Els permisos penitenciaris de l'autor del crim de la Guàrdia Urbana i el precedent dels presos polítics

Barcelona¿Albert López, condemnat juntament amb Rosa Peral pel crim de la Guàrdia Urbana, ha reconegut l'assassinat a la presó? Aquesta és una pregunta que dimarts fonts de la defensa de López responien afirmativament: en el marc del seu tractament al Centre Penitenciari Quatre Camins havia admès els fets davant dels educadors i psicòlegs. L'objectiu? Obtenir permisos penitenciaris o un tercer grau, afirmaven les mateixes fonts. La notícia va omplir els principals diaris del país i, evidentment, va arribar a orelles de la defensa de Rosa Peral. La seva advocada va preguntar exactament què havia admès López i com això afectava la seva clienta, ja que la sentència conclou que tots dos van planificar i dur a terme l'assassinat de Pedro Rodríguez, llavors parella de Peral, i tots dos ho van negar durant el judici.

L'endemà, dimecres passat, la defensa de López ja no deia el mateix: negava que el seu client hagués reconegut els fets i assegurava que igualment podia obtenir permisos penitenciaris sense haver-ho fet. Des de la defensa de Peral no s'ho acabaven de creure i venien a dir que si acabava sortint de la presó amb un permís era perquè havia admès ser l'autor del crim. La pregunta darrere de totes les anades i vingudes de declaracions creuades és si un pres ha d'admetre els fets pels quals ha estat condemnat per obtenir un permís penitenciari o un tercer grau. "És un dels requisits, però no és imprescindible", afirma l'advocat penalista Anton Verdeny. Hi coincideixen fonts penitenciàries consultades per l'ARA: fer-ho és un pas "molt important" que acosta el pres a un "permís", però no és una condició sine qua non.

Una de les claus és qui ho decideix. Ho fa la junta de tractament de la presó, un òrgan col·legiat que analitza els informes dels psicòlegs i educadors que tracten amb els presos. Amb un reconeixement dels fets davant d'un educador, doncs, s'espera que aquest treballador emeti un informe més favorable. "Dins de l'esquema psicològic de la reinserció, el reconeixement dels fets és necessari. Si ho fas estàs guanyant molts punts per sortir", apunta Verdeny. Estàs guanyant punts, però no tots, ja que hi ha altres elements, com el comportament dins de la presó, que també poden jugar a favor del condemnat i que per si sols (havent complert la proporció necessària de la pena, que en el cas de López és una quarta part i ja ho ha fet) poden suposar l'obtenció d'un permís sense l'admissió dels fets. El resum, segons Verdeny, és que hi ha molts casos de presos que han obtingut permisos o un tercer grau sense aquest reconeixement. Tot i això, posa sobre la taula una de les poques jurisprudències que diu el contrari: la dels presos polítics.

Penediment

El 2021 la Fiscalia va recórrer el tercer grau dels presos polítics i un dels seus principals arguments va ser precisament aquest. "El fet que la majoria no reconeguin la comissió delictiva i no n'assumeixin la responsabilitat i la pública manifestació d'algun d'ells de la seva voluntat de tornar-ho a fer", deia la Fiscalia. És a dir, apuntava que cap d'ells havia reconegut els fets com a delictius ni havien mostrat penediment. El Tribunal Suprem va seguir el seu criteri i va revocar el tercer grau. El precedent dels presos polítics es pot comparar a la situació penitenciària de l'autor del crim de la Guàrdia Urbana? Verdeny és prudent, però insisteix que el cas dels polítics independentistes és un dels pocs que ha vist en què la Fiscalia i els jutges es posicionen en contra del criteri de la junta de tractament de la presó pel no reconeixement dels fets.

Per tant, la conclusió és que l'admissió de la condemna és un element important però no imprescindible per aconseguir un tercer grau. També és molt important, apunten fonts penitenciàries, per accedir a certs cursos (en el cas de López seria el de delictes violents) amb els quals l'intern es pot acostar més a certs permisos o a un tercer grau. Una de les altres preguntes que ha sorgit arran d'aquest cas és si un reconeixement dels fets de López pot obrir la porta a la revisió d'una sentència que ja és ferma. Verdeny aclareix que, per fer-ho, no només és necessari un reconeixement dels fets per part d'un dels condemnats, sinó que caldria que aparegués una nova prova flagrant que canviés completament el sentit de la sentència.