Retuitejar el vídeo sexual de la discoteca Waka és un delicte segons el nou Codi Penal
La llei del 'només sí és sí' introdueix un nou article que castiga la difusió massiva d'imatges sense el consentiment dels afectats
BarcelonaLa llei del només sí és sí ha quedat associada, sobretot, a la reformulació que fa del delicte d'agressió sexual, però el seu articulat amaga molts més aspectes, un dels quals pot ser especialment transcendent en el cas de la discoteca Waka, un vídeo d'una noia de 16 anys fent una fel·lació a un noi de 19 enmig de la pista de ball. La menor ha denunciat tant la difusió del vídeo com el fet que va patir una agressió sexual. La jove ha dit que actuava inconscientment i que creu que la van drogar. L'endemà no se'n recordava de res, però va veure que sortia en un vídeo a les xarxes en el qual no es reconeixia. Una gravació que cada minut que passava acumulava més likes i retuits.
Amb el nou Codi Penal, l'autor de l'agressió es pot enfrontar a una pena de presó més alta, amb l'agreujant que la víctima fos una menor i l'haguessin drogat: de 7 a 15 anys de presó. El de Waka, però, serà un cas que no acabarà en l'agressor i que pot marcar jurisprudència pel que fa a la persona que va enregistrar el vídeo i les que el van difondre, tal com apunten fonts judicials. La llei del només sí és sí possibilita un nou article al Codi Penal que pot ser clau: el 197.7. L'article fa referència a la gravació i divulgació de vídeos que atemptin contra la llibertat sexual. "Serà castigat amb una pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos qui, sense autorització de la persona afectada, difongui, reveli o cedeixi a tercers imatges o [...] quan menyscabi greument la intimitat". Fins ara, però, tal com apunta l'advocada penalista Laia Serra, "només es castigava el divulgador inicial". Amb l'última reforma, s'ha afegit un segon paràgraf que pot fer caure en un delicte lleu tothom que hagi redifós el vídeo.
"S'imposarà la pena de multa d'un a tres mesos a qui havent rebut les imatges o enregistraments audiovisuals a què es refereix el paràgraf anterior les difongui, reveli o cedeixi a tercers sense el consentiment de la persona afectada", diu l'article. Tant Serra com les advocades penalistes Ester Garcia i Norma Pedemonte estan segures que el concepte "divulgar" també pot ser fer retuit a Twitter o compartir a TikTok. Però hi ha un problema pràctic: "On poses el límit?", es pregunta Serra. I més en un cas com el de Waka: un vídeo que acumula milers de retuits. Garcia advoca per arribar tan lluny com es pugui.
Frenar la difusió
Tal com apunta Serra, la llei del només sí és sí també permet que ara un jutge ordeni la retirada dels continguts a les xarxes de forma cautelar. Els Mossos ja han demanat a plataformes com Twitter o Tiktok que el retirin, però també podria arribar l'ordre dels jutjats perquè no circuli més.
I la discoteca? Els Mossos també investiguen quin paper va tenir el local en tot l'afer, i la mare de la menor ha criticat que no van fer res per frenar la difusió. Fins ara, explica Pedemonte, no hi havia responsabilitat penal per a les persones jurídiques en l'àmbit de la llibertat sexual. La llei del només sí és sí va fer possible un nou article al Codi Penal, el 184.5, que genera interpretacions diverses. Parla de l'assetjament sexual i el situa en l'àmbit d'una "relació laboral, docent, de prestació de serveis o anàloga" on la persona jurídica en podria ser responsable. Per a Pedemonte, això es limita molt en l'àmbit laboral i és difícil d'aplicar en el cas d'una discoteca. En canvi, Garcia s'agafa al fet que mencioni "la prestació de serveis" –un concepte molt ampli– per interpretar que potser sí que podria servir per a aquest cas.
Però hi ha un altre problema: per aplicar la pena, l'article 184.5 del Codi Penal remet al 31 bis. I què diu aquest punt? Bàsicament, que perquè s'hagi comès el delicte hi ha hagut d'haver errors de control o supervisió –circumstància que podria ser aplicable en aquest cas–, però alhora indica que cal que la persona jurídica obtingui un benefici, un fet difícil d'interpretar.
I la persona que grava? Tot depèn de si era còmplice de l'autor de l'agressió. Si fos així, no només es podria enfrontar al delicte de gravació i difusió, sinó que també es podria considerar un "col·laborador necessari" d'una agressió sexual, amb condemnes de presó més altes.