Un sindicat policial denuncia que centenars de multes per drogues caduquen impagades

BarcelonaTècnicament, es diu 4/2015, però tothom la coneix com la llei mordassa. Ja fa nou anys que el govern popular de Mariano Rajoy la va impulsar i, tot i les crítiques constants que ha rebut per poder sancionar amb massa discrecionalitat, continua vigent. Hi ha hagut intents de reformar-la, però totes les policies de l'Estat poden continuar fent-la servir. El departament d'Interior de la Generalitat no pot fer res per no aplicar-la, però el juliol del 2022 va impulsar un nou protocol per intentar esquivar els seus efectes. Principalment, volien evitar que la policia multés fàcilment manifestants o activistes que volien frenar desnonaments. En els deu primers mesos de vigència, el nou protocol va aconseguir reduir un 38% les sancions en aquest àmbit. Ara bé, aquest dilluns el sindicat majoritari dels Mossos, Fepol, ha denunciat que el nou protocol també ha tingut efectes adversos per a la policia.

Els canvis d'Interior van venir de dos flancs diferents. Un d'organització interna: des del juliol del 2022, és la mateixa conselleria i no els Mossos qui tramita la instrucció dels expedients sancionadors. Aquest canvi no va agradar gens a un sector del cos i és des d'on ara venen les crítiques. El segon canvi va ser més d'interpretació: un expedient no podrà acabar en sanció si són conductes emparades per drets fonamentals, com la llibertat d'expressió o de manifestació. Ara, un any i mig després de l'aplicació del nou protocol, Fepol critica que la gran majoria d'expedients que es tanquen és perquè caduquen o prescriuen des que Interior en va assumir la gestió. Segons les dades del sindicat policial, que ha fet una petició de transparència al Govern, abans que Interior assumís el tràmit de les sancions, el 21% dels expedients es tancaven perquè caducaven o prescrivien. Ara, en canvi, assegura que són el 80%.

Les sancions es tramiten perquè un agent dels Mossos o d'un altre cos policial ha aixecat una acta administrativa abans. En el 94,68% dels casos, aquestes actes són per desobediència i resistència a agents de l'autoritat; per dur, exhibir o utilitzar armes; per consumir i tenir drogues a la via pública, i per exhibir objectes perillosos. Sobretot, el nou protocol d'Interior anava dirigit a reduir la discrecionalitat del primer tipus de sanció, la vinculada a la desobediència o resistència a l'autoritat, per tal de protegir el dret a manifestació. Per això, des de la tardor del 2023 les actes que obren els Mossos les gestionen els serveis territorials de la mateixa conselleria. La crítica del sindicat Fepol és que la gran majoria de sancions que es tanquen perquè caduquen o prescriuen són les relacionades amb les armes i la salut pública. "De què està servint tot l'esforç policial?", s'ha preguntat aquest dilluns el secretari general, Pere Garcia.

Sobretot, el sindicat lamenta que milers de sancions per consum de drogues al carrer o exhibició d’armes hagin quedat sense càstig a causa d’aquests retards. Concretament, xifra en 5,4 milions d’euros en vuit mesos els diners que la Generalitat ha deixat de recaptar. I no només el Govern, sinó també els ajuntaments, ja que el 53% de les sancions van ser interposades per policies locals, el 40% pels Mossos i un 1,4% per altres cossos policials. En total, des del 2015 (l'entrada en vigor de la llei), a Catalunya s'han incoat fins a 585.809 actes. Sense comptar el 2020, en plena pandèmia, els anys amb més actes van ser el 2022 i el 2023.

Adaptació i laboratoris

Els expedients es poden tancar per pagament de la multa o per una vintena de motius administratius. El que critica Fepol, però, és que els que es tanquen normalment és per passivitat de l'administració. Aquesta denúncia l'han fet precisament el dia que la nova consellera del ram, Nuria Parlon, ha pres possessió del càrrec, i Fepol ja ha demanat convocar un Consell de la Policia per revertir el protocol d'Interior.

Fonts de la conselleria sortint justifiquen que el canvi de gestió (que va passar dels Mossos als serveis territorials d'Interior) pot explicar part d'aquest volum de prescripcions, ja que al principi l'adaptació no va ser fàcil. També indiquen un altre detonant, que sobretot s'explica en el cas de les actes per salut pública: hi ha una llarga llista d'espera als laboratoris de Mossos que han d'analitzar la droga requisada. Així, doncs, abans no es conclogui que és droga poden passar mesos i la multa pot caducar.