La por a una rèplica a Gràcia, un cos en un cotxe i una furgoneta remolcada: tres històries del 17-A

BarcelonaSón les 16.53 hores del 17 d'agost de 2017. Younes Abouyaaqoub atropella 16 persones amb una furgoneta blanca baixant per la Rambla de Barcelona a tota velocitat. Nou hores després, cinc terroristes armats amb navalles sembren el pànic al passeig marítim de Cambrils i deixen una víctima mortal. Avui fa set anys, més de 2.500 dies, d'aquest esdeveniment tràgic que es va quedar gravat a la retina de tot un país. Els atemptats més greus que ha viscut Catalunya s'han explicat de moltes maneres, i aquest cop l'ARA s'ho mira des del punt de vista de tres agents dels Mossos d'Esquadra que ho van viure de manera col·lateral.

A les 16.53 hores d'un divendres d'agost la Rambla bullia, però també bullien els carrers de Gràcia, guarnits de dalt a baix per celebrar la seva festa major. El primer efectiu dels Mossos d'aquesta reconstrucció estava de servei a la plaça de la Vila. De sobte, va sentir per la ràdio de la Guàrdia Urbana què estava passant uns quilòmetres més avall: una furgoneta baixava per la Rambla atropellant tothom qui veia. La seva primera reacció va ser la que van tenir molts mossos aquell dia: va trucar al seu cap i li va dir que baixava cap a la Rambla. "Ni de conya, no et moguis, imagina't que hi ha un altre atemptat contra les festes de Gràcia –recorda que li va respondre el superior–. A mi em va sortir l'instint guerrer, però el cap, mirant en perspectiva, va tenir seny", rememora.

Es va posar l'armilla antibales i es va quedar a Gràcia, amatent per si hi havia una rèplica de l'atemptat. Va rebre una trucada d'alguns agents que estaven a les seves ordres dient el mateix: anem cap avall. Com havia fet el seu superior, va posar seny: que la meitat hi vagi, però que l'altre es quedi aquí.

Aquest mosso admet que un atemptat a Gràcia, plena a vessar, hauria sigut un desastre. "Estava resant perquè no n'hi hagués un aquí", reconeix. En aquell moment, va recordar que dos consellers venien a les festes i que va trucar als seus escortes. Els va explicar el que havia passat a la Rambla perquè no ho sabien. Immediatament, van fer marxa enrere i els membres del Govern no van acudir a les festes. A les 17.20 hores es va activar el dispositiu Gàbia, que va tancar Barcelona per trobar el terrorista. A les 18.40 hores es va engegar l'operatiu Cronos, que activa totes les unitats i especialitats de la policia per atemptat terrorista. El gabinet de crisi dels Mossos sap on viuen tots els seus agents i quant tarden a peu, en cotxe i en transport públic fins a un lloc concret, per si cal activar-los.

Un cotxe abandonat

L'acció es trasllada a Sant Just Desvern. A les 20 hores van localitzar davant de l'edifici Walden un cotxe amb un cadàver a dins. El segon agent d'aquesta cronologia ja havia plegat. De fet, aquell divendres començava vacances. En veure aquest avís pels grups de missatgeria va decidir acostar-se fins a l'escenari del crim. "Vaig anar-hi perquè vaig voler", recorda. Hi havia el cos d'un noi jove (més tard se sabria que era Pau Pérez, de 34 anys) assegut a la part del darrere del vehicle. A les 18 hores un cotxe s'havia saltat el control de l'operatiu Gàbia a la Diagonal i els Mossos havien obert foc contra ell. Aquesta va ser, d'entrada, la primera hipòtesi.

"Vam pensar que era un delinqüent que havia comès un robatori i s'havia saltat el control per por que l'enxampessin", diu. I per què estava mort? "El mosso que havia obert foc l'havia tocat". I estava assegut a darrere? "Era estrany, però vam pensar que s'hi hauria amagat perquè estava malferit". No podien tocar el cadàver perquè no havia arribat el jutge i tot eren suposicions. Llavors –i encara passarien unes quantes hores per estar-ne segurs–, no s'imaginaven que aquell cotxe tingués relació amb l'atemptat, ni molt menys que Younes Abouyaaqoub hagués assassinat aquell jove a Zona Universitària i que havia estat ell qui s'havia saltat el control.

Va arribar el jutge i van moure el cadàver. La hipòtesi dels trets d'un agent dels Mossos estava descartada: tenia diverses punyalades al pit; algú que encara no coneixien l'havia assassinat. Amb el pas de les hores, van saber que per tot arreu hi havia ADN d'Abouyaaqoub, el terrorista que havia protagonitzat l'atropellament massiu de la Rambla, i que havia deixat la furgoneta frenada just a sobre el mosaic de Joan Miró.

Embús a la sortida de Barcelona

Una furgoneta que els Mossos necessitaven treure d'allà per analitzar-la a fons. Aquí entra en joc el tercer agent d'aquesta història. Ell, com els altres dos, tenia altres tasques encarregades aquell dia, però també va decidir demanar en què podia ajudar. Li va tocar anar fins a la Rambla i remolcar la furgoneta per portar-la fins al complex central dels Mossos, a Sabadell, per treure'n totes les proves que poguessin. Ho va fer una grua –i la van tapar amb una tela blava–, però ell anava davant en un cotxe patrulla per guiar-la i protegir-la fins a Egara. Recorda, però, que el problema va ser treure-la de la ciutat.

Amb l'operatiu Gàbia en marxa, sortir de Barcelona, embussada de dalt a baix, era una odissea. Per això, igual que molts altres vehicles, el cotxe patrulla i la furgoneta dels atemptats remolcada van quedar encallats i van tardar molta estona a aconseguir sortir de la ciutat. Segurament, molts dels usuaris que aquella tarda també estava patint les cues no sabien que al seu costat, en la mateixa situació que ells, hi havia la furgoneta amb què algú havia atropellat setze persones, la protagonista dels atemptats més sagnants de la història recent de Catalunya.