Reconstrucció del tràgic ensorrament de Badalona: "Passaven les hores i no trèiem pedres"

Barcelona"En la primera acció vam assumir un risc elevat", explica el subinspector dels Bombers de la Generalitat Josep Manel Escudero, cap d'intervenció del tràgic ensorrament de dimarts passat a Badalona, on tres persones van perdre la vida sota la runa. El risc el van assumir perquè la dona d'un dels tres veïns que no aconseguien localitzar els va explicar, amb el seu nadó d'un mes als braços, que feia pocs minuts que havia sortit de l'edifici i el seu marit estava fent una videoconferència. "Ens va dir que vivien al tercer pis i que ell estava o a la cuina o al menjador", recorda Escudero. Sense l'edifici assegurat, van apropar-se tant com van poder al punt on, aproximadament, es trobava l'home. "Vam assumir el risc d'anar fins a la cuina. Ho vam fer de pressa, i allà no hi era", continua el subinspector.

Van cridar. Van picar. Ningú va respondre. "L'escolta i crida no va tenir resultats", explica l'oficial Lluís Mendo, que aquell dia va coordinar el Grup d’Estructures Col·lapsades (GREC) dels Bombers. Seguint el protocol, van combinar crits i cops a les pedres perquè "les freqüències de so són diferents" i esperaven que algú respongués. També hi van passar els gossos de venteig del Grup Caní, que amb l'olor poden detectar vides humanes. Llavors eren les onze del matí, i no van trobar el cadàver de l'home fins a les dues de la matinada de l'endemà.

L'edifici ensorrat era de cinc plantes. El forjat de l'últim pis va caure i va arrossegar les estructures inferiors, cosa que va desencadenar un efecte dòmino de parets i sostres que va deixar un forat quadrat. "Van caure tots els menjadors", diu Mendo. El resultat va ser una muntanya de runa que arribava una mica més amunt de la primera planta. Eren més de tres metres de pedres, sorra i formigó i hi havia tres desapareguts.

"Normalment mirem que no hi pugui haver ensorraments secundaris. Vam veure unes esquerdes a la façana posterior i les vam monitorar perquè no anessin a més", descriu l'oficial del GREC. Mentrestant, un primer grup de Bombers va recórrer diverses plantes per descartar que no hi hagués cap persona atrapada. "Amb aquesta primera actuació vam rescatar el gat d'una veïna", recorda Escudero. En aquell moment també es va intentar mirar si hi podrien haver "espais de supervivència". És a dir, que per la tipologia d'ensorrament i edificació s'haguessin creat forats amb supervivents. "Vam veure que això era molt difícil", conclou Mendo.

Ràpel per les parets

"El paper que ens va tocar va ser desenrunar i assegurar la zona de treball", narra Rafael Esteban, oficial del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers. L'entrada en joc dels GRAE va obrir la segona fase de la intervenció: un cop descartades víctimes accessibles, va començar el desenrunament. És una tasca lenta i laboriosa, i són conscients que "una vida humana pot anar de minuts", apunta Jordi Riera, cap del Grup Caní dels Bombers. En el forat de cinc pisos hi havia diversos elements que podien caure i posar en risc la integritat física dels Bombers. "Amb unes cordes instal·lades en una autoescala, un GRAE va anar traient aquests elements", precisa Esteban. És a dir, fent una mena de "ràpel evolucionat" es van anar movent pels diversos punts del forat. "És una maniobra assajada. Hi ha molta reflexió prèvia. Què fan els Bombers quan són al parc? Doncs preparar-se per serveis així", explica l'oficial dels GRAE.

"La meva preocupació era que la gent es pensés que no estàvem fent res, perquè passaven les hores i no trèiem pedres", recorda Escudero. Finalment va arribar el moment de treure-les. Amb l'espai assegurat pels GRAE, van baixar els primers bombers a desenrunar i els gossos van aconseguir ubicar la primera víctima. "Va ser un marcatge molt bo. Va bordar en un racó: ens estava dient que allà hi ha algú", comenta Riera. Aquest gos que va aconseguir localitzar el primer desaparegut era al Marroc buscant víctimes del terratrèmol fa cinc mesos. La connexió del gos amb el seu guia arriba al punt que, si el gos el veu nerviós, es distreu i el seu marcatge ja no és tan fiable. Ara, a Badalona, prioritzant el punt on va bordar van poder arribar abans al primer cadàver. L'ordre estava estrictament pautat: els bombers desenrunaven durant 30 minuts; després, els GRECS entraven 15 minuts a fer la tasca de crida i escolta; i 15 minuts més tard era el torn dels gossos. "Va ser un exemple de servei coral de tots els bombers, de la no improvisació", conclou l'oficial Esteban.

La primera víctima la van trobar a les dues de la matinada. Era el marit de la noia que havia sortit uns minuts abans. La segona, cap a les sis del matí. Era una mare amb dues filles menors a càrrec seu que aquell dia ningú havia anat a buscar a l'escola. A les set del matí van localitzar l'últim cadàver, el d'una dona de mitjana edat. "Van aparèixer de forma lògica. Primer el del tercer, després la del primer i finalment la dels baixos", apunta el cap d'intervenció, que afegeix que va ser un ensorrament "atípic". Mendo puntualitza, però, que no és el primer que es troben així, amb un efecte dominó de sales i la façana dempeus. Els comandaments dels Bombers lamenten les tres víctimes mortals, però apunten que el fet que fos el matí d'un dimarts laborable, amb molts veïns fora de casa seva, va evitar un balanç pitjor.

Els Mossos d'Esquadra en continuen investigant les causes. Una de les hipòtesis continua sent l'acumulació de runes a l'àtic per unes obres, tot i que no es descarta que l'edifici tingués alguna deficiència. Feia un mes que el bloc havia passat la inspecció, i no s'hi havien detectat incidències greus. "No mostrava senyals de dany", apuntava l'arquitecte que va avalar l'última revisió en declaracions a l'ARA.