'Scarface' a la catalana: les mil formes de blanquejar diners d'un dels narcos més actius de l'Estat

BarcelonaLa pel·lícula Scarface narra la història de Tony Montana, un immigrant cubà que arriba a Miami i aconsegueix fer-se un nom entre els narcotraficants de cocaïna més poderosos, rics i temibles. Montana, interpretat per Al Pacino, va canviar un camp de refugiats per mansions i luxes al Miami dels anys vuitanta. Quaranta anys després, els Mossos d'Esquadra han batejat com a Operació Montana un operatiu a Sant Boi de Llobregat que s'ha saldat amb la detenció de vint persones vinculades al grup criminal d'un dels traficants més actius de l'Estat. En una nau d'aquesta localitat a tocar de Barcelona, el 2018 els Mossos d'Esquadra van trobar 1.413 quilograms de cocaïna a l'interior d'un contenidor que venia del Brasil. Darrere d'aquell enviament hi havia un home que havia emigrat de Veneçuela i que gestionava una xarxa que operava a diferents punts de la península Ibèrica i de Sud-amèrica. Ell ho liderava tot des de casa seva, a Valls. Llavors els Mossos ja el van detenir (i es troba a la presó des d'aleshores), però, ara, amb la Policia Nacional han seguit el rastre d'aquest home i han descobert una gran xarxa de blanqueig dels diners que passava per Portugal i acabaven a Veneçuela. La història d'aquest veneçolà ha recordat als investigadors la biografia (fictícia) de Montana.

Els més de mil quilos de cocaïna amagats entre caixes de folis a Sant Boi eren només una petita part d'un grup criminal que transcendia les fronteres de l'Estat. "Vam veure que al darrere hi havia una gran estructura econòmica", explica el sotsinspector José Ángel Merino, cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos. Feia tres anys que la policia els controlava i es calcula que han aconseguit blanquejar uns deu milions d'euros amb tres metodologies: la primera, una de les més difícils de detectar, era la coneguda com a smurfing. Amb cotxes i furgonetes preparats per a l'ocasió, amb amagatalls sofisticats per ocultar els diners, portaven els bitllets en efectiu des de Catalunya, l'epicentre de la banda, fins a Madrid. A la capital espanyola feien un pit stop i intercanviaven els bitllets grans per molts de petits. El trajecte, però, encara no havia acabat: de nou a la furgoneta, viatjaven fins a Lisboa.

A Portugal una xarxa de 200 testaferros ingressaven els diners en petites quantitats a diversos bancs de la ciutat. Després, des d'aquests bancs (els calés ja estaven molt diversificats) feien transferències a entitats bancàries de Veneçuela. Al país sud-americà nous testaferros treien els diners en efectiu i els entraven a Colòmbia. D'allà on havia sortit la droga acabaven tornant els diners. Durant la investigació la policia va aconseguir frustrar un desembarcament de droga al port de Rotterdam, ja que després que els enxampessin a Catalunya la banda va buscar altres punts d'entrada. Tot això amb el seu líder a la presó.

L'entramat d'empreses

El rastre dels diners a Lisboa va fer entrar en joc la policia portuguesa. Allà hi vivia un dels membres de la cúpula de l'organització. "Vivia en una luxosa mansió", explica l’inspector Carlos Cunha, de la policia judicial portuguesa. Com a metàfora del blanqueig dels diners, tenia la caixa forta al costat de la rentadora. Allà hi havia una arma de foc, lingots d'or, joies i rellotges. Totes les seves grans propietats, així com la casa, estaven a nom de la seva dona.

De fet, aquesta era la segona metodologia de blanqueig que utilitzaven: "Tenien un entramat empresarial amb molts testaferros", narra l’inspector Juan de Dios García Teba, cap de la Secció de Delinqüència Econòmica i Blanqueig de Capitals de la Brigada Provincial de Policia Judicial. Tenien desenes d'empreses que estaven a noms de coneguts que, a priori, no tenien cap mena d'activitat. Ara bé, constantment ingressaven diners que venien de la droga. Algunes empreses, però, sí que tenien activitat legal, dedicant-se, per exemple, al lloguer de vehicles de mercaderies. Uns vehicles que utilitzaven per portar els bitllets en efectiu cap a Portugal.

El grup també comprava propietats, a Espanya i a Sud-amèrica, per continuar blanquejant, o bé invertien en valors estables, com joies o or. Tot això amb euros, però també amb dòlars. Fins i tot tenien comptes en paradisos fiscals com a Panamà. Durant la investigació s'han bloquejat més de 100 comptes bancaris i s'han embargat 400.000 euros. El 6 i 7 de març les tres policies van detenir vint persones, principalment a Catalunya, però també a Madrid, a Lisboa i a Veneçuela. De tots els arrestats, set ja han entrat en presó preventiva.