El perill de les criptomonedes: un 30% més de denúncies per estafa

Barcelona"Les criptomonedes són una finestra d'oportunitat", explica l'intendent dels Mossos d'Esquadra Òscar Macarella, cap de la Divisió de Recerca Criminal Territorial. El problema és que ho són per a tothom: per a les empreses, els bancs i els ciutadans, però també per als delinqüents. "Les criptomonedes venen acompanyades d'amenaces i reptes", reflexiona l'intendent de la policia, i afegeix que en ser una moneda "molt poc traçable" és "ideal" per al crim organitzat. Per això, quan els hackers ataquen organismes públics i empreses demanen sovint el rescat en criptomonedes, o quan estafadors busquen enganyar un particular sovint ho fan en les inversions amb monedes virtuals. De fet, els Mossos van investigar l'any passat unes 3.500 denúncies vinculades a les criptomonedes, un 30% més que l'any anterior, i van fer front a 600 ciberatacs. En el conjunt de l'Estat s'han comptabilitzat 17.000 víctimes per estafes vinculades amb les criptomonedes.

Des de fa sis anys, els Mossos organitzen unes jornades sobre crim organitzat, i per tots aquests indicadors aquest any les han dedicat a les criptomonedes. Han començat aquest dijous i l'objectiu, explica l'intendent, és "compartir coneixements" i "teixir aliances". Ho faran amb altres policies de l'Estat, però també europees, perquè hi han assistit l'Europol i la policia holandesa, entre d'altres. També hi ha representants de la judicatura, la Fiscalia i el sector privat per fer formacions sobre el tema. Precisament, el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, ha remarcat que la policia ha d'augmentar la formació i especialitzar-se més en aquest tipus de delictes. I els Mossos tenen clar quin és el referent: el cas Forex.

Ara fa un any, els Mossos van liderar una investigació conjunta amb la Guàrdia Civil i les policies de set països que va aconseguir desarticular un grup criminal internacional que va estafar, només a Espanya, 20.000 persones. L'organització guanyava 400 euros cada minut amb la mateixa tècnica: des de call centers ubicats a Albània i Ucraïna enganyava milers de clients assegurant-los que invertint en criptomonedes obtindrien molts beneficis. Arribaven a simular aquests beneficis durant mesos perquè la víctima cada vegada hi posés més diners. Al final, se'ls quedaven tots. Els Mossos es van haver d'adaptar a les noves realitats i fins i tot van crear nous programaris des de zero per enxampar-los.

La 'xifra negra'

Els delictes comesos en línia preocupen especialment pel seu augment, però també pel mètode. "L'esquer és molt simple", comenta l'intendent Macarella. És a dir, prometre beneficis ràpids i segurs. A més, hi ha un altre problema que ha expressat el cap del cos, el comissari Sallent: la xifra negra de casos que no es denuncien és "molt més alta" que en altres àmbits. I això que les denúncies pugen: el 2022, els Mossos van instruir un total de 60.048 fets vinculats amb l'àmbit d'Internet, fet que ja suposa el 12% de totes les investigacions. En total, això representa un augment anual del 30%.

De tot plegat no només ens hem de quedar amb les estafes, ja que les criptomonedes també són ara mateix un mecanisme que utilitzen molts grups criminals per transaccionar diners. No han de ser forçosament hackers: en diversos operatius per tràfic de drogues els Mossos ja han detectat que els traficants es paguen entre ells amb monedes virtuals.