BarcelonaSovint les situacions anecdòtiques reflecteixen la realitat a la perfecció. Aquest dijous els Mossos d'Esquadra van detenir tants lladres i carteristes a l'aeroport del Prat que la comissaria del Prat de Llobregat es va quedar petita. No donaven l'abast; tots els calabossos estaven plens. La solució va ser traslladar detinguts a la comissaria de Cornellà, i ja estan estudiant quina serà la tercera ciutat d'emergència en el cas que la xifra d'arrestats continuï pujant. I que creixin els detinguts vol dir automàticament que els delictes també augmenten. El petit caos d'aquest dijous a la comissaria del Prat, que no deixa de ser una anècdota explicada per un agent, és el millor exemple de l'evolució delictiva als aeroports catalans: en una dècada els robatoris –el 99,53% comesos a l'aeroport del Prat– s'han multiplicat per deu.
L'ARA ha tingut accés a les dades delinqüencials dels últims deu anys als aeroports de Barcelona, Girona i Reus, i n'hi ha diverses que capten l'atenció: en sis mesos del 2024 (del gener al juny) s'han comès més robatoris que en tot el 2013, el 2014 i el 2015. Cada dia hi ha 16 robatoris als aeroports. Fa una dècada, l'any 2013, es van registrar 567 delictes contra el patrimoni. Deu anys després, el 2023, se n'han comptabilitzat fins a deu vegades més: 6.097, la xifra més alta fins al moment. És evident que la quantitat de passatgers és una variable important, ja que el 2023 van passar pel Prat gairebé 50 milions de passatgers i el 2013 hi van passar 35 milions. Ara bé, el rècord de visitants va ser el 2019 (gairebé 53 milions), i llavors al Prat s'hi van registrar fins a 2.000 delictes menys que el 2023. El 2024 va camí de ser un any que, almenys, igualarà el rècord del 2023, ja que en sis mesos s'han registrat la meitat de robatoris que en tot l'any passat.
L'aeroport del Prat suma la gran majoria de robatoris, ja que a Girona i a Reus les dades són pràcticament residuals: Barcelona acumula el 99,53% dels robatoris de l'últim any i mig. Parlem, sobretot, de furts. Si sumem furts normals (més de 400 euros sostrets) i lleus (un valor més baix de 400), representen el 65% dels delictes contra el patrimoni als aeroports. Fonts policials apunten que els lladres busquen, sobretot, carteres, mòbils, motxilles i maletes. Estan atents a les distraccions dels passatgers, que no acostumen a tenir la maleta agafada tota l'estona, o deixen un moment la motxilla a terra mentre esperen. I, si cal, ells mateixos provoquen les distraccions.
Multireincidents
Les mateixes fonts policials afirmen que la gran majoria són lladres multireincidents que, si bé poden actuar en grup, no són grans grups organitzats. Són els mateixos multireincidents que poden robar una cartera al metro o una bossa de mà a la Rambla, però van canviant d'ubicació, a vegades forçats per les ordres d'allunyament a mesura que delinqueixen i són jutjats. De fet, fonts policials asseguren que s'estan coordinant amb la Fiscalia per aconseguir ordres d'allunyament per a aquests lladres perquè no es puguin acostar a l'aeroport. Els treballadors del Prat ja en coneixen uns quants, i els Mossos també. El patrullatge, sobretot, és de paisà: els agents es camuflen entre la marea de passatgers i intenten identificar els lladres. Ho fan agents dels Mossos, però també de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, que comparteixen comissaria a la terminal T1. I ho fan per prevenir robatoris, però també per solucionar casos.
Els reincidents van al Prat perquè l'oportunitat és gran. Sovint les motxilles van carregades d'aparells electrònics i diners en efectiu o joies. I les víctimes són turistes, que són el que més busquen els lladres perquè denuncien menys que els locals i si denuncien no solen comparèixer durant el procediment judicial. Ara bé, el risc també és major. L'aeroport té més de 3.000 càmeres que faciliten les investigacions policials: potser no detindran el lladre aquell mateix dia, però amb tota probabilitat el detindran quan torni. "Perquè solen tornar", apunten les mateixes fonts. Que vagin més a l'aeroport sol ser una reacció a un augment de la pressió judicial al centre de Barcelona. I tornen del Prat de la mateixa manera que hi arriben: normalment en transport públic, però de tornada amb una maleta. En moltes situacions, els mossos de paisà fan fora de l'aeroport els lladres que ja tenen més que vistos abans que actuïn.
El segon delicte més registrat als aeroports és un furt a l'interior d'un vehicle. Fins a 600 en l'últim any i mig. Normalment els lladres busquen els conductors que venen a buscar o a deixar familiars i tenen moments de distracció entre abraçades de retrobament i acomiadament. També els taxis en pateixen les conseqüències. Els robatoris violents, en canvi, són pràcticament residuals, ja que en l'últim any i mig només se n'han registrat 45. Del gener del 2023 al juny del 2024 també hi ha hagut 35 robatoris de vehicle. Segons fonts policials, sovint són els mateixos lladres els que els sostreuen per aconseguir escapar.
Les conseqüències
Les conseqüències de l’augment dels robatoris als aeroports, sobretot al del Prat, són moltes i diverses. I afecten des dels passatgers fins als treballadors. Ara bé, també hi ha una ciutat que es declara víctima de tot plegat, i és el Prat de Llobregat. Segons els balanços del ministeri de l’Interior, és la ciutat de Catalunya amb més delictes per habitant. Cada any els delictes creixen i creixen (un 50% el primer trimestre del 2024). El Prat surt sempre al capdavant dels rànquings en negatiu, i l’Ajuntament sempre reacciona de la mateixa manera: demanant al ministeri de l’Interior que no inclogui les dades delictives de l’aeroport a la ciutat. "Potser hi ha gent que no ve a viure a la ciutat perquè es pensa que és el Bronx", apunta una font municipal. Si es restessin els delictes de l’aeroport, el Prat gairebé en tindria la meitat. Pel camí hi ha hagut diverses mocions, l'última aquest abril, insistint en aquesta demanda.