Quatre detinguts pel robatori de coure que va causar el caos a Rodalies

BarcelonaElls quatre van ser els primers sospitosos, i amb el pas dels dies les proves els han anat apuntant fins al punt de confirmar el que al principi només era una intuïció policial. Són tres homes i una dona que els Mossos d'Esquadra feia dues setmanes que investigaven. Primer, per la sostracció d'un cable de coure de la catenària de Rodalies a Mollet del Vallès. Nou dies després hi van tornar: el 10 de maig van robar, de nou, coure d'una catenària a Montcada i Reixac. I això va provocar un seguit d'incendis que van deixar sense servei bona part de les línies de Rodalies. Seria el preludi del caos, que arribaria només dos dies després. El 12 de maig, en plena jornada electoral, algú va robar de matinada 120 metres de cable de coure molt a prop de l'estació de Montcada Bifurcació i això va paralitzar gairebé la totalitat de les línies ferroviàries que connecten amb Barcelona. Pel lloc, pel dia i pel mètode, la policia catalana només podia mirar a una banda: la d'aquells quatre lladres que feia dies que perseguien però encara no havien enxampat.

Finalment, el robatori més polèmic del que portem d'any s'ha resolt i el resultat treu força a la teoria, alimentada pel govern espanyol, que la sostracció va ser un sabotatge. "Confirmat: no era un sabotatge", ha dit el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquestes quatre persones, que formaven un grup criminal estructurat i jeràrquic, com a presumptes autors del robatori del 12-M, però també del de Mollet, l'altre de Montcada i dos més: un el 18 de maig a Olesa de Montserrat i un el 22 de maig a Esparreguera. Veient el caos que van provocar, els lladres van canviar el Vallès Oriental pel Baix Llobregat. Se'ls atribueixen sis robatoris en 22 dies, dos a la setmana. I, com sempre diu la policia, en el món de la delinqüència no existiria la figura del lladre si no tingués una persona a prop a qui poder col·locar tot el que roba. És el receptor de la mercaderia, i aquest grup criminal que ha desarticulat la policia, com no podia ser d'una altra manera, en tenia un.

Els detinguts sempre anaven a la mateixa deixalleria de Santa Perpètua de Mogoda. És d'un home que, suposadament, rebia tot el coure robat per revendre'l. Encara no està clar, però, si ho feia a l'estranger. El que és segur és que a la seva nau industrial ja no queda rastre del coure que van robar a Montcada en plena jornada electoral. Segons fonts consultades per l'ARA, aquest home es va negar en dues ocasions a permetre una inspecció dels Mossos, que sospitaven que allà dins hi havia el coure d'Adif. Tampoc els enviava els informes sobre les vendes i les compres setmanals, una mesura de transparència que han de complir les empreses de gestió de residus d'aquest tipus. La seva deixalleria era una de les 32 (un 10% del total d'empreses d'aquest tipus) que, tal com els Mossos van avisar dijous, obstaculitzen la tasca policial i col·laboren amb els lladres de coure. Per aquesta negativa va ser sancionat per incompliment de la normativa. Les multes, però, no arriben als 600 euros.

El delicte de receptació està penat amb penes baixes, i per això, un cop ha passat a disposició judicial, el propietari de la deixalleria ha quedat en llibertat. No han estat alliberats, en canvi, dos lladres de la banda, que han entrat a presó provisional sense fiança. Els altres dos, igual que el receptor, han quedat en llibertat. Una de les novetats d'aquesta causa és que, a part del delicte de furt, també està oberta per un delicte de desordres públics, fet que augmenta considerablement les penes a les quals es poden enfrontar. De moment no consta cap ordre d'allunyament de les vies de tren.

Exemple paradigmàtic

El grup de Montcada és l'exemple paradigmàtic del que la policia entén com la típica banda de lladres de coure: eren joves (la mitjana d'edat és de 32 anys), d'ètnia gitana, amb molts antecedents (en sumen 20 entre tots per delictes similars) i col·locaven tot el que robaven a una deixalleria que els feia el joc. I no eren uns lladres qualssevol, sinó que tenia una estructura ben organitzada: un dels homes i una dona, de 52 i 24 anys, s’encarregaven de cometre les sostraccions. Un tercer, de 26 anys, tenia funcions més executives. Per exemple, era el titular dels vehicles investigats, un cotxe i una furgoneta. Finalment, hi havia el propietari de l’empresa gestora de residus, de 25 anys. I sempre el mateix modus operandi: utilitzaven dues perxes per despenjar el cable de la catenària i, un cop a terra, el tallaven amb una radial. Després ho carregaven tot a la furgoneta i ho portaven a la deixalleria. Pot semblar tot molt rudimentari, i ho és, però el benefici és alt: cada quilo de coure val 9,5 euros i al mercat negre encara es paga més alt.

Des del robatori del 12-M que els Mossos anaven darrere d'aquesta banda. Tot començava a quadrar: la furgoneta i el cotxe que solien utilitzar no havien estat gaire lluny de Montcada aquell dia. Però un darrer robatori ho va precipitar tot. Aquest dimecres un home i una dona van ser interceptats a Esparreguera per vigilants de seguretat privada de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la Policia Local després que s’hagués produït un tall elèctric amb afectació a la circulació ferroviària. Eren l'home i la dona que solien protagonitzar els robatoris d'aquesta banda. Després només calia anar a buscar a casa els altres: un a Sabadell i l'altre a Santa Perpètua.

Abans del robatori del 12-M els Mossos ja havien elevat a nivell 2 sobre 3 el pla específic per fer front a la problemàtica del coure a les regions metropolitanes i a Tarragona. Des d'aquest dijous, tot Catalunya es troba en el nivell 2. I això ja comença a donar fruits, ja que es multiplica la tasca policial. Aquest divendres, per exemple, els Mossos han intervingut cable robat durant un dispositiu en 10 ferralleries del Camp de Tarragona. I també han enxampat un home que de matinada intentava robar cablejat telefònic a Salou. "És un problema que ha vingut per quedar-se", avisava el comissari Rafel Comas aquest dijous. Un problema que amb les dades a la mà, es tradueix en 16 robatoris al dia.