S'acaba la ‘rave’ de Sarral: “Hem contractat un servei de neteja”

SarralEls primers camions podrien haver arribat dimecres, guiats per algú que coneixia el terreny a la perfecció. Dijous, més camions. Proves de so. Funciona. S'envia la ubicació i comença a córrer el boca-orella. I divendres arriba el públic: cotxes, furgonetes, caravanes... Entre 700 i 1.000 persones, i també gossos, molts gossos, i fins i tot un parell de gallines. Festa. La música va començar a sonar la matinada de dijous a divendres i aquest dilluns al vespre encara no havia parat ni un segon.

Dos escenaris: un amb música tecno, amb molt bon rotllo, somriures i abraçades, i l'altre un autèntic malson. Desfasats. Ni un excés de droga sembla excusa per suportar el que sona davant d'un mur altíssim d'altaveus. Hi ha una paradeta on algú (no sé qui) se suposa que ven dessuadores; una altra ven creps a dos euros i l'aigua costa 50 cèntims. El consumisme no ha vingut a la rave. Hi ha un centenar de vehicles. Són els últims que queden per marxar de la festa que aquest cap de setmana (un cap de setmana llarg, sí) s'han concentrat entre els camps de Sarral, un petit poble de la Conca de Barberà. La majoria enfilen ja el camí de tornada. Hi ha francesos, italians del nord, navarresos, valencians, aragonesos, gironins i una noia molt amable del Masnou.

"Però com coi s'ho han fet per portar aquests camions fins aquí? Si jo que m'ho conec tinc problemes per venir amb el 4x4", es pregunta el Jordi Magre, conegut al poble com el Tronxo. Forma part de la brigada municipal i juntament amb un altre company i l'alcaldessa es mira l'escena. El Tronxo i el seu company porten polars fluorescents i es veu d'una hora lluny que provenen del món que, almenys durant quatre dies, tots aquests joves han deixat enrere.

Un francès d'entre 30 i 40 anys s'acosta. Porta la gorra de costat com si fos el príncep de Bel Air. Va brut i té els pantalons plens de forats, però és educat i molt agradable. "Totes les deixalles que quedaran a les bosses no cal que les recolliu. Hem contractat un servei de neteja que ho vindrà a buscar", diu. El Tronxo fa cara de pensar "ah, mira que bé!". Li pregunto si és un dels organitzadors, la paraula maleïda entre aquest col·lectiu. Primer diu que no, que tots són els organitzadors, però després diu que potser sí que ho és. "¿I us sembla un bon lloc per organitzar una festa?", li pregunto. Pensa i respon: "Nosaltres ens ho hem passat bé. I sembla que els veïns del poble no sentien la música, però hi ha un altre poble que sí que sembla que la sentien. Cal veure què ha passat". I és cert. Des de Sarral no se sentia absolutament res, però a Montbrió de la Marca sí que arribava la música.

"Una vida alternativa"

"Viure fora del sistema és molt difícil, però hi ha gent que prova de viure una vida alternativa, menys jerarquitzada", explica Pablo Soria, un valencià de 42 anys que està fent un doctorand sobre la free party. La seva primera rave va ser el 1999 i ni recorda quantes en porta a l'esquena. La Sara i el Ramon (noms ficticis) tenen menys experiència. També són valencians. "Veníem a escalar, però ens va arribar la convocatòria i aquí estem", explica ell. Viuen en una furgoneta i van amunt i avall. Teletreballen. Van arribar dissabte i han gaudit molt. "Hi ha molt bon rotllo entre tothom", diu ella. Encara no recullen.

Qui ja enfila el camí de tornada són els de la brigada municipal i l'alcaldessa, Victòria Cañis, que està entre emprenyada per veure com acabarà tot això, i frustrada: "Estem muntant un Carnaval al poble i no et pots imaginar com ens està costant que s'hi apunti gent. I venen aquests de fora i mira!", diu. La Sarralfest se celebra aquest dissabte i a més del campionat de Playback hi ha previst un concert de la Travellin' Band i DJ a partir de les 0.30.