No som l'excepció: els robatoris de coure provoquen milers d'hores de retard als trens europeus

BarcelonaEls 120 metres de cable de coure robats aquest diumenge a Montcada i Reixac no són, ni de bon tros, el rècord de llargada sostreta a Catalunya. No hi ha un rànquing oficial dels metres de cable de coure robats ni tenen una pàgina reservada al Llibre Guinness dels Rècords, però molt probablement el premi se l'emporta una banda de lladres anglesos que el 2020 va robar fins a 97 quilòmetres de cable de coure i va deixar sense electricitat 45.000 famílies. Aquest cas és l'exemple paradigmàtic que els robatoris de coure no són un problema català ni espanyol, sinó europeu. Perquè si la xarxa de Rodalies va més lenta de costum per aquesta conflictivitat, al Regne Unit l'any 2022 els trens van acumular 72.000 minuts d'endarreriment per aquest tipus de sostraccions. Un informe del Parlament de Westminster subratlla la xifra que explica a la perfecció la magnitud del desastre: 50 dies de retard en un any. És a dir, el 14% d'un any perdut.

El número que explica la realitat alemanya és el 700. Concretament, 700 hores de retard de trens l'any 2022 per robatoris de coure, segons informa el diari Handelsblatt citant el govern alemany. Parlem de 2.644 trens afectats i uns danys que gairebé arriben als 7 milions d'euros. El mateix any els trens belgues també van estar molta estona aturats per aquesta problemàtica: fins a 33.169 minuts. En un any es van registrar 466 robatoris de cable, un augment del 300%, segons informa la Societat Nacional de Ferrocarrils Belgues.

Precisament del 2021 al 2022 també es va registrar un augment destacat del preu del coure, i fonts policials insisteixen que els robatoris d'aquest metall estan estrictament vinculats al seu valor. Si el gener del 2021 estava a 6.550 euros la tona, el gener del 2022 arribava als 8.646 euros. I això no només afecta Bèlgica, sinó tot Europa. El preu del coure es decideix a la Borsa de Londres, i tot el que marquen a la capital anglesa és el que guia l'economia del coure a Espanya, Portugal i França.

Patrons

Un país veí, França, també va detectar un augment preocupant dels robatoris de coure l'any 2022. Segons les dades del ministeri de l'Interior, entre el gener del 2022 i el març del 2023 es van registrar 7.500 casos de sostraccions. ¿I a Catalunya en el mateix període? 5.319, segons les dades dels Mossos d'Esquadra. Els mitjans francesos alertaven llavors que la majoria dels lladres revenien el coure a l'estranger, un modus operandi que també alerta l'informe del Parlament anglès. "Tot i això, cada cop el material robat es processa més dins dels límits del Regne Unit", afegeix el document, que distingeix dos tipus de criminals: uns "d'oportunistes" i uns altres de més organitzats. Fins a 1.139 quilòmetres separen Barcelona i Londres, però els Mossos i la policia anglesa fan el mateix diagnòstic dels robatoris de coure i dels seus autors.