Sabatilles Gucci i joies o dormir entre cartrons: l'esclavisme dels narcos albanesos a Tarragona

Barcelona"És l'operació més important de l'any de la Guàrdia Civil a Catalunya en la lluita contra el tràfic de marihuana", resumeix el capità Héctor, cap de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de Tarragona. L'operació Kapilar vaaconseguir desarticular aquesta setmana un grup criminal albanès que tenia desenes de plantacions de marihuana per bona part de la costa catalana, des del Masnou fins a Miami Platja. Es va saldar amb 21 detinguts, entre ells els líders de l'organització i els membres més rasos. Kapilar va ser nom escollit pels investigadors per intentar plasmar l'estructura d'una banda en què hi havia un abisme entre la qualitat de vida dels líders i dels sequaços. Com si fos el sistema circulatori, van començar investigant els capil·lars (els vasos sanguinis més petits) i van arribar "a les artèries i al cor de l'organització".

El cor de la banda era un home de nacionalitat albanesa que feia anys que vivia en un apartament d'alt standing a Salou. "No sabia què fer amb els diners", apunta el capità de la Guàrdia Civil. Quan la Guàrdia Civil va entrar a casa seva, un agent va comentar, sorprès, una troballa: l'home tenia, al costat del llit, unes sabatilles Gucci originals d'estar per casa. No baixen dels 500 euros. Quan van obrir el seu armari, van veure que tenia desenes de peces de roba de marques cares encara amb l'etiqueta posada. No se les havia ni posat. El seu joier estava ple de rellotges de luxe i cadenes, i el de la seva parella, ple de joies. Al garatge, hi havia uns quants vehicles d'alta gamma, tots de matrícula estrangera. A més, pràcticament cada dia dinava i sopava a fora, i solia acabar la jornada prenent unes quantes copes en un local d'oci nocturn.

Els calés en efectiu de la marihuana li "sortien per les orelles" i no els podia gastar amb propietats, ja que avui en dia costa molt pagar-les en efectiu. D'alguna manera, però, els havia de blanquejar.

Sense sortir al carrer

Els seus excessos contrastaven amb la vida pràcticament d'esclaus que tenien els cuidadors de les 14 plantacions repartides pel territori. "A alguns no els hem arribat a veure mai, tot i les hores i hores de vigilància davant de les cases. Sabíem, però, que hi eren", apunta l'investigador de Guàrdia Civil. Es passaven mesos i mesos tancats a dins de la nau o el xalet on hi havia la plantació. No podien sortir ni tan sols per anar a buscar menjar. Hi havia un membre de la banda encarregat de dur-los provisions. Els investigadors sabien que hi havia gent perquè les llums s'encenien i es tancaven, però els cuidadors no veien la llum del dia. "Malvivien", continua el capità. Alguns sense aigua potable, ni sistema de calefacció, ni tan sols dutxa. Dormien en un llit on els somiers eren cartrons, en petites estances perquè qualsevol racó de la casa s'havia d'aprofitar per cultivar-hi marihuana.

En el fons, eren temporers. Fonts de la investigació expliquen que la majoria eren albanesos que viatjaven a Catalunya amb l'encàrrec de cuidar de les plantacions. Era una feina que durava mig any i després tornaven al seu país a passar-hi l'altra meitat de l'any. Sis mesos després, tornaven a venir i agafaven el relleu del grup d'albanesos que ja els havien substituït. "Mig any tancats en una casa i mig any amb la família", resumeix el guàrdia civil. Quan els investigadors van descobrir la primera plantació, a Miami Platja, ràpidament van deduir que allò no era l'obra d'un traficant local, sinó d'un grup criminal. "Quan hi ha cuidadors gairebé esclavitzats, estem davant d'una banda organitzada i amb recursos", explica el capità.

Uns recursos que feien servir per protegir-se i no ser detectats. Per exemple, llogaven els immobles, no els ocupaven. "Si no, cantarien massa", diu el guàrdia civil. Buscaven espais amagats, però no gaire lluny de carreteres i prenien moltes mesures de seguretat: càmeres de vigilància per tot arreu (a dins i a fora) i detectors de moviment. El capità explica que tot plegat anava més destinat a evitar robatoris o assalts d'altres bandes que a frenar la intervenció policial. La banda albanesa era a Catalunya només per produir quilos i quilos de marihuana (durant l'operatiu van requisar 6.600 plantes i 100 kg de cabdells). Després, tota la droga la treien per carretera cap a Europa, normalment en camions.

Catalunya, explica el capità de la Guàrdia Civil, és un lloc estratègic per diversos motius. Un és la "proximitat amb la frontera francesa", però també hi entra en joc tenir dos ports importants (Barcelona i Tarragona) a tocar i que hi hagi una carretera com l'AP-7 que connecta fàcilment aquestes tres ubicacions. I un element més: ara l'AP-7 ja no té peatges i això permet als traficants fer viatges més ràpids i més barats. Aquest mateix dijous, els Mossos d'Esquadra van estrenar un escàner de camions a l'antic peatge de Martorell per descobrir droga oculta a les càrregues.