Talar un bosc per fer una plantació de marihuana

Espai natural del Forat de Bulí (la Noguera)El trajecte és un camí de cabres. Als primers trams sí que hi ha algun vestigi que fa pensar que alguna vegada va estar mínimament asfaltat, però després ja es converteix en una pista de terra i pedres on un turisme convencional té molts números de quedar-s'hi encallat. Només un totterreny pot avançar sense problemes, però tot i així arriba un moment que tampoc se'n surt: cal baixar del vehicle i caminar durant mitja hora per una zona forestal fins que de sobte s'obre una gran clariana al bosc on creixen centenars de plantes de marihuana de fins a tres metres d'alçada. Sembla increïble que algú hagi anat a un lloc així, tan inhòspit i remot, hagi talat els arbres i hagi fet una plantació de marihuana al mig de la muntanya, però això és el que ja està passant a Catalunya.

Els Mossos d'Esquadra van desmantellar aquesta setmana una plantació de dimensions descomunals a l'espai natural del Forat de Bulí, a la Noguera, uns 30 quilòmetres al nord de Ponts, on els traficants havien talat ni més ni menys que uns 220 arbres per cultivar droga, segons càlculs de la Unitat Regional de Medi Ambient de la policia catalana. També havien deixat gairebé sense branques un centenar d'arbres més -en concret, 60 pins, 12 roures i 31 alzines- perquè no fessin ombra a les plantes de marihuana que, en aquesta època de l'any, ja estaven ben crescudes. De fet, ara és el moment àlgid de les plantacions de marihuana a l'aire lliure perquè a finals d'agost i principis de setembre és quan es du a terme la collita.

"Hi ha excursionistes i caçadors que ens avisen", respon sense voler donar gaires detalls el sergent Martí Gil, cap de la Unitat Territorial d’Investigació del Pirineu Occidental dels Mossos d'Esquadra, quan se li pregunta com dimonis van detectar una plantació en un lloc tan apartat. El 5 de juliol és quan els van donar la veu d'alarma i, des d'aleshores, el seu equip ha estat vigilant la zona amb prismàtics fins que ha calculat que les plantes ja estaven prou crescudes perquè la plantació constituís un delicte. Si les plantes no han florit, no tenen prou THC, que és el principi actiu del cànnabis.

El sergent Gil i els seus efectius segueixen l’operació policial a través dels walkie-talkies i situats a pocs quilòmetres de la plantació. Avui s'ho juguen tot després de setmanes de feina en què, a més de vigilar la zona, han estat fent un munt de paperassa per obtenir el permís judicial per al decomís. Els agents del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos són els que s'encarregaran d'assaltar la plantació per detenir les quatre persones que la vigilen. Per això ja fa hores que estan desplegats a la zona, fins i tot abans que hagi despuntat el dia. També hi ha efectius de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), que controlen el perímetre. Però es fan les set del matí, les vuit, les nou… i no passa res. L'espera es fa eterna.

De cop i volta, cap a les 9.30 h se sent pel walkie-talkie un agent del GEI que xiuxiueja: “S'escapen”. El sergent Gil no pot evitar aleshores una lleugera ganyota de disgust. Dos dels delinqüents han sortit corrents a través de la muntanya i dels altres dos no n'hi ha ni rastre. Per més que el GEI pentina la zona a peu i amb drons, no aconsegueix trobar-ne cap. El territori és massa frondós.

Amb tot, el sergent Gil no es dona per vençut i sol·licita per walkie-talkie un helicòpter de suport amb càmeres tèrmiques per localitzar els fugitius. Està convençut que no poden ser gaire lluny. “A aquesta hora ja fa massa calor i les càmeres no els detectaran. I tampoc no serà possible veure'ls perquè la vegetació és molt espessa”, contesta una veu a l'altra banda de l'aparell. “I al capvespre?”, pregunta llavors el sergent. "Al capvespre tenim un servei a Lleida per la visita d'un membre de la família reial", rep com a resposta. Dimarts passat, que és el dia que els Mossos d'Esquadra van fer l'operació, la reina Letícia va presidir un acte de sensibilització sobre el càncer a la capital del Segrià.

“Esclar que és frustrant no haver detingut ningú, però no tenim temps per frustrar-nos”, afirma el sergent Gil abans de donar ordres als seus agents. Han de recollir proves pericials, prendre mostres de les plantes de marihuana, comptar-les una per una, tallar-les i endur-se-les abans que es faci de nit.

En total hi ha 1.813 plantes de marihuana d'entre dos i tres metres d'alçada, que s'estenen a la vora del riu Rialb al llarg de centenars de metres. De fet, els traficants feien servir l'aigua del riu per regar-les. Per això havien ideat un sistema amb mànegues que se servia de la força de la gravetat per extreure l'aigua, sense necessitat de cap bomba elèctrica el soroll de la qual sens dubte els hauria delatat. A la plantació també hi ha pics, pales, pots d'insecticida i una petita piscina de plàstic, d'aquelles on es banyen els nens a l'estiu, per diluir fertilitzants i accelerar el creixement de les plantes.

Així mateix, les quatre persones que vigilaven la plantació havien muntat un campament a l'altra banda del riu al pendent d'una muntanya, en una zona tan escarpada i frondosa que mai ningú no hauria dit que allà hi pogués viure algú. Els mossos hi troben una tenda de campanya camuflada entre els arbres, un matalàs, edredons, plats, coberts, garrafes i fins i tot una cuina de dos fogons amb una cassola plena de macarrons, que possiblement els delinqüents havien preparat el dia abans. També hi ha infinitat de deixalles: envasos, plàstics, llaunes, roba... Part del vessant és ara un abocador.

Els Mossos d'Esquadra hi recullen dos raspalls de dents, una maquineta d'afaitar, un got i diverses burilles de cigarreta. Proves pericials que potser seran claus. També troben un carnet de conduir d'un ciutadà originari d'Albània. Els que vigilaven la plantació eren d'aquell país. “Això no és una simple plantació, sinó que estem parlant de crim organitzat –alerta el sergent Gil–. Tot això requereix una estructura logística important: algú que porti el menjar i els fertilitzants, i que s'endugui la marihuana un cop ja està seca. Possiblement fins i tot l'envasaven aquí. I després algú que la vengui a l'estranger i blanquegi els diners aconseguits amb el tràfic de drogues”. En definitiva, un mecanisme complex.

A partir de les dues del migdia els Mossos i un parell d'agents rurals es dediquen a tallar les plantes de marihuana amb tenalles i destrals, i en qüestió d'una hora i mitja la plantació queda arrasada. Després posen les plantes en saques per recollir runa, les tanquen i precinten i esperen que un helicòpter dels agents rurals vingui a recollir-les.

L'helicòpter va haver de fer diversos intents per endur-se la marihuana. Corria el risc que les hèlixs xoquessin amb els arbres. En total va fer mitja dotzena de viatges i es va emportar fins a quaranta saques plenes de plantes. Totes van ser traslladades a la presa de Rialb, on van ser cremades de manera controlada. Lamentablement, el que sens dubte no serà tan fàcil és recuperar la zona forestal destruïda i netejar la muntanya de porqueria.