"Quan es pon el sol has d'anar amb compte": la percepció d'inseguretat s'enquista a Calella

CalellaUn home explica que cada dia porta la filla a l’institut i la recull “per si de cas”. Una dona gran comenta que no surt de casa quan es pon el sol. “Després has d’anar amb compte. I només trec diners a dins del banc”, afegeix. Un restaurador diu que tanca el negoci abans d’hora per "por que el robin", i un altre home fins i tot admet que s’està plantejant treure’s el permís d’armes. Aquesta és una de les realitats de Calella, una ciutat de 18.000 habitants on tothom se saluda, però on des de fa un temps la sensació d'inseguretat dels veïns ha anat escalant i generalitzant-se fins a enquistar-se. L'altra realitat, la que ofereixen les dades policials, descarta que els delictes en aquest municipi costaner hagin pujat de manera preocupant.

“Hi ha diverses realitats paral·leles”, reflexiona una font que coneix de primera mà la situació. Hi ha la d'un comerciant del centre de la ciutat que es deixa preparat un pal de golf al costat de la caixa per si l'atraquen. I també hi ha la realitat de les xifres: segons les dades a què ha tingut accés l’ARA, entre l’octubre del 2021 i el del 2022, quan encara hi havia restriccions pel coronavirus, es van cometre 35 robatoris a establiments de Calella. Enguany han estat 29. També hi ha la realitat d’un veí que, atemorit per la idea que el robessin, ha canviat la porta de casa per posar-ne “una de les més segures del mercat”. De nou, però, les dades no assenyalen un repunt dels robatoris a domicili: l’any passat n'hi va haver 59 i enguany, 50.

Aquesta diferència entre la percepció de gran inseguretat i les dades policials també es dona en els robatoris de vehicles, que baixen de 142 a 114, i en les estrebades (n'hi ha hagut un 22% menys). I tot i que en general han pujat un 19% els delictes (la comparativa encara es fa amb un període afectat per algunes restriccions de la pandèmia), aquest augment s’explica sobretot per un increment dels furts, que creixen dels 730 als 954, i les estafes, tendència generalitzada a Catalunya. La pregunta, doncs, és si hi ha una escalada de delinqüència a Calella que justifiqui aquesta sensació de desprotecció veïnal.

Un factor és que al centre, que és molt visible, és on passen molts dels delictes. En 50 metres quadrats, hi ha un estanc, un supermercat i una botiga d'articles de regal que han patit un intent de robatori en menys de 15 dies. A la botiga de regals ja és el cinquè robatori des de l’estiu i sempre és el mateix noi: entra, agafa uns quants objectes i marxa corrent. Això serien sis robatoris que entrarien al còmput, però que mai s’han arribat a denunciar. El propietari del supermercat es pregunta: “Per què? Si surten al carrer al cap d’un dia”. Aquesta és una altra de les realitats de Calella (i també de Catalunya): costa denunciar. Segons l’última enquesta de seguretat pública de Catalunya, només el 25% de les víctimes acaben denunciant. Si aquests sis robatoris a establiments que ha recopilat l'ARA comptessin, ja n’hi hauria més que l’any passat.

“Estem parlant molt d’inseguretat, i això genera encara més inseguretat”, planteja el sociòleg Jordi Mir. I en el terreny polític fa mesos que se'n parla. L’alcalde de Calella, Marc Buch (Junts), reclama reforços policials davant d'una onada d’inseguretat que ell personifica en un grup de joves multireincidents. Es tracta d'onze nois que, des del maig, sumen 50 detencions i 44 baralles. Entre tots acumulen 260 antecedents. Tots són migrants, fet que ha portat Buch (i tots els alcaldes de Junts del Maresme) a demanar la seva expulsió del país i a instar els partits a treballar per fer reformes legislatives més dures contra la reincidència; un discurs del qual ja s’ha desmarcat el soci municipal, el PSC.

La realitat dels veïns i la dels 11 joves

“No nego la màxima”, afirma el portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Xavier Ponsdomènech, però critica que tot s’hagi portat des d’una visió “partidista i esbiaixada”. De nou, hi ha diverses realitats que xoquen. Una és que aquests onze joves cometen molts delictes. Principalment, es dediquen a robar negocis i a furtar mòbils i joies a veïns, molts cops d’avançada edat. També és cert que solen anar armats amb navalles pel carrer i que es barallen molt entre ells en llocs públics. Un està en presó preventiva. Tot plegat, segons els veïns, genera inseguretat encara que els fets no es reflecteixin en les dades. De fet, els delictes de lesions sí que han pujat: de 72 a 86. Fonts municipals asseguren que han “perdut la por a la policia” i que sovint increpen els agents.  

Els onze joves, però, també tenen la seva pròpia realitat. “En comptes de posar l’èmfasi en les dificultats que hagin pogut tenir, es posa en el seu origen”, critica Albert Comas, regidor de la CUP. La gran majoria, segons ha pogut saber l’ARA, van arribar del Marroc sols, sense pares ni familiars, el 2019, l'any que més menors estrangers no acompanyats van instal·lar-se a Catalunya. Inicialment, van ser tutelats per la Generalitat, i abans de complir els 18 anys, van viure reubicats en un hotel de Calella. Ara bé, un cop fan la majoria d'edat, aquests joves acostumen a sortir del circuit de protecció governamental. Cinc anys després, viuen en pisos ocupats, però quan els fan fora passen nit rere nit dormint a la platja. La gran majoria tenen problemes de drogoaddicció i un dels motius pels quals roben és per poder-se pagar la droga.

El conflicte s'ha centrat en aquests onze nois i la gent els diu “putos menes” i repeteixen l’argument de l’expulsió. Un home pakistanès a qui fa una setmana van robar el patinet diu sense embuts que ell els expulsaria perquè “fan mal” a la imatge “dels que venim de fora”. Però entre els 11 joves també hi ha alguns nois que han nascut i s’han criat a Calella, però que el món de les drogues els ha acabat portant als mateixos pisos ocupats. Fa dues setmanes van incendiar un pis a Calella on vivia un traficant i va caldre desallotjar 35 pisos. “Hi hauria pogut morir gent”, comenta una veïna del bloc. Dos dels autors sí que formaven part d’aquest grup assenyalat, però un tercer era una persona de Calella de tota la vida. Aquest diumenge mateix, dos agents han resultat ferits en un intent de frenar una ocupació. Les persones que hi intentaven tampoc eren d'aquest grup dels 11. Una veïna comenta que no es pot generalitzar contra els immigrants, perquè hi ha altres famílies “que han vingut a treballar”. Un d’ells, diu, és l'home pakistanès a qui saluda mentre parla amb l'ARA.

Canvi de paradigma

Els onze joves vivien ocupant l’entresol d’un pàrquing al centre del poble i, des d'aleshores, una desena de llogaters han abandonat la plaça. Una parella d’ancians que viu al mateix bloc no baixa l’escala a partir de les sis de la tarda perquè un dia va veure un dels joves amb una navalla. Una font que ha viscut tota aquesta complexitat de prop reflexiona que la percepció d’inseguretat ha augmentat perquè encara que no hagin augmentat, ha canviat la manera de cometre els delictes. Abans, diu, les víctimes eren els turistes i els cometien gent de fora de Calella que hi era només durant l’estiu. Ara “els delinqüents viuen amb els veïns” i delinqueixen tot l’any. Hi ha més elements que apunta el sociòleg Jordi Mir, com el rol de les xarxes socials: ara sempre es graven les baralles.

I també és una realitat admesa per la mateixa policia que falten agents patrullant, un element que podria ajudar a millorar la sensació d’inseguretat i que denuncia el regidor d’ERC. A Calella hi ha 48 policies locals (el màxim que poden tenir) i fonts del cos admeten que no arriben a més. La setmana passada Interior va anunciar que destinarà nous agents a la comarca del Maresme a partir de l’estiu. “I com ho farem fins llavors?”, es pregunten des del consistori.