Una nit buscant armes blanques: "Saben que anem darrere les navalles i ara afilen forquilles"

BarcelonaL'escena és una bona metàfora del Raval de Barcelona. Una escena fotografiada per dos agents de la Guàrdia Urbana vestits de carrer. Es fan una selfie després de detenir un lladre i requisar-li una arma blanca. Pel darrere, treu el cap un home sense llar fent ganyotes. Els policies ho veuen i somriuen. Es coneixen de tantes hores patrullant, de la mateixa manera que es coneixen un altre agent i un altre sensesostre que conversen un metre més enllà. L'home porta bosses i una roda de bicicleta. El policia li pregunta per la dona. Està bé. Un gir de guió canvia l'escena afable per una d'acció frenètica. Un home comença a córrer. Els agents esprinten darrere seu. Les llums blaves i les sirenes dels cotxes patrulla comencen a inundar els carrers de Ciutat Vella. A l'hotel de quatre estrelles Barceló Raval, el fons de la selfie inicial, les llums són de discoteca i la banda sonora és música electrònica. S'hi celebra una festa.

Ha estat un debut intens per al primer dia de dispositiu a Barcelona per lluitar contra les armes blanques, anunciat la setmana passada per la conselleria d'Interior i que l'ARA ha pogut seguir des de dins. Ja és mitjanit. Una hora abans, una de les sales de la comissaria de Ciutat Vella està plena a vessar. Agents dels Mossos, de la Urbana, de la policia marítima i treballadors de seguretat privada assisteixen a un brífing que pren forma d'arenga. Com la d'un vestuari abans d'un partit. L’objectiu és "requisar totes les armes blanques". I fer-ho sense faltes, "amb total respecte". I hi ha brometes per destensar, com dir que un mosso s'assembla molt a un altre. Tothom riu. Tot per acabar emmarcant el terreny de joc: controls a les zones amb més presència de navalles. És a dir, al front marítim, al Paral·lel, a Maria Cristina, al Raval... Una selecció vinculada a l'oci nocturn. "Avui busquem armes, no delinqüents", afirma l'intendent dels Mossos Rafa Tello, un dels caps de l'operatiu juntament amb la intendent de la Urbana Begoña Alday.

La primera acció de la nit encara consolida més la metàfora futbolística. Arribant a la rambla del Raval, un lladre roba a un turista anglès fent un "Ronaldinho". El mètode es coneix així perquè el lladre s'acosta a la víctima i li toca la cama amb la seva cama. Així el lladre dribla l'atenció de la víctima, li posa la mà a la butxaca i li treu el mòbil. Al cap de poc, està contra la paret. "A Londres no són tan efectius", comenta el turista. "Un mòbil no és res", diu el lladre. "Això et passa per robar", respon un policia. En una butxaca li troben un ganivet de grans dimensions, de més d'un pam. Dos en un. No és la primera detenció del lladre (ja en porta cinc el 2024), però és la primera arma blanca de la nit. La primera de 39 a Barcelona (el ritme va ser alt, durant les cinc nits de la Mercè se'n van requisar 68) i de 131 a tot Catalunya. En total, a la capital catalana es van fer 675 identificacions amb 2.122 antecedents. El percentatge d'encert de trobar una arma blanca va ser del 5,78%.

Els agents fan altres identificacions (tots homes) i escorcolls amb detectors de metalls. És còmode, pesa poc i pita (o vibra, això es pot triar) cada vegada que troba metalls. Agents de la GUB, però, adverteixen que és extremadament sensible. Fins al punt que a vegades pita per una pròtesi de maluc. Ja s'hi han trobat. En aquest primer punt del Raval troben un puny americà, una navalla i una forquilla. "Sí, una forquilla. Des que saben que anem darrere de les navalles, afilen els laterals de les forquilles perquè tallin", comenta un agent. Arriba l'escena de la selfie amb el sensellar. Una desena d'agents comencen a esprintar darrere d'un jove que ha començat a córrer. No es deixa atrapar tot i anar en xancletes.

Cocaïna a les persianes

La persecució dura uns 500 metres. Uns quants policies agafen el jove. "Ho has tirat, eh", li va dient un. El noi respon que no ha fet res. "Posa-li la pala al pit, que no s'ho hagi menjat", ordena un altre agent. El registren de dalt a baix i està net. "Durant la persecució segur que ho ha tirat tot a terra", explica un dels policies. En aquest moment, dues turistes amb maletes entren en un apartament just pel costat. Els agents refan el camí buscant per terra amb llanternes. Un posa els dits pels forats d'una persiana del carrer de Santa Elena i en treu una paperina verda. Cocaïna. Explica que els traficants que ofereixen droga pel carrer sovint no la porten a sobre, sinó que la deixen amagada a les persianes de locals en desús i quan tenen un comprador la van a buscar.

Mentre al Raval els agents acaben deixant lliure el jove, a Vila Olímpica els Mossos fan un control d'armes blanques a la sortida del metro. N'hi ha un altre a la Barceloneta i al Poblenou. Hi ha agents de moltes unitats diferents, uniformats i de paisà. A tocar de la Sala Apolo n'hi ha dos de la Urbana. Preguntats per què han requisat, treuen de la guantera tres navalles i un puny americà. El control és aleatori, "d'olfacte policial". Sobretot, busquen joves amb actitud evasiva o amb una estètica concreta. Un agent comenta que se sol guiar pels que porten un estil "francès": gorra, samarretes de futbol, aquells que van en patinet... Sospiten quan veuen dos joves que agafen, de cop, camins separats. Els escorcollen. Estan nets. Cap dels dos s'indigna pel control, però sí per la càmera d'aquest diari, que els fotografia. Tot dura uns deu minuts. És temps perdut? Al final, tal com explica l'intendent Tello, no només han sortit al carrer per lluitar contra les armes blanques, sinó també contra la sensació d'inseguretat.