res, jefe", es queixa un. L'altre es manté en silenci, però quan entra al cotxe comença a donar cops.

"Confirmat, són ells". El sergent ja té (de fa dies) preparada l'acta de detenció i la firma al moment. Les càmeres de Via Laietana van gravar el robatori a la perfecció. El 12 d'octubre aquests dos homes, amb l'ajuda d'un tercer (no identificat) van robar d'una estrebada el rellotge a un home estranger d'edat avançada. Era un Patek Philippe de 100.000 euros. Va ser "el típic robatori": un segueix la víctima, l'altre va per darrere en un patinet elèctric i el tercer vigila. Després de l'estrebada, el del patinet recull l'autor i se l'emporta veloç. Des de llavors, les seves fotografies en blanc i negre estan penjades en una pissarra de la comissaria de Sant Martí. És la seu del grup Titani, la unitat de Mossos especialitzada en els robatoris amb violència de rellotges de luxe.

Cada vegada n'hi ha més. "Sense gaire violència poden obtenir molts guanys", resumeix el sergent, cap del grup. El rècord va arribar aquest estiu: un Richard Miller de 500.000 euros (el valor els el diu un especialista) que van robar a la sortida del restaurant Botafumeiro. Va ser un dels 505 robatoris de rellotges registrats aquest estiu a Barcelona, un 61% més que el passat. Llavors, l'augment ja es considerava preocupant, i per això es va crear el grup Titani només durant aquells mesos. Un any després es va reactivar i han fet 177 detencions entre el juny i el setembre, un 90% més que l'estiu passat, tot i que els lladres que han entrat en presó preventiva amb prou feines arriben al 25%.

Altíssima reincidència

Els dos detinguts d'aquest vespre són vells coneguts de la policia. El grup d'agents especialitzat té controlada una llista de multireincidents, amb totes les seves fotos en un àlbum. Coneixen la seva aparença, els llocs que freqüenten, les tècniques que utilitzen. Han arribat a detenir el mateix quatre o cinc vegades en tres mesos. Abans de sortir, han fet una foto a la pissarra per quedar-se amb les cares dels lladres que busquen. Després, agafen l'arma i la dissimulen. La majoria porta roba ampla i neutra: "No podem cridar l'atenció". Tot comença a les quatre de la tarda i els agents tenen dos objectius: detectar potencials lladres i localitzar els que estan en parador desconegut. Ja és tardor, però la gent continua anant amb màniga curta i els rellotges són ben a la vista.

Es reparteixen en tres zones: la Barceloneta, el Raval i el barri de Sant Pere. "Quan vas de paisà t’entra la paranoia que tothom t’està mirant, però els delinqüents també la tenen", explica un dels agents. La majoria va amb un auricular a l'orella i admeten que "canta una mica". Uns altres aposten per auriculars sense fil, com si escoltessin música. Els lladres també se solen comunicar entre ells amb trucades que poden durar hores. N'hi ha que van en moto i opten per la zona alta: paren en un semàfor i aprofitant que el conductor del cotxe treu el braç per la finestra li estiren el rellotge. Altres lladres, però, freqüenten més Ciutat Vella i són més violents: poden arribar a tirar a terra la víctima, tal com es pot comprovar en aquest robatori d'aquest estiu. Hi ha hagut víctimes d'avançada edat que han acabat amb el fèmur trencat.

Els lladres a qui persegueixen són d'un perfil molt concret. Solen ser nois joves (s'han trobat algun pare de família). Patinet, auriculars i gorra són els complements més habituals. Dos moviments els delaten: parar-se gaire estona en una cantonada o anar mirant enrere i als costats per veure si els segueixen. Solen anar en grups de tres, però alhora són bastant "anàrquics". A la zona del Born, dos joves miren fixament a un agent de paisà i després canvien de direcció. Els identifiquen i envien les seves dades al sergent, que posa el cotxe amb els quatre intermitents. El vehicle de darrere toca el clàxon i es queixa enèrgicament. El sergent treu una tauleta i introdueix els noms dels identificats. Mai han tingut cap contacte amb els Mossos, front tancat. Els dos agents que els han identificat s'han "cremat". A vegades, es canvien de roba i de mitjà de transport al llarg de la tarda. "Juguem al terreny dels lladres", continua.

Molts dels lladres viuen en pisos ocupats de Ciutat Vella i la Barceloneta i roben a prop de casa seva per tenir una escapatòria. De fet, molts són "itinerants" i només passen l'estiu a Barcelona per robar, el seu modus vivendi. El que no es gasten en un lloguer ho fan servir per comprar-se roba de luxe (el que acabaran detenint porta unes sabates Gucci). No es queden mai els rellotges que roben. Només ho fan amb els falsos, tot i que estan "bastant entrenats" i fallen poc. A vegades, fan una foto del rellotge i li passen a un membre del grup perquè confirmi que és car. Solen robar al mig del carrer ("els és igual si els veu la gent"), però aquest estiu hi va haver un altre cas paradigmàtic: van robar el rellotge a dues dones en un pàrquing subterrani i van trigar 15 minuts a trobar la sortida. Els Mossos van tenir diversos plans de detall de les seves cares.

Alguns són més fins i ja saben el punt exacte que han de tocar de la corretja perquè es deslligui aprofitant un sistema de seguretat per evitar que quedi enganxada en un accident. També ja saben on anar a buscar les víctimes: les esperen a l'entrada dels hotels o a les sortides de les botigues de luxe. A vegades, demanen taula en un restaurant només per observar qui porta rellotges. Les víctimes solen ser turistes, perquè si denuncien costa que es presentin a les rodes de reconeixement o a declarar. De fet, ja és molt que denunciïn: aquest estiu van robar un Rolex a un turista. En lloc d'anar a la policia, va anar a la botiga Rolex i se'n va comprar un altre.

"Avui al Palau fan un acte patrocinat per Rolex, atents". La ràdio no para de sonar. Han fet diversos seguiments, però no han enxampat ningú in fraganti ni han trobat cap de les cares de la pissarra. Sembla que hi ha dos joves "coneguts per fer rellotges" que baixen per passeig de Gràcia. Comença un nou seguiment que "promet". "Costa molt enganxar un robatori en directe, ara és una oportunitat", comenta el sergent. En aquest moment arriba l'alerta de l'agent que és a la Barceloneta i reconeix una cara de les que hi ha a la pissarra. Just quan el detenen, els altres dos que seguien passen gairebé pel costat del dispositiu i entren en una casa. "Segurament els hem espantat", admeten els agents. Entre això i que avui la Policia Nacional i els Mossos han fet un dispositiu d'estrangeria, admeten que el terreny s'ha "cremat molt". Se l'emporten i comença la feina d'oficina: "Escriure un bon atestat és clau".