Querella contra un regidor de Badalona per frenar expedients de males praxis policials

BarcelonaUn presumpte maltractament d'un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona a un detingut. Una càrrega d'un policia d'ordre públic (unitat Omega) quan tenia l'ordre expressa de no fer-ho. Un agent del mateix cos, E.R., falsificant un document públic, a qui ja investiga un jutjat. Són tres de les 17 presumptes males praxis policials greus o molt greus que la Guàrdia Urbana de Badalona ha detectat des del 2020. Algunes d'elles, a parer dels instructors de la informació reservada que va obrir el cos, són susceptibles de ser un delicte i acabar a la taula d'un jutge. Cap, però, hi ha acabat. Quan la Guàrdia Urbana enviava les informacions reservades a la regidoria de Recursos Humans, sempre quedaven paralitzades. Ningú les incoava. És a dir, cap funcionari obria un expedient sancionador ni traslladava la qüestió a un jutge. Ara, després de diversos avisos, el Sindicat de Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (SICPOL) s'ha querellat contra el responsable d'aquest departament, el regidor d'ERC Manel Sorribas.

Segons fonts coneixedores de la successió de fets, els comandaments de la Guàrdia Urbana van avisar en diverses ocasions els responsables polítics. En correus electrònics, en reunions, als passadissos. Demanaven explicacions de la paràlisi, però la resposta, segons les mateixes veus, eren evasives dels responsables municipals. L'últim avís va arribar el 21 de desembre, nou dies abans de formalitzar la querella. El sindicat advertia del bloqueig i instava l'Ajuntament a tramitar els processos sancionadors. Van enviar la carta a l'alcalde, Rubén Guijarro (PSC); al regidor de Seguretat, Christian Carneado (PSC), i a Sorribas. No van obtenir resposta. El principal problema és que aquestes informacions reservades caduquen al cap de dos anys. I el deadline de moltes d'elles cada vegada està més a prop.

En una, de fet, ja ha passat. L'instructor, segons fonts sindicals, es va passar mesos i mesos demanant informació sobre el cas, però Recursos Humans en donava amb comptagotes. Finalment, es va acabar el termini. De les 17 n'hi ha una altra que es va tramitar, la més mediàtica: un agent que el 2021 va perdre l’arma reglamentària quan era al cinema. La Guàrdia Civil, que porta la inspecció de l'ús de les armes dels cossos policials, es va interessar pel cas, i aquest sí que va acabar amb un expedient sancionador. Els altres 15 no. Com que els expedients es remunten al 2020, quan el PP liderava l'Ajuntament, és probable que s'acabi investigant el predecessor de Sorribas, el popular Juan Fernández, si el jutge admet la querella. Fernández va manar en aquest departament fins a la tardor del 2021.

De moment, fonts de l'Ajuntament apunten que encara no han estat notificats sobre la querella i que serà llavors quan emetran una resposta oficial. Veus del consistori, però, afirmen que gran part dels expedients són de l'època del PP i ja apunten a un possible motiu del retard: exposen que davant la falta d'especialistes en el tema a la regidoria, el govern municipal actual va demanar consell al departament d'Interior sobre aquestes informacions reservades i què calia fer-ne.

La vaga encoberta

La querella del sindicat policial té dues potes. D'una banda, el cas dels expedients, i de l'altra, la possible "vaga encoberta" que va protagonitzar el cos a finals de l'any passat. El 40% de la plantilla va demanar la baixa laboral coincidint amb la reclamació per cobrar hores extres pendents. El sindicat recorda que l'Ajuntament es va comprometre públicament a investigar-ho i denuncia que no s'ha fet res, i avisa que podria ser un delicte de frau a la Seguretat Social. "Al contribuent això li ha costat milions d'euros", afirmen fonts sindicals, que recorden que es va contractar seguretat privada per vigilar espais públics i es van demanar reforç als Mossos d'Esquadra.