Que per robar un mòbil puguis acabar a la presó (i altres solucions contra els multireincidents)

BarcelonaL'any passat a Barcelona 526 persones van cometre fins a 6.169 delictes. D'aquests, els cinc més actius de tots acumulen 228 antecedents. Dit d'una altra manera, durant la seva vida han comès gairebé 50 delictes cadascun, la gran majoria furts i robatoris violents. Ells són l'exemple personificat de la multireincidència, un fenomen que ha posat en alerta les principals ciutats de Catalunya i ha pujat un 30% en un any a la capital. Però com es combat? Aquest dimarts el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i els jutjats de Barcelona han proposat diverses mesures.

Tant el degà de l’ICAB, Jesús María Sánchez, com la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, han posat el focus en els furts, els delictes que més cometen els multireincidents i que, de fet, també són els que més es registren a la capital catalana: són ni més ni menys que el 48% dels delictes. Concretament, el degà de l'ICAB ha proposat que el Congrés dels Diputats reformi el Codi Penal perquè les penes per furtar telèfons mòbils siguin més dures i comportin presó. Actualment, els furts de menys de 400 euros es consideren delictes lleus, però hi ha nou excepcions. Entre aquestes excepcions hi ha el robatori de cablejat elèctric, de telecomunicacions o infraestructures, articles històrics o artístics o productes o eines agraris. L'ICAB proposa una desena excepció que inclouria els dispositius electrònics o tecnològics, ja que consideren que el robatori d'un mòbil té molt més valor que el simple aparell. Això faria que el delicte passés de lleu a menys greu, i ja es podria imposar una pena de presó d’un a tres anys i, per tant, imposar també presó preventiva.

"Els multireincidents han de deixar de riure's de la policia i la justícia", ha dit l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, des de l'acte de l'ICAB. Un dels elements que a parer de l'ICAB i també dels jutjats crea aquesta sensació d'impunitat dels multireincidents és un punt d'una reforma de l'agost del 2022 del Codi Penal que precisament es va implementar per frenar la reincidència. Aquest article de la llei diu que el furt es pot considerar delicte menys greu quan l'autor ja hagi comès tres robatoris i la suma del que ha sostret superi els 400 euros. A l'hora d'aplicar-ho, això encara ho ha complicat més tot: obliga els jutges a consultar les sentències prèvies d'un detingut i encarregar un peritatge sobre el valor de l'objecte furtat. En el cas de Barcelona, tal com adverteix la jutgessa degana, el servei de taxació encarregat de dur a terme els peritatges acumula vuit mesos de retard. I a això s'hi suma una altra trava: el banc de dades només permet consultar les sentències dictades per jutjats de Catalunya. Per tant, totes dues institucions demanen eliminar aquest article.

Sis nous jutjats

A parer de Ferrando, jutgessa degana de Barcelona, una de les claus per eliminar la multireincidència és que els judicis ràpids funcionin. Per això, reclama la creació d'almenys sis nous jutjats, quatre dedicats als judicis ràpids i dos a executar sentències. Entre el 2016 i el 2023, recorda, el nombre de judicis ràpids s'ha duplicat a Barcelona, amb quatre jutges celebrant aquest tipus de vistes cada dia. Ferrando afirma que no donen l'abast i adverteix que la "infradotació de mitjans" és el principal problema que impedeix a la justícia donar resposta a l'elevat volum de furts o petits robatoris, sovint comesos per persones que arrosseguen nombroses detencions policials, però que, a efectes judicials, no poden ser considerats multireincidents.

Les ocupacions il·legals

Un conflicte que també està sovint vinculat a la multireincidència són les ocupacions il·legals, ja que, segons fonts policials, els lladres reincidents solen viure ocupant. El primer semestre del 2022 es van produir 10.220 ocupacions il·legals a Espanya i gairebé la meitat (4.341) van ser a Catalunya. Des de l'ICAB proposen una reforma de la llei d’enjudiciament criminal que consideri els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles com a delictes de consumació permanent. Això implicaria que el delicte es prolongui en el temps mentre es mantingui l’ocupació i permetria aplicar el principi de delicte flagrant. Aquest canvi permetria a un jutge dictar un desallotjament cautelar en 48 hores si el propietari ho demana.