"No saben com distreure's": què hi ha rere els episodis de violència de Manresa i Molins?

Manresa / BarcelonaQuan sona el mòbil de la Sara, l'agafa el seu fill petit d'11 anys. "Quan veu un número desconegut es posa nerviós", explica la Sara. El nen es queda al seu costat. "Està nerviós, es pensava que era la policia", continua la mare. Li tocaria futbol, però fa uns mesos que ja no el poden pagar. Viuen en un estat de "nerviosisme" des que van detenir el seu fill mitjà, de 17 anys, per haver participat en la baralla multitudinària de Manresa. Darrere d'aquest episodi violent hi ha històries com la de la Sara, que fa mesos que està a l'atur: "No els vull dir que no estem bé. Sempre els he intentat donar diners perquè no robin". Les barreres no sempre han sigut invisibles. Els nens hi han xocat quan no han pogut anar a la piscina en tot l'estiu i han hagut de passar hores i hores als bancs d'un carrer que va ser l'escenari de la baralla.

"El que van fer està molt malament", diu la Sara. Assegura que el seu fill només va anar a separar els dos grups quan va veure que hi havia implicat un amic seu, però insisteix: "Cada dia el renyem". La Sara es pregunta per què ho van fer. "Si li pogués pagar el futbol, o la piscina, potser no hauria passat. No saben com distreure's", es retreu. Carles Feixa, catedràtic d'antropologia social a la Universitat Pompeu Fabra, reflexiona que al jovent vulnerable cada cop li costa més tenir expectatives: "No hem sabut donar-los referents. L'educació com a promesa d'ascensió està en qüestió". Això condueix a una única sortida: "Un ús intensiu de l'espai públic".

Feixa alerta que això passa tot i que molts dels joves ja són nascuts aquí, fills o nets d'immigrants. El cas de la Sara n'és un exemple, com la història de molts dels implicats en la baralla. Tots els seus cinc fills van néixer a Catalunya. Ella hi va arribar procedent del Marroc, però de petita, quan tenia vuit anys. Ha treballat tota la vida de cuinera, però fa uns mesos va tancar el restaurant on feia feina. Un altre detingut per la baralla viu amb la família en un pis ocupat. Un tercer, reubicat per la PAH. Molts han crescut passant les tardes a l'Escola Popular de Manresa, que acompanya infants vulnerables.

L'origen de la baralla a Manresa

L'enfrontament de Manresa va començar a l'institut, quan es van discutir un noi d'origen marroquí i un altre d'origen dominicà, i va esclatar al centre de la ciutat. El vídeo de la baralla va córrer com la pólvora. Una setmana després, més llenya al foc: els aldarulls de Molins de Rei. Un grup de joves es va enfrontar amb la policia i va destrossar diversos locals. "De baralles a l'espai públic n’hi ha hagut sempre, però ara es graven i se n'amplifica el ressò", diu Feixa. Després, els joves "ho veuen i s'hi senten atrets".

Manresa i Molins són dos conflictes diferents amb dos elements en comú: la violència i la precocitat dels autors. Vuit dels onze detinguts pel de Manresa eren menors de 18 anys. Un dels quatre arrestats pel de Molins de Rei també ho és, mentre que els altres tres tenen els 18 acabats de fer. "Només recordem la joventut quan crea problemes", comenta Feixa. Això encara s'agreuja més, opina l'antropòleg, "si són estrangers".

La gran majoria dels detinguts a Manresa són o bé d'origen marroquí o bé d'origen dominicà i dos dels arrestats pels aldarulls de Molins tenen nacionalitat marroquina. Els perfils, però, són completament diferents. Dos dels detinguts a Molins, per exemple, tenen diversos antecedents per furts. I cap dels quatre es coneixia entre si. En cap dels dos casos, però, parlem de bandes juvenils, segons fonts policials. "Això no és West Side story", diu Feixa.

L'antropòleg descarta, com va fer divendres el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, que la situació sigui equiparable a les banlieues franceses, però avisa que cal fer un gir de volant. "Hi ha instituts amb un 95% d'immigrants. Com volem que s'integrin si van tots a la mateixa escola?", es pregunta. Quan tot descarrila, cal buscar alternatives a la mà dura: "Les batalles de hip-hop funcionen". Dimecres passat, en la protesta per demanar que no es tractin els fets de Manresa des del racisme, un grup de joves, entre ells amics dels detinguts, van rapejar a dalt de l'escenari. "Un poble, diferents colors", va ser un dels versos.

Contradiccions

Uns carrers més enllà, diversos veïns expressen la mateixa contradicció. "Són famílies que han de tenir més atenció social, però baralles com les de l'altre dia no es poden tolerar i cal mà dura", comenta un home. Els Mossos van detenir els menors de Manresa gairebé tots de cop, un dia que passaven la tarda al passeig. Els van posar contra la paret i els van emmanillar. La Sara estava asseguda en una terrassa i ho va veure. Li va agafar un atac d'ansietat i la van portar a l'hospital. "Els nens es passen, però els Mossos els han d'ensenyar què és el respecte", reflexiona, i assegura que després de la baralla diversos policies van "provocant" el seu fill: "Li diuen puto gordo". El noi s'ha recollit el cabell i sempre porta una gorra perquè no el reconeguin.

Una botiguera de Manresa admet la mala situació d'aquests nois, diu que estan "desemparats pel carrer" i que això és un dels detonants de la baralla. Un veí del Barri Vell afegeix que és innegable que Manresa s'ha "degradat". Una dona d'origen marroquí diu que va a treballar cada matí amb un esprai de gas pebre al bolso, però desvincula la delinqüència de l'origen. Una altra veïna admet que veure grups de nois joves estrangers al carrer la fa sentir insegura. Explica que es barallen i que fan malbé el mobiliari urbà "com si ho fessin per distreure's". La Sara lamenta que s'ha posat el focus en els immigrants i que quan camina pel carrer hi ha gent que canvia de vorera.

És innegable que les dades de delinqüència a Manresa no són bones. Els delictes han crescut un 13,4%, segons el balanç del primer semestre del 2023 del ministeri de l'Interior. En sis mesos s'han comès 38 delictes de lesions o baralles tumultuàries, gairebé el doble que en el mateix període de l'any anterior. Diverses entitats socials de Manresa demanen que no es generalitzi; que no es posi en el mateix sac una baralla amb armes blanques a Vic –entre homes de nacionalitat índia per un conflicte sentimental– i un enfrontament entre menors a Manresa. De la mateixa manera, demanen que no es culpi de tots els mals de Manresa un grup de joves d'origen estranger que es van barallar. Els dos nois que van començar l'enfrontament, per cert, es van abraçar quan van sortir de la comissaria i van fer les paus.