"Ens ha fet molt mal": reobert el cas de la mort d'un noi amb una pistola Taser dels Mossos

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha reobert la investigació contra dos agents dels Mossos d'Esquadra per la mort de l'Antonio, un veí de Badalona que va rebre l'impacte de sis descàrregues elèctriques amb una pistola Taser. Els fets es remunten al novembre del 2021, quan l'home, amb problemes de salut mental, es va tancar dins d'una habitació de casa seva amb dos ganivets. La seva mare va trucar al 112 i fins al domicili hi van acudir efectius del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels Mossos d’Esquadra. Segons denuncia la defensa de la família, pilotada per Irídia, els agents i els sanitaris sabien que l'Antonio patia esquizofrènia i ja s'havien trobat amb aquesta situació amb anterioritat. Tot i això, segueix Irídia, només van accedir al domicili agents dels Mossos i li van dur a terme sis descàrregues elèctriques, dues quan l'home ja estava reduït i no tenia els ganivets a les mans, segons denuncia l'entitat. L'Antonio va entrar en aturada cardiorespiratòria i va ser traslladat a l’hospital, on va morir l’endemà.

"Sentim molta impotència. La meva mare va sentir-ho tot i no la deixaven entrar a casa seva", ha explicat visiblement emocionada aquest dimarts l'Annoris, germana de la víctima. "Mai ha aixecat la mà a ningú. No volia fer mal a la meva mare, l'adorava", ha dit, i ha denunciat que ningú els va donar suport psicològic després de la tràgica mort del seu germà. De fet, Irídia denuncia que una víctima de violència institucional no té el mateix suport psicològic i assistencial que una víctima de violència masclista o de trànsit.

El cas va ser arxivat pel jutjat de Badalona després d'avalar l'informe policial que descartava cap mena de mala praxi. Irídia, però, va recórrer l'arxivament a l’Audiència de Barcelona, que a finals del 2023 va obligar a reobrir el cas i va criticar la investigació interna de la policia catalana. Ara el jutjat de Badalona citarà diversos testimonis, cosa que no havia fet anteriorment, i manté dos dels agents que van actuar aquell dia com a investigats. "Al meu germà no ens el poden tornar, però no volem que això li torni a passar a ningú més", ha conclòs l'Annoris. La seva advocada, Mireia Salazar, ha advertit que aquest cas demostra la "manca de control" dels agents per part dels seus superiors i també les "deficiències" de les investigacions internes policials.

Mecanisme de control extern

Irídia ha fet pública la reobertura del cas de Badalona durant la presentació de l’informe del Servei d’Atenció i Denúncia davant Situacions de Violència Institucional (Saidavi) del 2023. Per a l'entitat, la tràgica història de l'Antonio és l'exemple paradigmàtic d'una de les seves principals demandes, que han tornat a repetir aquest dimarts des del Col·legi de Periodistes: cal un mecanisme independent de supervisió de les actuacions policials o penitenciàries. De fet, la directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha anunciat que començaran una recollida de firmes en aquest sentit que entregaran als grups parlamentaris.

Durant l’any 2023, 146 persones es van dirigir al Saidavi per denunciar presumptes vulneracions de drets humans. D’aquestes, 55 i dos col·lectius han patit violència institucional, la majoria de la qual (35 casos) ha estat per actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic. Ara mateix, en els casos penals que porta l'entitat, hi ha un total de 156 policies, funcionaris de presons o vigilants de seguretat privada encausats: 63 policies nacionals, 48 mossos, 23 policies locals, 10 funcionaris de presons i 12 vigilants privats.

Superiors i tempos

Sònia Olivella, advocada i directora de litigi d’Irídia, ha explicat que dels 37 litigis judicials oberts contra policies, cap dels agents investigats ha estat identificat pels seus superiors, que solen defensar-los. També denuncia les poques investigacions internes que obren els cossos policials: en els 13 casos que aquesta investigació interna s’ha obert, només quatre es van obrir d’ofici i 12 es van tancar per falta d’autor conegut o perquè es considera que no hi havia cap mala praxi.

Les crítiques de l'entitat no van només dirigides al Govern i als cossos policials, sinó també a la Fiscalia i a la judicatura. Denuncien, per exemple, que dels 42 litigis penals que tenen en marxa, en només tres la Fiscalia ha tingut un paper proactiu de fomentar la investigació o l'acusació. En la mateixa línia, critiquen que en el 66% d'aquests casos judicialitzats en algun moment s'han arxivat o inadmès abans de practicar "totes les diligències d’investigació raonables, disponibles, eficaces i pertinents".

Per a Irídia, la tutela judicial tampoc és efectiva pel que fa als tempos: les instruccions dels litigis en curs el 2023 han tingut una durada mitjana de tres anys, sense tenir en compte que la majoria encara no estan finalitzades. I en els casos en què s’ha aconseguit arribar a judici, la sentència no ha arribat fins cinc anys després dels fets en tres ocasions.