La percepció d'inseguretat empitjora: tres de cada deu catalans s'han sentit víctimes d'un delicte l'últim any

BarcelonaEl nombre de ciutadans que s'han sentit víctimes d'un delicte s'ha doblat en els últims 20 anys. Un 32,4% dels catalans afirma que durant el 2022 va patir un fet delictiu segons la darrera entrega de l'Enquesta de Seguretat Pública. Es tracta d'una xifra rècord, un 5% superior a l'última entrega de l'informe (que es va fer el 2020) i un 16% més que fa una dècada. Durant la presentació de l'enquesta del 2022 (és biennal) el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha admès que hi ha un augment dels fets delictius, però ha apuntat que bona part de la pujada es pot explicar per "un augment notable de les estafes". De fet, si traiem aquest delicte de l'equació el percentatge de catalans que asseguren haver patit un delicte passa a ser d'un 25,8%, un 3% més que el 2020. "No hem detectat un augment de la victimització més enllà de les estafes", ha dit, en aquest sentit, la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del departament, Alba Alfageme.

Els resultats de l'enquesta responen a la mateixa lògica que els fets delictius registrats a Catalunya fins a l'octubre d'aquest any: comptant les estafes denunciades hi ha hagut més delictes que el mateix període del 2019 i, sense elles, han baixat. Però les conclusions de l'enquesta, que han respost 1.995 persones entre el gener i el febrer d'aquest any, responen a percepcions: que l'enquestat digui que ha sigut víctima d'un delicte no sempre vol dir que allò que hagi patit sigui un delicte penal ni tampoc que l'hagi denunciat. Sigui com sigui, que creixi la victimització vol dir que creix la percepció d'inseguretat. També ho fa als municipis: preguntats per quin és el nivell de seguretat del seu poble (en una escala de l'1 al 10) la mitjana se situa en el 6,6. És la nota més baixa dels últims 10 anys (el 2022 va ser un 6,8 i el 2017 un 7,2). Tot i ser el mínim de la darrera dècada, el 6,6 d'aquest any se situa per sobre la mitjana (6,4) des de 1999.

En aquest sentit, Alfageme ha admès que la realitat urbana i rural "és molt diferent" i que estan treballant per poder diferenciar millor entre zones. La percepció de seguretat també canvia depenent del gènere. Per exemple, el 66% dels enquestats afirma que no deixa de fer coses per por de ser víctima d'un delicte. Ara bé, la resposta canvia si la fan les dones: el 45% afirma que renuncia a coses com caminar sola de nit pel carrer o no anar a determinades zones per por a patir un delicte. Aquesta dada no ha augmentat considerablement des del 2020, que se situava en el 42%, però Elena ha advertit que és "inacceptable" i ha afirmat que "l'orientació de les polítiques de seguretat ha de tenir present aquest biaix".

El record espontani

Una altra de les variables preocupants és la del record espontani. És a dir, quan l'enquestat respon directament que ha patit un delicte sense que l'entrevistador li vagi repassant tots els àmbits delictius. Mesura de forma directa si la víctima té molt o poc present el delicte i, per tant, el seu nivell de victimització. Doncs bé, un 8,4% dels enquestats recorda de manera totalment espontània la seva victimització. I és, de nou, un percentatge rècord: en la darrera dècada no s'ha registrat mai una xifra tan alta.

Alfageme ha apuntat que una de les explicacions és que "ara es posa nom a coses quan abans no es feia". Per exemple, ha dit que una víctima de violència masclista identifica de forma molt més clara el delicte que ha patit avui dia que fa deu anys. Un altre dels aspectes que influeix directament en la victimització, segons l'enquesta presentada, és el nivell econòmic. Concretament, el 40% de les persones que assegura que li costa arribar a final de mes també afirma haver sigut víctima d'un delicte. En canvi, només ho diu el 33% dels que no tenen problemes financers.

Violència

Igual que passa en el còmput total de fets delictius registrats, les percepcions de la població apunten que la majoria dels delictes no impliquen violència. Concretament, el 33,9% dels fets registrats són estafes i un 69% d'aquestes han sigut online. Del total, un 11% són delictes contra les persones i, d'aquests, la gran majoria (un 85%) no provoquen lesions. L'autor d'aquests delictes són gairebé sempre (un 80%) homes i la meitat de les vegades és un home conegut per la víctima. En canvi, quan parlem d'agressions sexuals un 94% de les víctimes són dones.

Tot i que en l'àmbit de les violències sexuals des dels Mossos d'Esquadra repeteixen que les dones cada vegada s'atreveixen més a denunciar, en la totalitat dels fets delictius l'índex de denúncia cada vegada és més baix. I és una dinàmica preocupant. Si el 2010 el 40% dels enquestats que havien patit un delicte assegurava que havia denunciat, el 2020 ja només ho feia el 27%. El 2022 encara ha baixat més: només ho fa el 25,2%. L'argument? El 50% esgrimeix que la policia pot fer poca cosa amb allò que li ha passat. I això que la valoració dels Mossos d'Esquadra és bona: un 7,5 sobre 10, la segona nota més alta de la història només superada pel 2017 (7,8).