L'Audiència Nacional ha ordenat l'empresonament preventiu de dues persones de Cubelles detingudes per proselitisme jihadista a les xarxes socials. Es tracta d'una operació de la Policia Nacional a escala estatal, atès que van ser detingudes dimecres juntament amb una altra persona a Madrid i una quarta ahir dijous en un municipi de Granada. La investigació estava oberta des de l'any passat i girava al voltant d'un grup que es dedicava a captar joves per adoctrinar-los en els postulats jihadistes, però les detencions han coincidit ara amb la guerra entre Israel i Hamàs. La policia sospita que els quatre detinguts havien establert el vincle a través de xarxes socials i havien passat per un procés de radicalització. Les dues persones arrestades a Cubelles, que eren parella, van gravar vídeos en què reclamaven "vessar sang per recuperar Al-Àndalus i restablir el Califat".
Els Mossos multipliquen per cinc les hores de vigilància en sinagogues i edificis jueus per la guerra
Tot i el reforç de les mesures antiterroristes, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, fa una crida a "la calma i la serenitat"
Sabadell / MadridEl 7 d'octubre, el dia en què l'atac de Hamàs a Israel va precipitar l'inici de la guerra, va marcar un abans i un després al Pròxim Orient, però també en la política de seguretat a Catalunya. Davant el temor que hi hagués rèpliques en forma d'atacs en llocs d'interès jueu o palestí, els Mossos d'Esquadra van activar un dispositiu de reforç en l'àmbit de l'antiterrorisme. Això vol dir, tal com han explicat aquest divendres el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, que s'han multiplicat gairebé per cinc (de 365 a 1.600) les hores de vigilància en espais que freqüenta la comunitat jueva, com el consolat d'Israel a Barcelona i les sinagogues que hi ha al país. El dispositiu no s'acabarà aquí. Continuem amb el nivell 4 sobre 5 d'alerta antiterrorista, però el reforç implicarà que hi hagi més policia i que els agents siguin més "proactius", en paraules de Sallent.
Un efecte directe és que hi haurà més identificacions de persones i vehicles sospitosos als llocs on es reforça la vigilància. Uns emplaçaments que, de fet, han augmentat des del 7 d'octubre: ja hi havia la Rambla, l'aeroport, la Sagrada Família i l'estació de Sants, i ara s'hi han afegit els espais d'interès jueu, així com els consolats dels aliats principals d'Israel a la guerra, com els Estats Units.
Els Mossos no volen que mesures com aquestes generin alarmisme. El conseller Elena ha enviat un missatge de "calma i serenitat". "Estem en bones mans", ha insistit després del 70è gabinet antiterrorista, celebrat aquest divendres al Complex Central d'Egara de manera extraordinària per la guerra a Israel. Elena ha avisat que aquest context genera "molta desinformació" i ha demanat a la població que s'informi a través dels canals oficials. Aquesta setmana, per exemple, ha corregut per les xarxes socials que s'havia elevat a nivell 5 l'alerta antiterrorista, que voldria dir que hi ha perill d'un atac imminent i cal que l'exèrcit surti al carrer. Però el nivell continua sent 4, el mateix des del 2015. Tot i que aquest divendres hi ha hagut una trucada alertant d'una falsa bomba a l'Hospital General de Sant Cugat del Vallès (els Mossos han descartat que hi hagués un artefacte), fonts policials apunten que des de l'inici de la guerra això no és una tendència generalitzada.
En la mateixa línia, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha demanat "evitar missatges que generin un excés d'alarmisme" i ha defensat que les forces i cossos de seguretat de l'Estat estan treballant per aturar la desinformació. Després de reunir-se amb els portaveus dels grups parlamentaris del Congrés a la seu del ministeri, Marlaska ha indicat que tots els partits han mostrat "consens" en aquest sentit i no ha volgut dirigir-se a ningú en concret quan ha demanat "sentit d'estat i responsabilitat". Amb tot, en les últimes hores l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va veure amb bons ulls aquest dijous elevar l'alerta antiterrorista al nivell 5 i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha apostat aquets matí per traslladar als ciutadans que "estiguin alerta" i tinguin "precaucions". En la seva compareixença, Marlaska ha aprofitat també per reclamar que no s'identifiqui ni barregi la immigració amb el terrorisme. "És perillós i no té un sentit cert", ha subratllat.
Més intel·ligència
El reforç de la presència policial al carrer busca tenir més capacitat de resposta davant un eventual atac i anirà combinat amb una intensificació de la tasca d'intel·ligència per detectar possibles riscos. Tot plegat es farà, bàsicament, gràcies a un "augment de les hores" durant les quals els Mossos estaran de servei. De fet, l'antiterrorisme ja és una carpeta que ocupa moltes hores del dia a dia de la policia. De tota la seva activitat planificada, un 17% es dedica a aquest àmbit. Per exemple, des del gener s'han identificat 33.000 persones i 10.000 vehicles per aquest motiu.
Ara mateix, segons ha explicat Sallent, l'atac més probable a Catalunya és l'actuació d'una persona que va per lliure. Els últims dies, amb tot, no s'ha detectat cap intent. A tot l'Estat, la policia controla unes 300 persones que podrien ser llops solitaris que en algun moment podrien protagonitzar un atac. A Catalunya els Mossos també segueixen un grup de persones que es consideren "inestables".
En aquest sentit, Sallent ha recordat que els Mossos d’Esquadra i Protecció Civil faran un simulacre d’atemptat terrorista a l’Estació de Sants de Barcelona la matinada del proper dijous a divendres. Ha assegurat que “serà el més important fet fins ara” en aquesta matèria. El simulacre ja estava previst abans de l'inici de la guerra.