Pagesos en guàrdia: el preu de les olives i l'oli desperta l'interès dels lladres

LleidaAnna Maria Morera és propietària d’una finca de Golmés (al Pla d’Urgell) que produeix al voltant de 3.000 quilos anuals d’olives. La família porta cada any la collita a la cooperativa d’Arbeca perquè en faci oli verge extra sota el segell de la DO Garrigues. Quan a finals d’octubre la propietària va anar a la finca per iniciar els preparatius de la collita d’enguany, es va trobar amb la desagradable sorpresa que els arbres estaven pelats. Uns desconeguts es van emportar les olives encara verdes (amb poc rendiment d’oli), però ho van fer amb una delicadesa extrema. “No en van deixar ni una, ni tan sols a terra, i tampoc van fer malbé les branques”, assegura Morera.

L’augment del preu de venda de les olives i l’encariment de l’oli ha fet que els lladres de fruita, tradicionalment interessats per la garrofa o l’ametlla, hagin girat ara la vista cap a aquest sector. Només en els últims dos mesos s'han produït almenys una desena de robatoris en camps de cultiu, sobretot al Camp de Tarragona, tot i que alguns no s'han arribat a denunciar.

Actualment, un pagès pot arribar a vendre un quilo d’olives per més d’1,2 euros, un preu que supera amb escreix els trenta o quaranta cèntims que es pagaven fa no gaires anys. I pel que fa a l’oli, tot i que en les darreres setmanes s’ha registrat un abaratiment moderat, el preu de l’oli verge extra a Catalunya es cotitza encara a 780 euros la tona (a mitjans d’octubre havia fregat els 900). Una xifra sensiblement superior a la de fa tres anys, quan cada tona a penes superava els 200 euros. El preu s’ha gairebé quadruplicat en aquest període. I els economistes dubten que mai més es pugui tornar als registres anteriors.

Amb tot plegat, les diferents comissaries dels Mossos d’Esquadra estan desenvolupant un seguit d'accions. L’àrea bàsica policial (ABP) dels Mossos a les Garrigues i el Pla d’Urgell ha activat aquesta tardor una iniciativa inèdita a la zona: un grup d’agents especialitzats a aconsellar la població en matèria de furts agraris ha visitat personalment fins a divuit cooperatives agràries i onze molins privats d’oli per revisar els seus sistemes d’emmagatzematge i donar consells per a la seva protecció. “Sempre organitzem campanyes de furts agraris, però enguany n’hem fet una exclusivament per a l’oliva i l’oli a causa de la situació actual”, justifica l’inspector Roderic Moreno, cap d’aquesta ABP.

Als molins els aconsellen reforçar les tanques perimetrals i els sistemes de tancament i instal·lar alarmes i videovigilància per protegir millor els seus béns. En aquest sentit, la majoria de les cooperatives productores d’oli de Ponent han incorporat algunes d’aquestes mesures, sobretot infraestructures de nova construcció, com el molí de la cooperativa de la Granadella, que ara disposa de sensors de moviment.

Sergi Millán, gerent de la cooperativa Arbequina, assegura que, a part d’instal·lar més sistemes de vigilància al seu molí, també han hagut d’actualitzar la seva assegurança contra robatoris. “Ara el preu que suposa cobrir la mateixa quantitat d’oli és molt més alt, i per això s’han d’elevar els límits d’indemnització i assumir una pòlissa més cara”, admet Millán.

Per als pagesos també hi ha consells policials: compartir informació davant actituds sospitoses i, sobretot, denunciar en cas de robatori. “Si no tenim denúncia, no podem actuar”, lamenta Moreno.

Precisament les denúncies permeten la recuperació de les olives en cas que els Mossos aconsegueixin interceptar-les. Va ser el cas del passat octubre, quan en dues operacions diferents es van arribar a decomissar a les Garrigues fins a deu sacs plens d’olives (uns 300 quilos aproximadament). Les persones que posseïen en aquell moment els sacs no van saber demostrar el seu origen i van acabar confiscats a l’espera de trobar el seu propietari.

Els Mossos van també decomissar al novembre oli d’oliva que es venia en un establiment de Mollerussa. Eren 108 litres embotellats, valorats en un miler d’euros, però sense etiquetar. El comerciant que el venia tampoc va ser capaç d’argumentar el seu origen. El cas continua obert, pendent de comprovar la qualitat de l’oli i imputar al comerciant un possible delicte contra la salut pública.

Sofisticació

Altres casos recents han passat fa poques setmanes a Mont-roig del Camp, on algú es va emportar 4.000 quilos d’olives d’una finca, i a Villalonga (200 quilos més). Molts dels lladres, organitzats en petits grups procedents de zones allunyades del seu àmbit d’actuació, han sofisticat tant els seus mètodes que són capaços fins i tot de demostrar fraudulentament l’origen de les olives robades. Presenten als molins la DUN (Declaració Única Agrària) de finques que estan en desús i venen el seu botí sovint per sota del preu oficial.

Fonts dels Mossos al Camp de Tarragona asseguren haver incrementat la seva vigilància en zones com el Baix Camp, on sembla que l’activitat delictiva és més alta. “Hi ha molts més casos dels que es coneixen, perquè la gent està massa enfeinada amb la collita per haver de passar tot un dia a comissaria amb denúncies”, reconeix Jordi Pascual, pagès de la Bisbal del Penedès i portaveu del sector de l’oli d’Unió de Pagesos. Pascual considera que la vigilància policial no és suficient. “Som un sector massa petit de la població”, argumenta el líder agrari. Des dels Mossos prefereixen esperar fins al final de la campanya –al mes de gener– per determinar l'abast real de casos i valorar la situació. "Necessitem que la gent denunciï", insisteixen els portaveus policials.