Els rescats a la natura es doblen en l'última dècada

Barcelona"El gust per la descoberta de la natura ha vingut per quedar-se", certifica el sergent del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Alfons Esterlich. L'estiu del 2020, després del confinament, milers de ciutadans van optar per fer sortides i excursions al medi natural, i això va notar-se en el nombre de rescats que van haver de fer els Bombers. L'any passat les xifres van arribar a un màxim històric i aquest any la tendència es manté. Si bé no s'han fet tants serveis com l'any passat, entre l'1 de gener i el 31 de juliol se n'han efectuat 991, gairebé el doble que el mateix període del 2013.

L'agost és tradicionalment el mes que es registren més serveis, coincidint amb el període que més ciutadans tenen vacances. Durant els primers quinze dies, els GRAE han fet una mitjana de sis rescats al dia, 103 en total. La majoria dels incidents no són greus, es tracta de persones que han patit una indisposició o una caiguda. Malgrat que en alguns casos els Bombers es troben amb gent inexperta, Esterlich subratlla que la majoria de rescats estan "clarament relacionats amb el risc de la muntanya" i no amb una manca de preparació o una imprudència de l'accidentat. "En general la ciutadania va prou preparada a la natura", diu el sergent.

Poques negligències

El 2009 la Generalitat va començar a cobrar els rescats provocats per una imprudència, però Esterlich assegura que són una "minoria": en els més de 16.000 serveis efectuats pels GRAE des que la mesura va entrar en vigor, s'han obert 15 expedients. Una de les dificultats és determinar quan s'ha comès una negligència. "¿Passar per una corda tensa és una acció negligent o es pot tractar d'un esport?", es pregunta el sergent dels GRAE, que explica que tan sols s'opta per determinar que hi ha hagut una negligència quan es troben amb casos de persones "mal equipades d'una manera flagrant", com ara excursionistes que van a la neu amb vambes o quan l'accidentat "s'ha saltat una prohibició manifesta".

Els Bombers recorden la importància de planificar la sortida, el recorregut que es vol fer i la meteorologia, d'anar ben equipats, carregar la bossa amb l'aigua i el menjar necessaris i minimitzar riscos. Un cop en ruta, recomanen estar atents, fixar punts de referència en el recorregut, portar el mòbil ben carregat i a prop o un dispositiu de seguretat per poder contactar amb el telèfon d'emergències 112 en cas que sigui necessari i fer parades per hidratar-se i menjar.

Si la sortida inclou un espai amb aigua, cal assegurar-se que estigui permès banyar-s'hi, fer-ho en zones vigilades o localitzar el punt de socors més pròxim, fixar-se en els cartells i les indicacions, tenir cura especialment dels més petits i no entrar de cop a l'aigua si és la primera vegada que es fa, si s'ha estat molta estona prenent el sol o després de fer activitat física. En cas de trobar-se malament, cal sortir-ne immediatament. En el cas de les rutes per alta muntanya, Esterlich recorda que a partir d'aquesta segona quinzena d'agost i ja de cara al setembre les temperatures comencen a baixar. "Cal pensar que ens podem trobar amb alguna situació de temperatura extrema, cal portar roba d'abrigar i una manta tèrmica", adverteix.

Plantilla dimensionada

Tot i l'increment dels serveis que han hagut d'efectuar els Bombers per l'afluència de més persones al medi natural, de moment el sergent considera que la plantilla de la unitat està dimensionada, encara que admet que alguns caps de setmana es troben amb "pics" de serveis. Des de fa un temps, els GRAE han incorporat un metge del SEM. "Donen molta seguretat, i això al rescatador li va molt bé, però sobretot a la víctima", diu Esterlich, que explica que ja han tingut dos serveis greus en els quals la figura del metge ha sigut clau per salvar la vida de les víctimes, que havien patit un pneumotòrax en una zona de difícil accés. "Els van poder atendre in situ, penjats de la corda. Per a nosaltres ha sigut un abans i un després".